Les obligacions amb relació als grups d’empreses, s’apliquen només a aquells en què la matriu és espanyola, o també a aquells casos en què es tracti d’una societat estrangera?

(Articles 10 i 11)

La Directiva (article 8.3) estableix, com a regla bàsica, l’obligació de tota empresa de 50 o més treballadors d’implantar un canal intern. La Llei 2/2023 (article 10.1.a) estableix la obligació de disposar de sistema intern a les persones jurídiques que tinguin, així mateix, 50 o més treballadors. Això no obstant, es preveu que si compten entre 50 i 249 treballadors, i així ho decideixen, puguin compartir entre si el Sistema intern d’informació i els recursos destinats a la gestió (entesa com a recepció, a la vista de l’article 6.1 in fine) i la tramitació de les comunicacions; tant si gestionen elles, com si s’ha externalitzat aquesta gestió (sempre respectant les garanties previstes a la Llei).

En el cas dels grups d’empreses, el legislador espanyol (article 11) permet que puguin comptar amb un únic Sistema intern i un responsable per tot el grup, en els termes que estableixi la seva política. En aquest sentit seria admissible tenir una política comuna i designar un únic Responsable del sistema, amb delegació de les facultats de gestió del sistema intern i el seguiment de les investigacions.

Caldrà, prèviament, però, comprovar que la consideració com a grup d’empreses s’ajusti a la previsió de l’article 42 del Codi de comerç. En puritat, per tant, caldria tenir en compte si la societat dominant o matriu és espanyola als efectes de determinar l’existència d’un grup de societat i poder, per tant, afavorir-se de la possible centralització de canal i sistema.