Jordi: des de l’Oficina Antifrau definim integritat pública com la suma de les conductes de tot el personal d’una institució, a més dels resultats produïts en els serveis oferts des de l’Ajuntament. Per començar aquesta taula rodona, m’agradaria preguntar per què una institució ha de fer un pla d’integritat pública.
Si em permeteu, us donaré la meva opinió al respecte. Crec que el fet de sistematitzar les nostres activitats sobre ètica i integritat posa ordre i sensibilitza a tota la institució, a més de fer-la partícip d’allò que posa en marxa una unitat determinada. Això abasta des dels càrrecs electes del ple als darrers servidors d’aquell ajuntament. Per a nosaltres és important fer plans d’integritat pública que ajuden a planificar i revisar la seva evolució cada dos anys.
Ona: des de Terrassa ja fa temps que vam començar a impulsar diferents projectes entorn de la transparència i la integritat públiques, i al final també de l’ètica. Hem posat en marxa eines com el codi ètic i la bústia ètica, però ara hem d’ordenar i organitzar tota aquesta estructura.
Begoña: nosaltres estem fent molta feina, però ara ens interessa sistematitzar-la mitjançant el pla d’integritat. És un projecte viu que, a més, pot experimentar una millora continua. La integritat és un ecosistema en constant evolució, que necessita créixer, millorar i arrelar a la nostra organització.
Jordi: ara voldria aprofundir en els orígens dels vostres projectes. Com vau començar a treballar l’ètica i la integritat? En què us vau inspirar?
Begoña: a Mollet vam començar a treballar en aquests àmbits a prop del 2015, amb el nou equip de govern. Aleshores, vam prendre la decisió de dotar-nos d’un codi ètic per part dels 25 regidors que conformen el ple. Posteriorment, vam encarregar la seva redacció a un equip tècnic de l’Ajuntament que es va aprovar per unanimitat. Es tracta del codi ètic que inicia tot el nostre marc d’integritat institucional.
Pel que fa al nostre codi ètic, voldria subratllar dues idees. En primer lloc, nosaltres vam ser els primers a aplicar un codi ètic a tot el personal (càrrecs públics, directius, treballadors eventuals i funcionaris) tant de l’ajuntament com a organismes autònoms, i també a les empreses que ens presten serveis. En segon lloc, l’òrgan que s’encarregaria del seu compliment i difusió seria el Comissionat d’Ètica Pública, a càrrec del defensor del ciutadà o síndic.
Ona: a Terrassa vam impulsar una comissió informativa especial en matèria de transparència i govern obert durant el passat mandat. A partir d’aquí, vam començar a treballar i impulsar actuacions que tenen a veure amb aquest àmbit. Per primera vegada, hi va haver un càrrec electe en matèria de transparència. Dit això, crec que una de les peculiaritats del nostre projecte és que aquesta comissió està formada per un representant de cada grup municipal i presidida per l’oposició de manera rotativa. Es treballa buscant el consens polític a l’hora de desenvolupar i impulsar polítiques públiques en matèria de transparència i govern obert.
En relació amb la integritat, es va crear el codi ètic, en aquest cas adreçat a alts càrrecs, que es va aprovar el març del 2019. Al llarg d’aquell any, també es va començar a treballar en la bústia ètica que va entrar en funcionament el novembre del 2020. Aquesta bústia havia de ser l’eina a la qual comunicar de manera anònima i per part de la ciutadania les possibles infraccions del codi ètic o de la ciutadania.
També necessitàvem un òrgan de control i avaluació del compliment del codi ètic i de gestió de bústia ètica. En aquest cas, vam optar perquè fos la Sindicatura Municipal de Greuges que amb garantia d’independència assumís aquesta tasca.
Jordi: hem vist dos models que persegueixen el mateix, però ho fan per camins diferents. Per això, voldríem conèixer allò que és singular del vostre projecte. Quin és l’element que us fa diferents?
Begoña: com a norma, i des d’un vessant polític, la integritat s’aplica mitjançant una comissió de participació, transparència i bon govern on hi són els regidors de tot el ple. Tot i això, des d’un nivell organitzatiu, la integritat s’aplica a tots els treballadors. Per nosaltres, aquest és un tret diferencial: volem incloure tots els treballadors dins d’aquest ecosistema per allò del dret a la bona administració, sense entrar en la prevenció o la corrupció.
Estem treballant internament a través d’un grup de transformació cultural que fa difusió d’aquesta cultura ètica i de valors públics que es requereix a tot el funcionariat. Hem de defensar, però també qüestionar la nostra activitat quotidiana. Aquesta tasca interna la dirigim als treballadors, però també a les empreses que col·laboren amb nosaltres, a banda del que fa la comissió mitjançant els càrrecs públics.
Ona: a mi em sembla fonamental el consens polític. Això no va de qui governa en un moment o altre; sinó d’un compromís que ens obliga a avançar en la integritat, més enllà dels colors polítics de cada moment.
Al capdavall, també es tracta de construir i recuperar la confiança entre ajuntament i ciutadania. Des del punt de vista organitzatiu, el fet més singular és comptar amb un servei especialitzat que encapçali aquestes gestions polítiques. Un equip nascut aquí, però que treballa amb una visió transversal molt important. Per això, l’hem reforçat i situat a l’àrea de presidència. Crec que els ajuntaments tenim el repte d’avançar en la transversalització de diferents àmbits organitzatius. És necessari que tota l’organització s’empoderi i els faci seus, a fi de desenvolupar-los de la millor manera possible. La integritat no deixa de ser un d’aquests àmbits.
Jordi: arribats a aquest punt, quin futur preveieu per als projectes d’integritat pública d’ambdós ajuntaments perquè arribin a tothom?
Ona: de fet, un dels aspectes clau és decidir el model organitzatiu amb què volem dotar aquest projecte d’integritat i també d’altres en matèria de transparència i govern obert. Les primeres formacions i sensibilització s’estan liderant des d’aquest servei de transparència i govern obert situat a presidència, abastant diferents nivells: des de càrrecs electes a directius, caps de serveis, àrees d'intervenció, coordinació general, etc. Així, en una primera fase arribarem a pràcticament tota l’organització.
Posteriorment, ens hem de plantejar com organitzem l’estructura que permeti seguir impulsant el sistema d’integritat. Aquesta no és una decisió banal perquè serà clau si volem que la integritat arreli, amb força, a totes les persones que conformen l’Ajuntament. En aquests moments, tenim diferents opcions sobre la taula. Per exemple, podem apostar per un model centralitzat, a càrrec d’un servei expert; o bé per un descentralitzat amb la creació de figures referents en integritat en cada una de les àrees de gestió. També podríem optar per un model mixt que passi per un servei central i referents, com ja hem fet abans a l’Ajuntament. Fins i tot, ens plantejàvem l’ampliació del servei actual de Prevenció de Riscos, centrat en riscos laborals, dotant-lo per assumir aquesta funció. I estem en aquest punt: haurem de veure com evoluciona el projecte. Evidentment, comptem amb l’expertesa de l’oficina Antifrau i l’Associació Catalana de Municipis. Amb aquest acompanyament, haurem de decidir quin és el millor model per a nosaltres, donat que cada consistori té una realitat diferent.
Begoña: com deia, nosaltres sempre hem plantejat aquest pla d’integritat amb l’objectiu de sistematitzar tot allò que tenim. Ja he parlat de l’equip de treball que desenvolupa una cultura organitzativa, de transformació i creació d’espais de debat i reflexió entorn de l’ètica i valors públics per part dels treballadors. A més, comptem amb els espais polítics on es treballa tot el que té a veure amb la transparència, el bon govern i la integritat. El maig del 2019 es va crear l’oficina Compliance, emmarcada dins de l’àrea de Serveis Jurídics de la que sóc titular. Es tracta d’una figura que, m’atreveixo a dir, som dels pocs ajuntaments del territori que la tenen. Funciona com una mena de departament d’assumptes interns.
Dins d’aquest àmbit preventiu, treballem molt el que té a veure amb l’anàlisi de riscos i mesures preventives que, moltes vegades, demanen fer formació, o desenvolupar paquets reactius davant d’una alerta plantejada per part d’un treballador de la casa. Aquesta organització ja la tenim, però ara ens cal un pla que ens ajudi a integrar tota la tasca formativa de l’Oficina Antifrau, a més de sistematitzar tot el que fem. En aquest pla s’hauria d’implicar tot l’equip polític, les persones al capdavant dels serveis municipals i els equips de treball que ajudin a mantenir viu aquest ecosistema. Volem que la integritat no sigui una moda, sinó una manera de fer.
A més, les persones que vam redactar el codi ètic al seu moment, ara mateix ocupem els llocs d’interventor i secretari. Per tant, juntament amb l’equip polític, estem impulsant aquest ecosistema entorn de la integritat. En conseqüència, volem que això es mantingui i sigui sostenible en el temps.
I ja per acabar, hem alineat aquest projecte amb l’ODS 16 que parla de prevenció contra la corrupció, creant aquests espais que demana la ONU. Sempre diem que el dret fonamental a la bona administració no el tenim a la Constitució Espanyola, sinó a l’article 41 de la Carta Europea de Drets Fonamentals. Hem de defensar i mantenir aquesta idea d’integritat i recuperar la confiança de la ciutadania que desconfia de les administracions. Ara toca sistematitzar tot aquest marc dins d’aquest pla d’integritat que vagi millorant i evolucionant. Jo espero que això serveixi per a què aprenem de tots i veiem, d’aquí a uns anys, què hem aconseguit.
Jordi: Doncs, jo convido a tothom qui vegi aquesta taula rodona que visitin tot el que fan els ajuntaments de Terrassa i Mollet. Així veuran la participació i els efectes d'aquests projectes. És una manera d'integrar i normalitzar que la integritat s'ha de treballar perquè riscos en aquest àmbit hi ha a totes les organitzacions. I simplement el que podem fer és reconèixer-los i gestionar-los. Aquest és el missatge que sempre transmetem a totes les nostres intervencions des de l'Oficina Antifrau.
