Rosa Mª Pérez
Cap de l’Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics de l’Oficina Antifrau de Catalunya
L’Administració General de l’Estat ha sotmès a informació pública, recentment i amb considerable retard, el text del projecte de decret pel qual s’aprova l’Estatut de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (A.A.I).
El tràmit d’informació pública va estar obert durant un termini relativament breu, del 9 fins al 21 de maig, i com constava en l’anunci corresponent, es va prescindir del tràmit de consulta pública prèvia, perquè es va acordar la tramitació administrativa urgent prevista a l’art. 27 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, per acord del Consell de Ministres de 28.03.2023.
L’actuació en aquest punt de l’Administració General de l’Estat no és un model de coherència. No s’acaba d’entendre el sacrifici de tràmits de participació de la ciutadania, indispensables en matèries com la lluita contra la corrupció i la protecció de les persones alertadores, quan la reiteració en el retard no és imputable a la ciutadania, que té drets de participació, sinó a la manca de resposta àgil i en termini dels poders públics.
Recordarem en aquest punt que la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, derivada de la transposició d’una directiva europea, ja es va incorporar al nostre ordenament jurídic de manera molt tardana. I també que la disposició final onzena d’aquesta Norma determinava que l’aprovació del reial decret que aprovés l’Estatut de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant s’havia de produir en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei, termini que novament s’ha incomplert.
D’altra banda, aquest nou retard tampoc no sembla que obeeixi a un excessiu afany de perfeccionisme, a la recerca d’un text que assoleixi la màxima harmonia amb el principi de seguretat jurídica. Contràriament, el text conté algunes previsions que no semblen ajustar-se a l’ordenament jurídic, i específicament pel que fa al respecte de les competències atribuïdes a les autoritats designades per les comunitats autònomes, que també són autoritats competents d’acord amb la Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, en peu d’igualtat amb l’autoritat administrativa independent que ara s’haurà de constituir.
L’Oficina Antifrau de Catalunya va tenir coneixement de la tramitació del procediment d’elaboració de norma a què s’ha fet referència a partir de la informació sobre projectes normatius en tràmit que es publica en compliment de la normativa de transparència, i hi ha presentat al·legacions en un escrit conjunt amb tres autoritats més, l’Oficina Andalusa Antifrau, l’Oficina de Bones Pràctiques i Anticorrupció de la Comunitat Foral de Navarra i l’Agència Valenciana Antifrau. Aquestes al·legacions les han presentat en la seva condició d’autoritats autonòmiques competents.
Cal posar en relleu que en aquestes al·legacions no es va fer una revisió exhaustiva del text, sinó que, atesa aquesta condició d’autoritats competents, l’anàlisi es va centrar en dos punts:
- la necessitat que es respectessin les competències atribuïdes a les autoritats designades en les comunitats autònomes, i
- la consideració que el text podia recollir la necessitat d’una col·laboració lleial entre les diferents autoritats, però que no es podia portar a la norma reglamentària estatal una mena de subordinació de les autoritats competents de les diferents comunitats autònomes a l’autoritat que ara es regulava.
Es van formular, doncs, un seguit de consideracions relacionades amb l’àmbit sobre el qual recauen les funcions de les autoritats de les comunitats autònomes, tenint en compte que totes les autoritats, les autonòmiques i la que es vol crear, han d’encaixar en el sistema institucional de protecció configurat per la Llei 2/2023, de 20 de febrer, amb respecte ple al marc de distribució competencial dissenyat per la Constitució i els estatuts d’autonomia respectius.
Una de les al·legacions formulades feia referència a una de les previsions del text del projecte que havia suscitat més preocupació, relativa a les circulars i recomanacions que podia emetre l’autoritat independent de protecció de l’informant. Les previsions corresponents es troben en l’art. 37 del projecte i, entre d’altres, s’hi feia referència a les circulars com a normes que podien afectar els drets i interessos legítims de les persones.
En les al·legacions es va recordar que les previsions legals que donarien cobertura al futur precepte reglamentari eren el resultat de modificacions successives de les originals de l’avantprojecte i del projecte de llei previs a la Llei 2/2023, de 20 de febrer, que van ser delimitades específicament durant la tramitació parlamentària. També es va advertir que el referent legal en aquest moment seria l’article 51 de la Llei, que limita la possibilitat a l’elaboració de circulars i recomanacions per al correcte funcionament de l’Autoritat.
Es va concloure, doncs, que l’Estatut que es projectava no podia excedir de la previsió legal, ni podia incloure una potestat normativa que la Llei no havia atribuït, ni molt menys articular una potestat reglamentària amb efectes ad extra. L’article 37 del projecte de reial decret que se sotmetia a informació pública (titulat “circulars i recomanacions” tot i que no feia cap referència a les recomanacions), s’hauria de redactar de manera que s’evitessin expressions que poguessin portar a confusió sobre la naturalesa de les circulars a què s’hi feia referència i al seu abast limitat. A criteri de les autoritats que formulaven al·legacions, en el limitat marc autoritzat legalment, ni podia haver subjectes potencialment afectats per la circular, ni afectació a drets i interessos legítims de les persones, ja que es tractava de circulars que, d’acord amb la Llei, només es podien referir al correcte funcionament de l’autoritat.
En suma, aquestes circulars només haurien de consistir en directrius d’actuació dictades en exercici de la jerarquia administrativa, amb la finalitat d’establir criteris d’aplicació i interpretació jurídica, amb eficàcia purament interna i sense valor vinculant per a les persones la situació jurídica de les quals esdevingués afectada pels posteriors actes administratius que es poguessin dictar. I en cap cas aquestes circulars no podrien desplaçar el criteri d’altres autoritats competents en les respectives comunitats autònomes, amb un àmbit de competències propi i garantit, o el criteri que es pogués aplicar en interpretació de les futures normes sobre protecció que es pogués dictar en l’àmbit de cadascuna de les comunitats autònomes.
Una altra de les al·legacions de les autoritats va ser per advertir que el text del projecte no feia cap esment exprés a la funció de gestió de les comunicacions dels responsables dels sistemes interns d’informació a què fa referència l’art. 8.3 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, funció que l’Oficina Antifrau de Catalunya ja desenvolupa a partir de la designació com a autoritat competent per part del Parlament de Catalunya.
També es va reflexionar sobre la conveniència que es fes referència expressa a la funció relativa a la rebuda de les notificacions de nomenament i cessament dels responsables dels sistemes interns d’informació prevista a l’article esmentat, amb expressa indicació de l’àmbit en el qual l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant desenvoluparia aquesta funció, que ha de ser respectuós amb el que correspon a les autoritats designades com a autoritats competents per les comunitats autònomes.
El document complet d’al·legacions de les autoritats es pot consultar en el nostre web.
Tot i l’acord de tramitació administrativa urgent a què s’ha fet referència, a data d’avui no tenim notícia que l’Administració General de l’Estat hagi publicat informació sobre la tramitació que s’ha donat al projecte un cop rebudes les al·legacions presentades en el tràmit esmentat, i tampoc no s’ha rebut resposta sobre la consideració que han merescut les nostres al·legacions.
