En la data en què es redacten aquestes línies ja s’han exhaurit alguns dels terminis d’obligat compliment determinats per la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Es fa referència a les previsions del primer apartat de la disposició transitòria segona de la Llei, que, com a regla general, obligava a implantar el sistema intern d’informació en el termini màxim de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei, amb alguna excepció, però: en el cas de les entitats jurídiques del sector privat amb dos-cents quaranta-nou treballadors o menys, i també pel que fa als municipis de menys de 10.000 habitants el termini resta obert fins a l’1 de desembre de 2023.
Com a autoritat competent a Catalunya en els termes de la Llei esmentada i també de la Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019 (disposició addicional setena de la Llei 3/2023, del 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023), l’Oficina presta servei als ens del sector públic i privat en aquesta tasca d’implementació del sistema intern d’informació, entre d’altres a partir de la resposta a les consultes que se li han anat plantejant. La resposta a les més freqüents està publicada a la pàgina web de l’Oficina.
Arran de la referència als terminis per implementar el sistema intern d’informació i a les tasques que són encomanades a l’Oficina com a autoritat competent a Catalunya en els termes de la Directiva i la Llei esmentada, esdevé oportú fer una referència més àmplia a totes les funcions que li són atribuïdes en aquesta matèria i que ja desenvolupa a data d’avui:
- L’Oficina Antifrau de Catalunya és l’autoritat de control del compliment de l’obligació de disposar d’un sistema intern d’informació. En relació amb això, d’acord amb l’art. 8.3 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya els ens obligats hauran de notificar a l’Oficina el nomenament i el cessament de la persona responsable del sistema intern d’informació; en el cas del cessament, també s’ha d’informar sobre les raons que l’han justificat. Fins a aquesta data, l’Oficina ha gestionat 140 comunicacions en aquest àmbit.
- L’Oficina Antifrau de Catalunya és l’autoritat responsable del canal extern d’informació configurat a la Llei 2/2023, de 20 de febrer (específicament art. 16 i seg.): qualsevol persona podrà informar mitjançant aquest canal de la comissió de qualssevol accions o omissions incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei, ja sigui directament o amb la comunicació prèvia mitjançant el canal intern corresponent. Recordarem en aquest punt que el sistema intern d’informació es configura com el mitjà preferent per informar, sempre que es pugui tractar de manera efectiva la infracció i si la persona que informa considera que no hi ha risc de represàlia (art. 4.1 de la Llei).
L’art. 24.2 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, determina la competència de les autoritats de les comunitats autònomes, i estableix que s’estén al sector públic autonòmic i local, a les institucions autonòmiques a què es refereix l’art. 13.2 de la Llei i a les entitats que conformen el sector privat quan l’incompliment se circumscrigui a l’àmbit territorial de la corresponent comunitat autònoma.
- L’Oficina Antifrau de Catalunya és autoritat que garanteix determinats drets d’informació que la nova normativa ha reconegut a la ciutadania. Fem especial referència en aquest punt a les previsions del segon apartat de l’article 25 de la Llei, que encomana a les autoritats competents la responsabilitat de posar a disposició de la ciutadania informació rellevant relativa a l’aplicació de la Llei. Al marge d’informació sobre el procediment associat al canal extern, es tracta d’informació sobre les condicions perquè les persones alertadores es puguin acollir a protecció en virtut de la Llei; les dades de contacte dels canals externs d’informació; les vies de recurs i els procediments per a la protecció front a represàlies, i les condicions d’exempció de responsabilitat i atenuació de la sanció a què es refereix l’art. 40.
- L’Oficina Antifrau és l’autoritat de protecció de la persona alertadora. En aquest punt cal fer una precisió rellevant en relació amb el que la nova normativa implica en relació amb la situació anterior, basada únicament en l’aplicació de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya; abans de l’atribució competencial derivada de les lleis esmentades, l’Oficina era autoritat de protecció de les persones que alertaven davant de l’Oficina, en aquest moment l’Oficina és l’autoritat de protecció de les persones que alertin en el marc de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, per qualsevol de les vies previstes a la Llei.
D’acord amb l’art. 41 de la Llei, les mesures de suport previstes en el Títol VI, del qual forma part l’article esmentat, les prestarà l’Oficina en relació amb les infraccions en l’àmbit del sector públic autonòmic i local del territori de la respectiva comunitat autònoma, i també les infraccions en l’àmbit del sector privat quan l’incompliment comunicat se circumscrigui a l’àmbit territorial de la comunitat autònoma.
Cal recordar que les mesures de suport venen establertes a l’art. 37 de la Llei i que s’hi inclou la certificació que tenen dret a sol·licitar les persones alertadores perquè es deixi constància que es poden acollir a protecció d’acord amb la Llei. Aquest dret reconegut a les persones alertadores deriva de les previsions de l’art. 20 de la Directiva esmentada; en l’àmbit a què s’ha fet referència, l’haurà d’emetre l’Oficina Antifrau de Catalunya.
- L’Oficina Antifrau de Catalunya és autoritat sancionadora en relació amb la comissió de les infraccions tipificades per la Llei 2/2023, de 20 de febrer (art. 60 i seg. de la Llei i també disposició addicional setena de la Llei 3/2023, del 16 de març). La competència de l’Oficina Antifrau de Catalunya ho serà en relació amb les infraccions comeses en l’àmbit del sector públic autonòmic i local de Catalunya i també, a partir de l’atribució competencial de la Llei 3/2023, del 16 de març, pel que fa a les infraccions comeses en l’àmbit del sector privat que afectin únicament l’àmbit territorial de Catalunya.
En relació amb aquesta matèria, caldrà cridar l’atenció sobre la previsió de l’art. 23 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, que determina que qualsevol autoritat que rebi una comunicació i no tingui competències per investigar els fets relatats perquè es tracta d’una infracció prevista en el títol IX de la Llei, l’ha de trametre a l’autoritat competent, en el cas de Catalunya, l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Aquestes són, en essència, les funcions que s’encomanen a l’Oficina a partir de la Llei del Parlament Català 3/2023, del 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023. Cal fer una reflexió final, sobre el fet que el nou àmbit competencial està directament lligat amb la prevenció i la lluita contra la corrupció, les pràctiques fraudulentes i les conductes que atemptin contra la integritat i la transparència; atès això, també en relació amb les noves matèries assumides, i com a autoritat competent, l’Oficina haurà de continuar desenvolupant les competències que ja venia desenvolupant en l’àmbit configurat per la Llei 14/2008, del 5 de novembre, que es concretaven, entre d’altres, en l’emissió de recomanacions, el foment de la cultura de la integritat, la participació en els tràmits d’elaboració de normes, i l’emissió de respostes a les consultes no vinculants que preveu l’art. 33 de les Normes d’actuació i de règim interior de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
