Antifrau presenta al·legacions a la proposta de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra la corrupció

Antifrau recomana incorporar una referència explícita del vincle entre la corrupció i els drets humans

La institució també insta a Europa a incorporar la perspectiva de gènere en la lluita contra la corrupció amb la inclusió, entre d’altres propostes, de la sextorsió com una modalitat específica de corrupció 

Entrada edifici Berlaymont. Comissió Europea. Fotògraf: Christophe Licoppe. Arquitectes: André Polak, Lucien De Vestel, Jean Gilson, Jean Polak.
Entrada edifici Berlaymont. Comissió Europea. Fotògraf: Christophe Licoppe. Arquitectes: André Polak, Lucien De Vestel, Jean Gilson, Jean Polak.

1 d'agost de 2023. L’Oficina Antifrau de Catalunya ha formulat un seguit d’observacions i suggeriments a la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra la corrupció, sotmesa a consulta pública per la Direcció General d'Afers Interns (DG Home) que ha impulsat aquesta iniciativa anunciada al programa de treball de la Comissió per al 2023.

Les propostes presentades per Antifrau suggereixen la incorporació de la perspectiva dels drets humans i de gènere en aquesta proposta. En aquest sentit, la Institució recorda que el maig del 2021, l'Oficina Antifrau de Catalunya va presentar un estudi relatiu als vincles entre la corrupció i els drets humans. Entre altres aspectes, l'estudi feia èmfasi en la necessària definició del concepte de corrupció de manera que permetés determinar el bé jurídic protegit en la tipificació dels actes de corrupció per tal de determinar l'enllaç entre la corrupció i els drets humans; d'aquesta manera, s'exploraven els avantatges d'incorporar l'enfocament de gènere i basat en els drets humans a les estratègies de lluita contra la corrupció així com valorar l'afectació de la corrupció al principi d'igualtat i no discriminació i la seva incidència potencial en els col·lectius especialment vulnerables. 

Específicament, sobre la perspectiva de gènere, el document menciona que son nombrosos els estudis que acrediten que les dones pateixen, experimenten, perceben i s’enfronten a la corrupció de manera diferenciada. Sobre aquesta vessant, Antifrau remarca que s’hauria d’afegir una referència a la sextorsió com una modalitat específica de la corrupció, que afecta les dones de manera desproporcionada. Antifrau alerta que pràcticament no hi ha dades sobre aquest fenomen degut a la baixa denúncia d’aquests fets, que titlla de “corrupció silenciosa”. En aquest sentit, afegeix Antifrau, “s'hauria d'aclarir la sextorsió, sens dubte, com una forma de suborn (no dinerari) ja que comparteix la seva lògica. Això resoldria les asimetries entre la corrupció dinerària i la sexual, que se solen saldar amb la infrapenalització d'aquesta última i els escenaris d'impunitat”.

D’altra banda, l’Oficina Antifrau de Catalunya suggereix referències més explícites a la prevenció de la corrupció i també argumenta la necessitat d’incorporar una definició de conflicte d’interès i aclarir el concepte d’alt càrrec utilitzat a la versió en castellà de la proposta. 

Tot seguit, el document es fixa en la protecció de les persones que alerten sobre corrupció i argumenta que “l'ampliació de la protecció a denunciants d'infraccions penals és indubtablement necessària per dotar d'eficàcia el sistema de protecció d'aquestes persones. En relació amb aquesta qüestió, sembla necessari reflexionar sobre si les mesures de protecció previstes a la Directiva (UE) 1937/2019 són plenament aplicables en el procés penal o si caldria la introducció de noves mesures i garanties que tinguessin un millor encaix al mateix, així com regular de manera més específica el tractament jurídic de la persona denunciant quan reveli il·lícits penals o dugui a terme revelacions públiques”.

Finalment, Antifrau també detalla la necessitat d’aclarir la figura del facilitador, de la qual diu que ja ve recollida a la Directiva 1937/2019 que estableix la seva protecció en el cas de represàlies, però recomana que s’ampliï aquest concepte per incloure, sense cap dubte interpretatiu, periodistes i organitzacions no governamentals més enllà del context laboral.