Totes les actuacions i decisions del personal i les autoritats al servei d’un ens públic han d’adequar-se sempre als principis i valors que l’ordenament jurídic 

marca: objectivitat, neutralitat, imparcialitat, legalitat, igualtat dels ciutadans davant els poders públics, eficàcia, eficiència, economia, etc. Les actuacions emmarcades dins d’aquest eix cerquen oferir una guia a tots els membres de la institució sobre quina és la conducta que s’espera d’ells en tant que servidors públics.

En ocasions, a més, alguns d’aquests principis de l’ètica pública poden entrar en conflicte entre ells, o bé l’interès general pot col·lidir amb els interessos privats —propis o de tercers— de les persones que exerceixen funcions públiques. En aquests casos l’organització ha de poder oferir orientació en cas que es produeixi algun d’aquests dilemes.

La gestió d’aquest eix d’actuació inclou tant eines formals com informals, que es desenvolupen i implanten a través del lideratge ètic i la cultura organitzativa. 

Lideratge ètic

La forma com els càrrecs electes o de designació política, directius i comandaments d’una institució pública dirigeixen l’organització en el seu dia a dia mostra el seu compromís real amb el foment de la integritat i la voluntat real de prevenir la corrupció així com altres conductes il·legals o impròpies. La seva forma de dirigir afecta directament:

  • la conducta de la resta del personal en tant que esdevenen referents ètics i models de conducta i condicionen la cultura ètica organitzativa, i
  • el grau d’exigència de professionalitat en la gestió, per tant l’eficiència i legalitat de tota actuació.

Per això considerem que el lideratge ètic és la peça angular de tot el sistema d’integritat d’un ens públic. D’aquí que qualsevol estratègia de foment de la integritat i de prevenció de la corrupció requereixi reflexió, esforç i responsabilitat per part dels dirigents d’una institució.

Cultura ètica organitzativa


Les polítiques, processos i procediments d’una institució pública defineixen com es volen fer les coses en aquella organització. Però la cultura organitzativa acaba determinant la forma en què realment es duen a terme: quines normes o estàndards s’obeeixen, quines es forcen o adapten, i quines s’ignoren. Quines conductes són tolerades i quines no. Popularment s’acaba explicant com la manera com es fan les coses en aquesta “casa”. 

Aquesta cultura té efectes sobre la professionalitat amb què opera la institució, així com amb el grau de compromís en la prevenció de la corrupció, en especial a l’hora de fer servir els mecanismes de detecció i resposta davant dels abusos de la posició pública en benefici privat, actes il·legals o conductes impròpies.

 

youtube home linkedin home