9 de juliol de 2026. La Comissió Assessora en Ètica (CAE) de l’Oficina Antifrau de Catalunya ha celebrat una nova sessió del Cicle de converses sobre integritat i actualitat, dedicada a explorar la connexió entre la integritat organitzacional i la gestió dels riscos psicosocials. La sessió ha comptat amb la participació de la psicòloga Juliana Vilert, la filòsofa Begoña Román i el responsable de la Unitat de Protecció de Persones Alertadores d’Antifrau, Àlex Madariaga, que han aportat perspectives complementàries sobre els efectes que una gestió deficient dels riscos psicosocials pot tenir en l’ètica, la confiança i el funcionament de les organitzacions. El seminari web ha estat moderat per la tècnica de Prevenció d’Antifrau, Lara Baena.

Els riscos psicosocials: una qüestió de salut i de gestió

Durant la conversa, Juliana Vilert ha destacat que els riscos psicosocials no poden entendre’s únicament com una qüestió individual, sinó com un element estretament relacionat amb la manera com les organitzacions estructuren el treball, exerceixen el lideratge i gestionen les relacions internes.

Vilert ha remarcat la necessitat de construir entorns basats en la seguretat psicològica, la confiança, el respecte i la corresponsabilitat. També ha assenyalat que els lideratges que escolten, identifiquen els problemes de forma precoç i actuen abans que els conflictes escalin constitueixen el principal factor de protecció davant dels riscos psicosocials.

A més, ha subratllat la importància de donar espai a les veus crítiques i discrepants, així com de fomentar una escolta genuïna que permeti millorar contínuament les organitzacions.

Cultura ètica, integritat i cura de les organitzacions

Begoña Román ha situat el debat en el terreny de la cultura ètica i de la integritat institucional. Ha defensat que la integritat implica sentir-se part d’un projecte col·lectiu i assumir-ne la custòdia i la cura.

Román ha remarcat que una cultura ètica sòlida requereix un propòsit compartit, capacitat d’autocrítica i una presa de decisions basada en la transparència informativa. Durant la seva intervenció, Román ha insistit en la necessitat d’evitar visions simplistes dels conflictes i d’adoptar enfocaments més complexos i deliberatius. En aquest sentit, ha reivindicat el valor de l’escolta, del diàleg i dels espais de conversa com a eines indispensables per abordar tensions i dilemes organitzatius.

La cultura de l’alerta, una assignatura pendent

Des de la perspectiva de la protecció de les persones alertadores, Àlex Madariaga ha assenyalat que la cultura de l’alerta encara és una realitat poc consolidada al nostre entorn. Madariaga ha advertit que, massa sovint, quan es produeix una comunicació d’irregularitats es posa el focus en la persona que alerta en lloc dels fets denunciats. Aquesta situació pot derivar en processos de desacreditació, represàlies o conflictes que erosionen la confiança institucional.

El responsable de la Unitat de Protecció de Persones Alertadores d’Antifrau ha recordat que els sistemes d’informació no tenen com a objectiu crear una xarxa de delació, sinó facilitar que les persones puguin informar sobre qüestions rellevants per a l’interès públic sense por de patir conseqüències negatives. En aquest sentit, ha reivindicat la necessitat de reforçar la confidencialitat i de generar entorns que afavoreixin la confiança, tot garantint que les persones que decideixen alçar la veu rebin una protecció efectiva.

Cap a organitzacions més saludables i íntegres

En el debat final i durant el torn de preguntes, els participants han coincidit a assenyalar que la prevenció dels conflictes, la promoció del pensament crític i el desenvolupament d’una cultura de confiança són elements indispensables per avançar cap a organitzacions més saludables.

També s’ha posat de manifest la necessitat d’incorporar mecanismes restauratius, de disposar de temps per a la deliberació abans de prendre decisions complexes i de reforçar la formació en ètica dins les institucions.

La sessió ha conclòs amb una idea compartida: la integritat i la gestió dels riscos psicosocials són àmbits inseparables. Construir entorns de treball segurs, respectuosos i oberts a la discrepància no només contribueix al benestar de les persones, sinó que reforça la capacitat de les organitzacions per actuar d’acord amb els seus valors i al servei de l’interès públic.