Autoritats anticorrupció

L’article 6.1 de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció estableix que «cada Estat part, de conformitat amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic, ha de garantir l’existència d’un òrgan o òrgans, segons sigui procedent, encarregats de prevenir la corrupció […] els quals els Estats han de dotar de la independència necessària. Alhora, l’article 36 del mateix instrument estableix, amb el títol «Autoritats especialitzades», que «cada Estat part [...] s’ha d’assegurar que disposa d’un o més òrgans o persones especialitzats en la lluita contra la corrupció mitjançant l’aplicació coercitiva de la llei».

La Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció no és l’únic instrument que ha vetllat perquè hi hagi organismes de lluita contra la corrupció i perquè tinguin la independència necessària (com ara el Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa).

Per tant, en compliment de les obligacions internacionals subscrites, l’existència tant d’organismes de prevenció com de lluita contra la corrupció (i híbrids) ha estat adoptada pels legisladors a Europa i arreu del món.

Els models institucionalitzats a l’àmbit europeu podrien classificar-se en tres grups:

• Agències multidisciplinars (multi-purpose agencies)
• Institucions d’aplicació de la llei (law enforcement type institutions)
• Institucions preventives, de desenvolupament de polítiques anticorrupció i d’organismes de coordinació (preventive, policy development and co-ordination institutions).

En aquest apartat citarem diverses agències anticorrupció d’àmbit europeu i internacional, així com les diverses xarxes internacionals i europees de què s’han dotat aquestes agències per intercanviar experiències i expertise en la prevenció i persecució de la corrupció.