23 i 24 de març de 2023. L’Oficina Antifrau de Catalunya ha presentat l’Informe final del projecte sobre ‘Compliment normatiu i integritat en entitats del sector públic institucional de Catalunya’ a un Congrés celebrat a Barcelona. L’estudi exposa el resultat de la situació a Catalunya des de la perspectiva de la integritat a les entitats públiques empresarials, i ofereix 50 recomanacions adreçades a les empreses públiques del sector públic institucional de Catalunya, dividides en 14 àmbits. Aquest informe ofereix un model de compliment normatiu que conté els elements essencials útils per al conjunt del sector públic empresarial, per facilitar la implantació dels instruments de compliment normatiu i integritat en el si d’aquestes organitzacions.

L’Informe s’ha presentat en un Congrés organitzat per l’Oficina Antifrau i la Diputació de Barcelona (Diba), que s’ha celebrat el 23 i 24 de març, en el què han intervingut els mateixos participants del projecte: professorat de departaments de Dret de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), experts de l’Oficina Antifrau de Catalunya, així com d’altres acadèmics a títol individual. També han participat del projecte i al Congrés un equip de professors de la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia, que han realitzat un informe comparatiu.

En l’acte inaugural del Congrés, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Àngel Gimeno, ha manifestat: “aquest informe té peculiaritats. Va més enllà de les posicions defensistes del compliment normatiu, i s’entén com un sistema d’integritat integral”. Gimeno ha afegit que "l'informe és el resultat d’una triangulació de l’experiència de les empreses, dels sòlids coneixements dels acadèmics i de l’expertesa d’Antifrau, aquesta conjunció li dona una forta solidesa”. D’altra banda, el president delegat de l'Àrea d'Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diba, Marc Verdaguer, ha destacat que "la integritat no és cap moda, s’ha de contemplar sempre en la nostra actuació. S’ha de servir a la ciutadania i tenir un comportament ètic". En darrer lloc, en l’acte inaugural ha intervingut el catedràtic de Dret Penal de la UCLM, Adán Nieto, que ha afirmat: “l’elaboració de l’informe s’ha creat a partir d’una metodologia que s’ha fonamentat en el diàleg, sense posar en primer lloc la funció fiscalitzadora i aconseguint crear espais de diàleg i de confiança”.

La ponència inaugural ha anat a càrrec del subdirector tècnic del Departament segon de fiscalització del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Vaz-Serra Meléndez, que ha destacat que "el foment de la integritat i l’ètica és el que ha d’orientar el desenvolupament de la fiscalització d’entitats".

Acte seguit s’ha presentat l’Informe final del projecte de compliment normatiu i integritat a càrrec dels acadèmics que han col·laborat en l’elaboració del mateix. En el marc d’aquesta presentació, la coordinadora del projecte de compliment normatiu i integritat, Elisenda Escoda, ha asseverat que “la intenció del projecte és fixar uns estàndards de compliment normatiu i integritat entre universitats i empreses.” Adán Nieto ha explicat que les empreses públiques s’havien fet seus els models de compliment normatiu de les societats mercantils i van oblidar un aspecte essencial: debatre el paper de l'administració propietària, “i això s'ha de corregir amb urgència”. Al seu torn, el professor de Dret Penal de la UAB, Joan Baucells, ha remarcat que “les administracions han d'avançar cap al compliment normatiu públic. L'elecció de càrrecs hauria de ser amb criteris de selecció professionals, mitjançant l'avaluació de competències, entre d'altres factors”. El predoctoral de la UCLM, Luis Miguel Vioque, ha explicat que "el canal intern d’alertes ha de ser únic i s’hi ha de poder denunciar qualsevol tipus d’irregularitat que afecti l’empresa”. Finalment, la professora de Dret Penal de la USC, Inma Valeije, ha afirmatque “les sancions al codi ètic s’han de contemplar al conveni col·lectiu, i el règim sancionador ha de ser més imaginatiu per penalitzar. S’ha de formar especialment en mediació i valors ètics”.

En una taula rodona moderada per la catedràtica de Dret Penal de la UAB, Mercedes García- Arán, especialistes universitaris en Dret Penal han exposat les reflexions sobre las conclusions del projecte: Fernando Vázquez-Portomeñe, catedràtic de la USC, Fernando Navarro Cardoso, professor de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), Dulce Santana Vega, professora de la ULPGC, i Antoni Cardona Barber, professor de la UAB, han estat els integrants d’aquest debat.

A la tarda del primer dia de Congrés algunes de les empreses públiques que han participat en el projecte han explicat la seva experiència, han valorat l’informe final i les recomanacions per a les entitats que participen del projecte. La primera de les taules ha tracta sobre canals d’alerta, regulació en matèria d’ètica i integritat, anàlisi de riscos, models de prevenció de delictes i subvencions. Guillermina Vinyoles, responsable de Bon Govern Corporatiu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Carme Macías, directora de Bon Govern de Transports Metropolitans de Barcelona, Verónica Abadías, advocada de la Direcció de Serveis Jurídics de Barcelona Activa, Rafael Garzón, advocat i compliance officer de La Farga, han estat els representants d’algunes empreses, la taula ha estat moderada per la catedràtica de Dret Penal de la UAB, Míriam Cugat, i per la tècnica de Prevenció d’Antifrau, Elena Lacasa.

A la segona taula de la tarda els representants d’altres empreses implicades en el projecte han seguit amb la valoració de l’informe, en aquest cas des de la perspectiva del reclutament i carrera professional, contractació, conflictes d’interès i formació. Els participant en aquesta taula han estat l’auditor titular de l’òrgan de control intern del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació de la Generalitat, Josep M. Gallart, la gerent del Consorci Hospital Parc de Mar de Barcelona, Olga Pané, i la responsable dels Serveis Jurídics de Xarxa Audiovisual Local, Marta Insúa. Han moderat el debat el cap de Formació d’Antifrau, Jordi Tres, i la tècnica de Prevenció d’Antifrau, Núria Valero.

El segon dia de Congrés ha començat amb l'experiència d'algunes empreses públiques italianes i ha estat moderat pel catedràtic de Dret Penal de la Università degli studi di Mòdena i Reggio Emilia, Luigi Foffani. En primer lloc, la becària de recerca en Dret Penal de la Universitat degli Studi ‘Gabriele d'Annunzio’ Chieti-Pescara, Francesca Consorte, ha fet una introducció a la normativa italiana sobre la prevenció dels delictes contra l’administració pública a través dels models d’organització.

Després s’ha donat pas al testimoni de les empreses públiques italianes, en què Manuele Martinelli, del Consorci Cosea de Castel di Casio (Bolonya), Marna Bernabini i Valerio Girani, de l’Institut Scientifico Romagnolo per a l'Studio i la Cura dei Tumori di Meldola, i Paolo Maestri, de l’Associació Italiana d'Auditors d'Economia Social de Bolonya, han exposat els seus casos.

La presidenta de l’Associació de Membres d'Òrgans de Control d’Itàlia, Mara Chilosi, ha aprofundit en les relacions entre la normativa anticorrupció i la normativa sobre responsabilitat penal de les entitats i sobre el paper de l’Òrgan de Supervisió i el sistema de denúncies. Tot seguit el professor d’Economia i Gestió de la Universitat de Trento, Ernesto D'Avanzo, ha parlat sobre responsabilitat empresarial, dilemes ètics i compliment normatiu.

La catedràtica de Dret Internacional de la Universitat Cattolica del Sacro Cuore i exmembre del Consell de l'Autoritat Nacional Anticorrupció d'Itàlia, Nicoletta Parisi, ha continuat exposant l'experiència italiana, concretament els problemes que han trobat en la transposició de la Directiva de protecció als alertadors a la legislació italiana. D’altra banda, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat Unitelma Sapienza, Vincenzo Mongillo, ha explicat la relació entre l'òrgan de vigilància i el responsable anticorrupció i de transparència a les empreses del sector públic a Itàlia. Per acabar el bloc sobre Itàlia, el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat degli Studi de Ferrara, Gianluca Gardini, ha parlat de la transparència com a eina per a prevenir la corrupció en l’administració i en les empreses públiques.

L’última taula del Congrés ha tractat sobre les relacions entre les administracions públiques i els ens instrumentals del sector públic, ha estat moderada pel catedràtic de Dret Administratiu de la UOC, Agustí Cerrillo. La directora de Serveis d’Anàlisi de la Bústia Ètica de l’ajuntament de Barcelona, Rosa M. Sánchez, ha explicat el funcionament del codi ètic de l’ajuntament i de les normes reguladores del mateix, que ha afirmat que “tenen un efecte dissuasori” així com de la bústia ètica. A continuació, la directora de Transparència de l’AMB, Gemma Calvet, ha afirma que sense règim sancionador no es pot fer res amb les persones que no se sumen al codi ètic de les institucions . Seguidament, el coordinador d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diba, Xavier Forcadell, ha assegurat que “els ens instrumentals estan faltats de musculatura interna, també els matriu, manca personal qualificat en compliment normatiu i en contractació, ser-ne conscients de la realitat”.

“A Catalunya tenim un codi ètic que pretén servir a tots els ens públics, que assenyala valors, es va adoptar el 2021 i ara l’estem desplegant amb la voluntat que sigui de referència per a tota Catalunya”, ha subscrit la subdirectora de Transparència i Grups d’Interès de la Generalitat de Catalunya, Olinda Anía. L’última intervenció de la taula ha estat de la subdirectora General de Règim Econòmic i Contractació de la Generalitat, Anna Ribas, que després d’afirmar que s’ha d’actuar amb els principis d’eficàcia i d’eficiència ha apuntat que trobem que “hi ha una regulació extensíssima al sector públic, sovint són lleis molt antigues i tenen una poca claredat evident”.

A la cloenda del Congrés, la catedràtica de Dret Penal de la UAB, Míriam Cugat, ha apuntat: “Hem iniciat un projecte per donar respostes a qüestions sobre l’aplicabilitat dels possibles delictes a les administracions per informar dels riscos penals a les entitats". Per acabar, el director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha resumit els temes tractats: compliment normatiu, lideratge ètic, transparència, protecció dels alertadors i sobre l’aplicació de la llei perquè coincideixi amb la realitat, entre d’altres.

Recomanacions de l’Informe final Compliment normatiu i integritat en entitats del sector públic institucional de Catalunya

El projecte va sorgir mitjançant un conveni de col·laboració que es va iniciar el febrer de 2020 i que s’ha realitzat els darrers tres anys, on han participat diverses entitats públiques empresarials de Catalunya amb l’objectiu de facilitar-ne la implementació. Aquestes han cooperat mitjançant enquestes, entrevistes i tallers, que han servit per mostrar com està la situació en aquests ens, han fet suggeriments per a la millora i per a complir amb les màximes exigències d’integritat. L’estudi pretén aconseguir que les entitats públiques tinguin programes de compliment i plans d’integritat rigorosos i implementats, a més de suggerir la necessitat d’un futur observatori per seguir-ne l’evolució.

El projecte ha comptat amb la participació de 23 ens del sector públic català escollits amb criteris territorials, de mida i de dependència de diverses administracions públiques. Els ens són: Agència Catalana de l’Aigua, Barcelona Activa, Barcelona Cicle de l’Aigua, Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, Consorci de Biblioteques de Barcelona, Consorci del Patrimoni de Sitges, Consorci Mar Parc de Salut, Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Fira 2000, Fira Internacional de Barcelona, Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Institut Català de Finances, Institut Català del Sòl, Institut de Cultura de Barcelona, Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial, Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (Imhab), La Farga Gestió d’equipaments Municipals, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Transports Municipals Del Gironès, Vallter i la Xarxa Audiovisual Local, SL.

L’estudi proposa 50 recomanacions a les empreses públiques catalanes agrupades en 14 àmbits, de les quals en fem un resum destacant les més importants:

1r àmbit. Qüestions generals dels programes de compliment i d’integritat, que s’han de fonamentar en una cultura de la legalitat basada en la promoció de valors ètics i han de disposar de controls i procediments interns adients, han d’establir mesures de manera proporcional als riscos d’incompliment.

2n. Compliment normatiu de les administracions propietàries. Es recomana a les administracions que prèviament a la creació d’una empresa pública o altra organització de l’administració institucional, s’ha d’elaborar una memòria que en justifiqui la creació, i assenyalar per què les seves funcions no poden ser exercides per una altra entitat. També exigeix un programa de compliment que garanteixi la integritat en la gestió de les entitats dependents, i es fa una enumeració dels 8 requisits que ha de tenir aquest programa.

3r. Atribució de responsabilitats en matèria de compliment normatiu. Els òrgans de govern de les empreses públiques són responsables de dissenyar, implantar i supervisar dins de la seva organització un programa de compliment i de publicar anualment un pla de compliment normatiu que assenyali els riscs principals que cal tractar i les mesures de control que s’han d’implantar. Tota empresa pública i de l’administració institucional ha de tenir un oficial de compliment (compliance officer), dotat d’autoritat i autonomia suficients, que informarà a l’òrgan de direcció.

4rt. Anàlisi de riscs. Totes les activitats o procediments que realitza l’empresa ha de ser objecte d’anàlisi de riscs. L’òrgan de direcció prioritzarà anualment el tractament dels riscs. S’han de fer revisions de l’anàlisi de riscs periòdiques i sempre que es produeixin canvis en l’activitat de l’organització o modificacions normatives. En l’anàlisi de riscs hi han de participar experts independents a l’entitat.

5è. Codis ètics. Els òrgans directius han de desenvolupar, aplicar i comunicar codis ètics o de conducta interns, que han d’establir els valors de cada institució i concretar-los en normes de conducta.

6è. Canals d’alerta. Les administracions han de disposar d’un canal de denúncies obert als empleats, proveïdors, antics empleats, licitadors i sol·licitants d’ocupació dels ens de l’administració institucional sota el seu control. El canal d’alertes ha de ser únic i s’hi ha de poder denunciar qualsevol irregularitat que afecti l’empresa.

7è. Difusió i formació. Els plans de formació s’han d’adaptar als riscs específics existents en cada lloc de treball, ha de ser contínua i se n’ha d’avaluar tant l’eficàcia com els coneixements adquirits. L’alta direcció de l’ens institucional o de l’administració propietària ha de participar en els processos formatius.

8è. Legitimitat del programa de compliment. Les empreses i entitats del sector públic institucional han de comptar amb experts en l’anàlisi de riscs. Els empleats han de participar en l’elaboració, la implementació i la revisió del programa de compliment, en relació amb aquells riscs que els afecten directament.

9è. Reacció davant de les infraccions. Les sancions disciplinàries són necessàries per garantir l’efectivitat dels programes de compliment, respectant el principi de proporcionalitat.

10è. Revisió i avaluació. La revisió del programa de compliment de manera periòdica o quan s’hagin produït canvis legals és obligada. La revisió és un procés intern en què han de participar experts i portadors d’interessos, amb l’objectiu d’avaluar l’efectivitat dels controls.

11è. Transparència. Les obligacions de transparència constitueixen una part essencial dels programes de compliment i integritat. L’existència d’una política de transparència, integrada dins del compliment i integritat, proporciona més seguretat jurídica. Cal que es publiquin les agendes, viatges i obsequis rebuts per alts càrrecs i personal. La informació que s’ofereix ha de ser congruent, completa i reutilitzable. Les entitats han de tenir un registre de les sol·licituds.

12è. Conflicte d’interessos. Cal que els ens del sector públic tinguin una definició de conflicte d’interessos adaptada a les seves característiques en el seu codi ètic, amb un ampli catàleg d’exemples que mostri les situacions en què poden produir-se els conflictes d’interessos i com s’ha d'actuar en cada cas. S’ha d’estendre a tots els membres de l’organització i a tercers que hi col·laborin.

13è. Irregularitats en la contractació pública. Cal professionalització, especialització i formació continuada de les persones que intervenen en processos de contractació. La transparència s’hauria d’estendre a qüestions com la necessitat de contractació, les incidències especials existents en la vida del contracte, i les produïdes durant la fase d’execució. Els contractes menors s’han de publicar, acompanyats d’un informe justificatiu.

14è. Subvencions públiques. Les administradores propietàries de societats mercantils són les principals responsables que les subvencions i ajudes que atorguin aconsegueixin la finalitat de la subvenció. S’han d’establir protocols interns que garanteixin que la informació que aporten a les entitats concessionàries de subvencions, des del moment de la sol·licitud fins a la justificació final, és completa i veraç.

 

Dijous 23 de març de 2023

 

Divendres 24 de març de 2023