31 de gener de 2024. Transparència Internacional (TI) ha presentat l’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) 2023, el seu indicador mundial de la corrupció al sector públic, que proporciona una instantània comparativa anual de 180 països i territoris. La qualificació d'Espanya a l'IPC 2023 manté la puntuació de l'any passat, un 60/100. Amb aquesta qualificació Espanya baixa un lloc respecte a l’any passat i ocupa la posició 36/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Saint Vicent i les Grenadines i Letònia. Això suposa que l’Estat espanyol baixa un lloc respecte a l'IPC 2022 i quatre respecte a l'IPC 2020. D'altra banda, es manté al lloc número 14 dels 27 Estats Membres de la Unió Europea.

Espanya, segons Transparència Internacional, ha d'emprendre un esforç important per millorar la seva posició en properes edicions: no només cal abordar reformes legislatives, sinó sobretot implementar procediments i controls adequats d'integritat, transparència i rendició de comptes. A més, Transparència Internacional també destaca que serà essencial recuperar el bon funcionament de les institucions -com ara la renovació del Consell General del Poder Judicial- i dur a terme reformes institucionals necessàries per reduir de manera significativa el nivell de riscos de corrupció al sector públic com la reforma de la Llei de Transparència, la supressió del programa de visats daurats (Golden Visas), la millora de la transparència parlamentària, la creació de l'autoritat independent de protecció de l'informant o l'impuls de la regulació d'un registre de grups d'interès obligatori.

IPC 2023 a nivell mundial

L'IPC 2023 indica que els nivells de corrupció estan estancats a nivell mundial i que hi ha hagut un declivi global de la justícia i l'estat de dret des del 2016. Segons Transparència Internacional, l'auge de l'autoritarisme en alguns països contribueix a aquesta tendència i, fins i tot en contextos democràtics, els mecanismes que mantenen controlats els governs s'han debilitat. Els governs de tot l'espectre polític han soscavat els sistemes de justícia, han restringit les llibertats cíviques i han confiat en estratègies no democràtiques per fer front als reptes recents, inclosa la pandèmia de la COVID-19.

En aquest context, l'índex de percepció de la corrupció d'enguany mostra que només 28 dels 180 països mesurats per aquest índex han millorat els seus nivells de corrupció durant els darrers dotze anys, i 34 països han empitjorat significativament. En aquest període, la mitjana global de l'IPC s’ha mantingut sense variacions en 43 punts, i més de dos terços dels països obtenen una puntuació inferior a 50. Això indica que continuen existint greus problemes de corrupció i manca de control.

La puntuació mitjana d'Europa Occidental i la Unió Europea (UE) a l'IPC 2023 és de 65 sobre 100, i ha baixat per primera vegada en una dècada. Tot i continuar sent la regió amb millor puntuació, les mesures anticorrupció segueixen veient-se soscavades pel debilitament dels controls, segons indica Transparència. L'IPC 2023 revela que els esforços anticorrupció s’han estancat o han disminuït en més de tres quartes parts dels països de la regió. Dels 31 països avaluats, només sis han millorat la puntuació, mentre que vuit l'han disminuït des del 2012. Diverses democràcies d'alt rang, com Suècia (82), els Països Baixos (79), Islàndia (72) i el Regne Unit (71), han registrat les puntuacions més baixes de la seva història.

L'IPC classifica 180 països i territoris segons els nivells de percepció de de corrupció al sector públic, mesurat a través de dades obtingudes de 13 fonts expertes, en una escala de zero (molt corrupte) a 100 (molt transparent). Dinamarca (90/100) encapçala l'índex, seguida per Finlàndia (87/100) i Nova Zelanda (85/100). Als últims llocs de l'IPC es troben Somàlia (11/100), i Veneçuela, Síria i Sudan del Sud amb 13 punts.

Corrupció i injustícia

L’IPC d’enguany assenyala “quan la justícia és feble, disfuncional o mancada d'independència per protegir-se de les pressions externes, no pot respectar la llei i garantir que s'apliqui per igual a tots. En aquestes circumstàncies, els marcs legals tendeixen a perdre el seu poder per dissuadir la gent de participar en la corrupció i altres activitats delictives, i la impunitat prospera”, asseveren a l'Índex de Transparència Internacional.

D’altra banda, a l’informe s’assegura que “la relació entre corrupció i justícia, però, és més que unidireccional. Si bé la disminució dels nivells de l'estat de dret a tot el món afecta els esforços per combatre la corrupció, la corrupció també contribueix a l'erosió de la justícia restringint l'accés i amenaçant el principi bàsic d'igualtat davant la llei. Quan la corrupció s'apodera del sistema de justícia, els poderosos i els rics poden escapar del processament i la condemna”.