El dret a saber

L’Oficina Antifrau de Catalunya va néixer com a institució específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a Catalunya.

Per transparència entenem una manera d’exercir el poder que resulta visible per als ciutadans perquè aquests tenen accés a les informacions que els poders públics manegen o generen amb aquell exercici.

L’exigència de transparència no obeeix a una moda passatgera ni pot dependre de la voluntat més o menys aperturista que pugui tenir el governant de torn.

Només les persones informades estaran en condicions de participar amb maduresa en el debat públic i d’exercir un saludable control de l’exercici del poder. Està en joc la confiança de la ciutadania en les institucions i la mateixa credibilitat de la democràcia.

És des d’aquesta perspectiva que l’Oficina vol contribuir, amb aquesta finestra oberta en el nostre web corporatiu, a la difusió del coneixement sobre aquest instrument de qualitat democràtica.

Dret d’accés a la informació pública i transparència (informe)

Llei de transparència

La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern regula i garanteix la transparència de l'activitat pública i el dret d'accés dels ciutadans a la informació i la documentació públiques.

La llei també crea un portal de transparència, un registre de grups d'interès i la comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública; regula el silenci administratiu positiu i l'exercici del dret d'accés a la informació a partir dels setze anys; fixa en un mes el termini per resoldre les peticions, i estableix un sistema de garanties i reclamacions i un règim sancionador, que inclou, per exemple, multes de fins a 12.000 euros i la destitució d'alts càrrecs per infraccions molt greus. Així mateix, atorga al Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau la facultat de vetllar pel compliment de les obligacions i els drets que estableix.

La iniciativa és aplicable a la Generalitat, l'administració local, el Parlament i els òrgans estatutaris, les universitats, els grups d'interès, les persones físiques o jurídiques que presten serveis públics o que reben fons públics, els partits polítics, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats privades que rebin subvencions. La Resolució PRE/398/2015, de 3 de març, designa l'òrgan departamental al qual s'atribueix la condició d'unitat d'informació en matèria de transparència i informació pública del Departament de la Presidència.

L'Oficina Antifrau de Catalunya ha participat en la Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb intervencions a l’espai Escó 136 i amb un seguit de recomanacions i suggeriments que ha adreçat al Parlament. Vegeu el document amb les aportacions de l'Oficina Antifrau

L'Oficina Antifrau ha elaborat un document de comentaris i consideracions sobre l'aplicació de la normativa vigent sobre transparència a Catalunya i la relació que tindrà amb la normativa estatal. Vegeu els comentaris de l'OAC sobre l'aplicació de la Llei de transparència

D'altra banda, les entitats municipalistes de l'ACM i la FMC han publicat una guia per a la implantació als ajuntaments de la Llei de transparència, elaborada pel catedràtic de Dret Constitucional, Rafael Jiménez Asensio.

Dret comparat

Legislació internacional

Legislació a Espanya

Jurisprudència

En aquest cas l’associació Access Info Europe va sol·licitar al Consell de la Unió Europea accés a una informació en relació a la proposta d’esmenes o noves redaccions per diversos Estats Membres al reglament del Parlament i del Consell relatiu a l’accés del públic als documents del Parlament, del Consell i de la Comissió. El Consell va concedir un accés parcial al document sol·licitat incloent les propostes però sense permetre identificar quin Estat Membre havia formulat la proposta concreta, i això en base a què la seva divulgació perjudicaria greument el procés de presa de decisions (fonamentat en l’art.4 ap.3 pàr.1 del Reglament nº1049/2001). El Tribunal destaca que el Reglament té com a objecte garantir l’accés més complet possible als documents i encara més quan una institució actua en la seva capacitat legislativa. El Tribunal arriba a la conclusió que, en un sistema basat en el principi de legitimitat democràtica, el Consell no demostra suficientment, fàctica ni jurídicament, que la divulgació de la informació relativa a la identitat dels autors de les propostes perjudiqui greument el procediment legislatiu ni la necessitat de preservar la identitat de les delegacions o autors.

El Sr. Turco va sol·licitar al Consell accedir als documents mencionats a l’ordre del dia de la reunió del Consell «Justícia i Assumptes d’Interior», entre els que figurava un dictamen del seu Servei Jurídic relatiu a una proposta de directiva del Consell per la que s’establien normes mínimes relatives a la recepció dels sol·licitants d’asil als Estats membres. El Consell va denegar la sol·licitud fonamentant-se en què, d’una banda, la divulgació de l’assessorament jurídic podria donar lloc a dubtar de la legalitat de l’acte legislatiu, i de l’altra, que dita divulgació sistemàtica podria comprometre la independència del seu servei jurídic. El Tribunal de Primera Instància va denegar el recurs de l’interessat, donant la raó al Consell en la seva interpretació de l’excepció a l’accés (Art.4, ap. 2, del Reglament nº 1049/2001). Per contra, el Tribunal de Justícia interpreta

l’excepció de l’art.4 en el sentit segons el qual seu objecte és protegir l’interès que té una institució en sol·licitar assessorament jurídic i rebre dictàmens sincers, objectius i complerts. I davant els dubtes de legalitat, el Tribunal assenyala que és precisament la transparència el que contribueix a conferir més legitimitat a les institucions als ulls dels ciutadans europeus. El Tribunal estableix que la invocació general i abstracta no és suficient i no pot servir de base per a denegar la divulgació dels esmentats dictàmens.

Els actors van sol·licitar informació relativa a un projecte de desforestació que anava a dur a terme el govern xilè que podia ser perjudicial pel medi ambient i impedir el desenvolupament sostenible de Xile, sol·licitud que va ser denegada sense justificació, segons els demandants. La sentència declara que no cal exigir al sol·licitant d’informació que acrediti una afectació directa o interès específic i que és necessari per a garantir la protecció al dret d’accés a la informació un procediment administratiu adequat per a la tramitació i resolució de sol·licituds d’informació, que fixi terminis per resoldre i entregar la informació.

La demandant, una associació d’informació als consumidors, va sol·licitar a la Comissió una autorització per consultar l’expedient administratiu d’una Decisió que considerava determinant a l’hora de defensar els interessos dels consumidors. A la sentència s’analitza si de la totalitat de documents que es sol·liciten cal valorar de forma concreta i individual l’aplicabilitat de les excepcions al dret d’accés en relació a cadascun dels documents, per tal de destriar a quina informació es dóna accés i a quina no.

En aquest cas, el demandant al·legava patir una malaltia com a conseqüència de la seva exposició a productes químics durant les proves dutes a terme a Porton Down. El tribunal va determinar que existia una obligació positiva d’aportar un procediment accessible i efectiu que permetés als demandants accedir a tota la informació «rellevant i apropiada».

Aquesta sentència resol un recurs de cassació presentat pel Consell de la Unió contra la Sentència del Tribunal de Primera Instància de les Comunitats Europees pel qual s’anul·lava una decisió del Consell de denegació d’accés a la Sra. Heidi Hautala a un informe d’un grup de treball. El Tribunal de Justícia confirma la sentència de Primera Instància, en el sentit que el Consell no ha al·legat cap motiu per a justificar que una institució pugui mantenir el secret dels elements d’informació continguts en un document que no estigui emparat per les excepcions de l’art.4, ap.1, de la Decisió 93/731.

En aquest cas, la demandant va voler tenir accés a les actes d’una reunió sobre impostos especials que va ser denegada per la Comissió basant-se en què la divulgació de documents controvertits podria suposar un perjudici per la protecció de la confidencialitat sol·licitada per les persones jurídiques que havien proporcionat la informació. En aquesta sentència, el Tribunal reitera la seva jurisprudència sobre la interpretació restrictiva que cal dur a terme de les excepcions recollides a la Decisió 94/90 que han d’ésser ser interpretades i aplicades de forma estricta. La sentència entra a valorar el moment en què es va presentar la sol·licitud i si en aquell moment es podria produir un perjudici als actors participants a la reunió que van donar els seus punts de vista.

Aquesta sentència resol un recurs d’anul·lació promogut pels Països Baixos juntament amb el Parlament Europeu contra el Consell de la Unió Europea. El recurs d’anul·lació era en relació a la Decisió 93/73/CE del Consell, de 20 de desembre de 1993, relativa a l’accés als documents del Consell i altra normativa d’accés a la informació. Ja que el legislador comunitari encara no havia adoptat una normativa general sobre el dret d’accés del públic als documents que obren en poder de les Institucions comunitàries, aquestes han d’adoptar mesures que tinguin per objecte la tramitació d’aquestes sol·licituds en virtut de les seves facultats d’organització interna, tot i que aquestes tinguin efectes erga omnes.

Cas en el que els demandants van sol·licitar informació a les autoritats sobre els riscos sobre la salut i el benestar resultants de la contaminació ambiental i en què es va condemnar a Itàlia per no informar sobre factors de riscos i sobre com actuar en cas d’un accident químic a una fàbrica situada a la regió dels demandants.

Cas en el que un ciutadà britànic va sol·licitar l’accés a arxius que contenien informació que les autoritats qualificaven de «confidencials» en relació a les famílies d’acollida amb les que havia conviscut i de les que havia rebut maltractaments. El Tribunal considera que les persones en la situació del demandant tenen un interès vital, protegit per la Convenció, en rebre la informació necessària per a conèixer i entendre la seva infantesa i el seu desenvolupament inicial i que el procediment en el cas concret per garantir aquest accés a la informació a Regne Unit era deficient.

Transparència al sector privat

La transparència és un dels elements rellevants des del punt de vista de la governança. Per governança entenem el procés mitjançant el qual el conjunt d’institucions econòmiques, polítiques i socials d’un país participen de l’exercici del poder. Esdevé “bona governança” quan hi ha una elaboració de les polítiques públiques oberta, previsible i transparent; quan l’aparell burocràtic actua conforme a l’ètica professional; quan l’executiu respon de les seves accions; quan una societat civil enfortida participa en els afers públics, i tot això succeeix sota l’estat de Dret.

Tres són els mecanismes destinats a garantir la bona governança: primer, l’existència de normes i controls interns; segona, la participació ciutadana; i tercera, la creació de les condicions per què hi hagi competència al sector privat. Així doncs, en aquella consecució del bé comú s’hi impliquen no només els poders públics sinó també d’altres actors decisius com són els econòmics i la mateixa societat civil.

En aquest sentit, correspon també a l’Oficina Antifrau impulsar iniciatives orientades a afavorir una participació responsable del sector privat en les polítiques públiques.

Iniciatives destacades

Opinió

 

twitter home linkedin home youtube home