30 de setembre de 2025. L’Oficina Antifrau de Catalunya ha celebrat una nova sessió del Cicle de converses sobre integritat i actualitat, centrada en els riscos ètics derivats de l’augment de la despesa militar a Europa. El seminari web, titulat ‘Integritat i defensa: riscos ètics en temps de rearmament europeu’, ha abordat els reptes que aquest context planteja per a la transparència, la rendició de comptes i la integritat pública.

La sessió ha estat presentada per Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals d’Antifrau, i moderada per Lara Baena, presidenta de la Comissió Assessora en Ètica (CAE) i consultora de Prevenció de l’Oficina Antifrau.

Francesc Cardona, expert en integritat i assessor del Ministeri de Defensa de Noruega, ha denunciat que en molts països europeus “la raó d’estat continua sent l’argument principal per mantenir el secret en matèria de defensa”, sovint en detriment del dret a la informació i del control democràtic. Cardona, també exadministrador principal de la OCDE i membre extern de la CAE, ha distingit tres nivells de secret —seguretat nacional, secret burocràtic i secret polític— i ha advertit que aquesta “burocràcia del secret” és molt difícil de revertir.

Ha criticat el control judicial reverencial sobre les qüestions de defensa i ha posat en dubte l’ús del concepte de seguretat nacional, que ha qualificat de “vaga i imprecisa”. Per part de la major part dels estats. També ha alertat sobre la desprotecció dels alertadors, tot lamentant que la directiva europea deixa massa marge als reguladors nacionals, “que en general no tenen un gran interès a actuar”.

Com a exemple de bones pràctiques, ha destacat el cas dels països nòrdics, amb una regulació estricta del control polític sobre l’armament, i ha recordat que a Espanya el dret d’accés a la informació no és reconegut com a dret fonamental, sinó com a dret constitucional, fet que “deixa en mans dels tribunals la seva aplicació, amb el risc d’arbitrarietat que això comporta”.

Fragmentació pressupostària i opacitat financera

Tica Font, presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, ha denunciat les greus mancances de transparència i control democràtic en la despesa militar espanyola. Ha explicat que el pressupost de defensa està fragmentat entre diversos ministeris, cosa que dificulta conèixer la despesa real, i ha criticat que les missions militars, les aportacions a la Seguretat Social o els interessos del dèficit no es computin com a despesa militar, tot i que haurien de ser-hi incloses segons els criteris de l’OTAN.

Font ha posat el focus en l’opacitat del finançament de la indústria armamentista, especialment pel que fa a la banca i els fons d’inversió. “La banca inverteix massivament en armament, sovint en armes prohibides com les nuclears, però no hi ha cap control polític ni transparència sobre aquestes operacions”, ha afirmat. També ha denunciat que el Banc Europeu d’Inversions ha modificat els seus estatuts per poder invertir en armament, fet que incrementa l’opacitat institucional.

Connivència estructural i manca de debat públic

Font ha assenyalat la connivència entre la indústria armamentista i el govern, amb relacions molt fluides i pràctiques com les portes giratòries, especialment entre militars i empreses del sector. Ha criticat la debilitat del control parlamentari, ja que que la Comissió de Defensa del Congrés no debat qüestions relacionades amb el comerç d’armes, i que només es faci una compareixença anual per informar de les dades més rellevants.

Finalment, ha posat en qüestió el paper dels grans mitjans de comunicació, que “estan en mans de grans grups financers i actuen com a altaveus del discurs bèl·lic i de l’status quo”, i ha denunciat que moltes empreses del sector tenen contractes de confidencialitat amb l’Estat, fet que dificulta encara més la rendició de comptes.