Sí. Els drets subjectius reconeguts a la persona informant, tant en la Directiva com en la Llei 2/2023, no depenen de si aquest canal forma part o no d’un Sistema intern d’informació, o de si ha informat directament o mitjançant un canal extern. Per tant, en aquest cas, la persona informant resta també protegida, i queda prohibit qualsevol tipus de represàlia, directa o indirecta, derivada de l’alerta.
Quant a les mesures de protecció d’aquestes persones, hi ha uns mínims irrenunciables que s’haurien de complir en el marc de qualsevol canal i que, d’altra banda, no deriven únicament de la nova normativa, sinó que ja eren en gran part exigibles a partir de la normativa vigent en el moment d’entrada en vigor de la Llei 2/2023, de 20 de febrer. Aquests mínims són:
- Les mesures i garanties associades a la protecció de dades personals; també la garantia de la confidencialitat de la identitat de la persona informant i de la persona afectada per la comunicació, així com de les actuacions que es desenvolupin en la gestió i tramitació de la comunicació en els termes exigits per la Llei, i que no hi pugui accedir personal no autoritzat.
- Garantia que les comunicacions es puguin tractar de manera efectiva dins l’entitat
- Garantia que els canals interns permetin la possibilitat de presentar, i posteriorment tramitar, les comunicacions de manera anònima
Així mateix, cal oferir garantia absoluta de protecció de les persones alertadores dins de l’entitat, i que les persones usuàries del canal disposin d’informació clara i suficient sobre les característiques del canal i si es tracta o no d’un canal adaptat als requeriments de la Directiva i de la norma de transposició, ja que això pot determinar la valoració que faci el potencial alertador. També cal garantir que disposin d’informació sobre els canals externs a què poden adreçar l’alerta.
