1. Recursos
  2. Àrees d’estudi
  3. Accés a la informació i transparència
  4. Dret comparat
  5. Dret comparat

Dret comparat

Legislació internacional

Legislació a Espanya

Jurisprudència

En aquest cas, l’associació Access Info Europe va sol·licitar al Consell de la Unió Europea accés a una informació en relació amb la proposta d’esmenes o noves redaccions per diversos Estats membres al reglament del Parlament i del Consell relatiu a l’accés del públic als documents del Parlament, del Consell i de la Comissió. El Consell va concedir un accés parcial al document sol·licitat incloent les propostes però sense permetre identificar l’Estat membre que havia formulat la proposta concreta, ja que considerava que divulgar-ho podia perjudicar greument el procés de presa de decisions (fonamentat en l’art. 4, ap. 3, par.1 del Reglament núm.1049/2001). El Tribunal destaca que el Reglament té com a objecte garantir l’accés més complet possible als documents i encara més quan una institució actua en la seva capacitat legislativa. El Tribunal arriba a la conclusió que, en un sistema basat en el principi de legitimitat democràtica, el Consell no demostra suficientment, fàcticament ni jurídicament, que la divulgació de la informació relativa a la identitat dels autors de les propostes perjudiqui greument el procediment legislatiu ni la necessitat de preservar la identitat de les delegacions o autors.

El Sr. Turco va sol·licitar al Consell accedir als documents mencionats a l’ordre del dia de la reunió del Consell «Justícia i assumptes d’Interior», entre els quals figurava un dictamen del seu servei jurídic relatiu a una proposta de directiva del Consell per la qual s’establien normes mínimes relatives a la recepció dels sol·licitants d’asil als Estats membres. El Consell va denegar la sol·licitud fonamentant-se en el fet que, d’una banda, la divulgació de l’assessorament jurídic podia donar lloc a dubtar de la legalitat de l’acte legislatiu, i de l’altra, que dita divulgació sistemàtica podia comprometre la independència del seu servei jurídic. El Tribunal de Primera Instància va denegar el recurs de l’interessat, donant la raó al Consell en la seva interpretació de l’excepció a l’accés (art. 4, ap. 2, del Reglament núm. 1049/2001). Per contra, el Tribunal de Justícia interpreta l’excepció de l’art. 4 en el sentit segons el qual el seu objecte és protegir l’interès que té una institució a sol·licitar assessorament jurídic i rebre dictàmens sincers, objectius i complerts. I davant els dubtes de legalitat, el Tribunal assenyala que és precisament la transparència el que contribueix a conferir més legitimitat a les institucions als ulls dels ciutadans europeus. El Tribunal estableix que la invocació general i abstracta no és suficient i no pot servir de base per denegar la divulgació dels esmentats dictàmens.

Els actors van sol·licitar informació relativa a un projecte de desforestació que anava a dur a terme el govern xilè que podia ser perjudicial per al medi ambient i impedir el desenvolupament sostenible de Xile, sol·licitud que va ser denegada sense justificació, segons els demandants. La sentència declara que no cal exigir al sol·licitant d’informació que acrediti una afectació directa o interès específic i que és necessari per garantir la protecció al dret d’accés a la informació un procediment administratiu adequat per a la tramitació i resolució de sol·licituds d’informació, que fixi terminis per resoldre i entregar la informació.

La demandant, una associació d’informació als consumidors, va sol·licitar a la Comissió Europea una autorització per consultar l’expedient administratiu d’una decisió que considerava determinant a l’hora de defensar els interessos dels consumidors. A la sentència s’analitza si de la totalitat de documents que se sol·liciten cal valorar de forma concreta i individual l’aplicabilitat de les excepcions al dret d’accés en relació amb cadascun dels documents, per tal de destriar a quina informació es dona accés i a quina no.

En aquest cas, el demandant al·legava patir una malaltia com a conseqüència de la seva exposició a productes químics durant les proves dutes a terme a Porton Down. El tribunal va determinar que hi havia una obligació positiva d’aportar un procediment accessible i efectiu que permetés als demandants accedir a tota la informació «rellevant i apropiada».

Aquesta sentència resol un recurs de cassació presentat pel Consell de la Unió contra la Sentència del Tribunal de Primera Instància de les Comunitats Europees pel qual s’anul·lava una decisió del Consell de denegació d’accés a la Sra. Heidi Hautala a un informe d’un grup de treball. El Tribunal de Justícia confirma la sentència de Primera Instància, en el sentit que el Consell no ha al·legat cap motiu per justificar que una institució pugui mantenir el secret dels elements d’informació continguts en un document que no estigui emparat per les excepcions de l’art. 4, ap. 1, de la Decisió 93/731.

En aquest cas, la demandant va voler tenir accés a les actes d’una reunió sobre impostos especials, accés que va ser denegat per la Comissió perquè considerava que la divulgació de documents controvertits podia suposar un perjudici a la protecció de la confidencialitat sol·licitada per les persones jurídiques que havien proporcionat la informació. En aquesta sentència, el Tribunal reitera la seva jurisprudència sobre la interpretació restrictiva que cal dur a terme de les excepcions recollides a la Decisió 94/90, que han de ser interpretades i aplicades de forma estricta. La sentència entra a valorar el moment en què es va presentar la sol·licitud i si en aquell moment es podia produir un perjudici als actors participants en la reunió que van donar els seus punts de vista.

Aquesta sentència resol un recurs d’anul·lació promogut pels Països Baixos juntament amb el Parlament Europeu contra el Consell de la Unió Europea. El recurs d’anul·lació era en relació amb la Decisió 93/73/CE del Consell, de 20 de desembre de 1993, relativa a l’accés als documents del Consell i altra normativa d’accés a la informació. Com que el legislador comunitari encara no havia adoptat una normativa general sobre el dret d’accés del públic als documents que estaven en poder de les institucions comunitàries, aquestes institucions havien d’adoptar mesures que tinguessin per objecte la tramitació d’aquestes sol·licituds en virtut de les seves facultats d’organització interna, encara que tinguessin efectes erga omnes.

En aquest cas els demandants van sol·licitar informació a les autoritats sobre els riscos per a la salut i el benestar resultants de la contaminació ambiental i es va condemnar Itàlia per no informar sobre factors de risc i sobre com actuar en cas d’un accident químic en una fàbrica situada a la regió dels demandants.

Cas en què un ciutadà britànic va sol·licitar l’accés a arxius que contenien informació que les autoritats qualificaven de «confidencial» en relació amb les famílies d’acollida amb les quals havia conviscut i de les quals havia rebut maltractaments. El Tribunal considera que les persones en la situació del demandant tenen un interès vital, protegit per la Convenció, a rebre la informació necessària per conèixer i entendre la seva infantesa i el seu desenvolupament inicial i que el procediment en el cas concret per garantir aquest accés a la informació al Regne Unit era deficient.