Som al tombar d’un altre any definit, en bona part, per una pandèmia que s’expandeix i es contrau amb una seqüència inquietant. La corrupció també sol representar-se com una mena d’organisme nociu que deteriora, silent, les institucions. Cap democràcia és plena si està travessada pel privilegi i la discriminació, si tolera l’exercici abusiu del poder en detriment del bé comú. Aquest és també un dels reptes més vius per a una gestió justa de la crisi sanitària.
"Espereu el millor, prepareu-vos pel pitjor". La proclama de la Presidenta de la Comissió Europea es planteja davant d’un perill per a les vides humanes que no acaba de replegar-se. Garantir l’accés igualitari a vacunes i tractaments —dins i fora de les fronteres administratives— o fer transparents els termes del negoci serà cabdal per guarir la salut de les persones i la salut del sistema. El lema val, també, per a la resposta concertada al daltabaix econòmic associat a la pandèmia. Darrera dels Plans de Mesures Antifrau —derivats del Pla de Transformació, Recuperació i Resiliència per a la gestió acurada dels fons europeus— hi ha la necessitat d’impedir, per avançat, el desviament dels paquets d’ajuts milionaris cap a interessos privats. El risc zero no existeix. La guia de l’Oficina Antifrau per elaborar aquests plans vol facilitar aquest procés per a tota mena de fons, independentment del seu origen. Seria paradoxal ser més pulcres amb els diners injectats per Europa que amb els que surten dels nostres impostos. Cal recordar que la correcció i la persecució són les darreres fases del cicle antifrau, que comença amb la prevenció i la detecció, sovint desateses en l’agenda política.
El 17 de desembre acaba el termini per transposar la Directiva europea per a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió sense que hi hagi notícia de cap activitat parlamentària que obri un debat que interpel·la la ciutadania de manera directa. En la meva Carta als Reis no em puc estar de demanar una incorporació respectuosa amb la lletra i l’esperit de la norma europea. Blindar el nivell de protecció garantit pels sistemes anònims que ja tenim operatius és un mínim irrenunciable. Garantir que les autoritats competents comptem amb potestats suficients també és un element central. En aquest sentit, he de reivindicar que l’Oficina Antifrau de Catalunya —pionera a l’Estat espanyol en implantar un canal extern— es reforci al nivell de les agències germanes de nova fornada; amb potestats reals per atorgar una protecció eficaç i imposar sancions si escau. Aixecar la veu contra la desviació i el malbaratament dels recursos públics o contra les amenaces contra la salut o el medi ambient, posem per cas, és encara avui un exercici d’heroisme involuntari. Protegir les persones de pressions i represàlies i habilitar canals segurs per comunicar infraccions serà la conseqüència immediata, però l’efecte sanador va més enllà de l’individu. En paraules de Bertold Brecht, "desgraciat el país que necessita herois".
