El context dels fets objecte de l’actuació de l’Oficina Antifrau

26 d’octubre de 2023. L’actuació de l’Oficina Antifrau que dona lloc a la tramesa de l’informe raonat al Parlament va iniciar-se arran de la recepció d’una denúncia anònima en la que es relataven diverses possibles irregularitats en matèria de personal i de transparència de l’Administració parlamentària, i després que la Mesa del Parlament acordés per unanimitat el passat 9 de maig de 2023, autoritzar a l’Oficina Antifrau a realitzar aquestes actuacions, tal i com preveu l’article 4. 2 de la Llei de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que detalla que la institució “pot estendre les seves funcions sobre l’activitat administrativa i de gestió patrimonial del Parlament si la Mesa del Parlament o el president o presidenta del Parlament li ho demanen”.

Com a conseqüència de les actuacions dutes a terme, l’Oficina Antifrau ha detectat deu casos i pràctiques irregulars en matèria de personal —llicències per edat, prima o subsidi per jubilació i premi de vinculació, provisió en el lloc d’oïdor o oïdora de comptes, ampliació d’una plaça en el concurs de lletrats, ampliació de places en el concurs d’uixers, conflicte d’interès de la secretària general, llocs de comandament pendents de definir, creació de “llocs instrumentals” en connexió amb els processos d’estabilització, selecció d’interins “de reforç”, increment del personal eventual i obstacles a l’exercici dels dret d’accés a la informació pública— així com determinades irregularitats en matèria de dret d’accés a la informació pública.

Aquestes irregularitats i males pràctiques s’han traslladat en un informe raonat a la presidenta del Parlament per tal que, en el termini de trenta dies, informi a l’Oficina Antifrau sobre les mesures adoptades al respecte o bé, si escau, els motius que impedeixen actuar d'acord amb les recomanacions i els recordatoris que s’hi formulen.

Personal

1. Llicències d’edat

La denúncia rebuda per Antifrau assenyala que, tot i que les llicències per edat del personal del Parlament es varen suprimir el gener de l’any 2022, des del moment en què es va impulsar la modificació, es van tramitar i concedir 13 llicències i moltes d’elles diferides a un any vista o més.

L’Oficina Antifrau ha examinat les 14 llicències per edat lliurades pel Parlament autoritzades l’any 2021 (13) i el 2022 (1), poc abans de que les llicències per edat fossin derogades pel Parlament.

Tal com exposa l’informe raonat, les 14 resolucions que autoritzen les llicències per edat determinen: la data d’inici d’efectes de la llicència, que en tots els casos està ajornada respecte a la data de la resolució, la data de fi d’efectes de la llicència, que es correspon a la data legal de jubilació, i els percentatges de retribucions bàsiques i complementàries a percebre durant el període de la llicència així com el percentatge a percebre de l’anomenada prima de jubilació.

En primer lloc, l’informe deixa constància de “la notable dificultat en la determinació del règim jurídic aplicable a les llicències examinades atès que amb la derogació de les llicències per edat es va establir un règim transitori, el qual ha estat modificat pel Parlament fins en tres ocasions i, posteriorment, un règim definitiu de revocacions que, al seu torn, ha estat modificat dos cops”.

Respecte a les referides revocacions, l’informe assenyala que malgrat 12 de les 14 llicències examinades havien d’iniciar els seus efectes amb posterioritat a la derogació de l’art. 79 dels Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya (ERGI), el Parlament no ha aportat respecte a això cap acte singular derivat de l’aplicació del règim de revocacions establert a partir de l’acord de la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) de 28.07.2022.

L’informe també manifesta que “en cap de les 14 resolucions d’autorització examinades no es motiva ni es fa referència a les necessitats del servei que justifiquen l’ajornament de la llicència per edat -tal i com establien les Normes d’aplicació de la llicència per edat i de la reducció de la jornada laboral per edat aprovades per la Mesa del Parlament el 24.01.2017- més enllà d’informar sintèticament que la persona sol·licitant accepta la petició d’ajornament que se li efectua “. Sobre aquest extrem, l’informe diu que les mateixes Normes establien que l’autorització de les llicències per edat pot restar condicionada a les necessitats del servei, les raons de la qual han d’estar motivades, de manera que es poden ajornar 6 mesos, prorrogables com a màxim per 6 mesos més.

Antifrau remarca que “aquesta manca de motivació és particularment rellevant si es té en compte que l’ajornament hauria possibilitat la continuïtat en la prestació de serveis de les persones sol·licitants fins l’inici d’efectes de la llicència, que en 12 casos és posterior a la data de la derogació de les llicències per edat.” Afegeix que en 10 casos ha permès sumar més temps de còmput per incrementar significativament els percentatges de retribució a percebre durant la llicència i també en la prima de jubilació.

L’escrit de l’Oficina també assenyala que “en cap de les 8 resolucions que superen els 6 mesos d’ajornament es diferencia entre el període d’ajornament inicial i la seva pròrroga per necessitats del servei, i, fins i tot, en 5 d’aquests casos se supera el màxim de 12 mesos d’ajornament d’efectes”.

Aquesta part de l’informe raonat finalitza dient que “cal que el Parlament de Catalunya revisi les irregularitats assenyalades, i, en particular, l’oportuna aplicació del règim de revocacions de les llicències d’edat autoritzades amb anterioritat a la derogació de l’article 79 dels ERGI, així com els efectes que poden derivar de la manca de motivació de l’ajornament en relació amb la determinació dels percentatges de retribucions bàsiques i complementàries i també en relació amb la prima per jubilació, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

2. Prima o subsidi per jubilació i premi de vinculació

Segons l’informe raonat, la denúncia fa notar, que, tot i que el 17.12.2021, en una modificació de l’Acord de condicions de treball del personal del Parlament s’estableixen algunes limitacions al premi de jubilació a partir de l’any 2027, aquest és un concepte que continua vigent; i que, a més, es preveu que fins l’any 2026, tot el personal que acrediti un mínim de 16 anys al Parlament cobri per aquest concepte el salari brut corresponent a la darrera anualitat. I afegeix que el referit acord estableix una altra gratificació anomenada prima de vinculació, amb les modalitats de premi de gran vinculació i de premi de vinculació extraordinària.

Antifrau assenyala que “cap de les versions analitzades dels ERGI no regulen la prima o subsidi de jubilació ni la prima de vinculació. L’únic esment en els ERGI a la prima de jubilació del que es té coneixement -puntualitza- és el que apareix en l’art. 84 addicionat arran l’acord del 28.07.2022 de la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) en el que es regula el nou Permís progressiu per proximitat a l’edat legal de jubilació, al qual associa el dret a la percepció parcial de la prima de jubilació però sense definir-la ni regular-la.

“Així mateix, apunta que aquestes gratificacions tampoc no es troben previstes ni en l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ni en el Decret Legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, ni en cap altra norma amb força de llei.

Al respecte, l’informe d’Antifrau manifesta que “cal tenir en compte la jurisprudència del Tribunal Suprem” i fa referència a la recent sentència núm. 13/2023, d’11.01.2023, emesa en recurs de cassació, en la que, pel que fa a l’àmbit local, ha estimat que només es poden considerar vàlides les gratificacions per jubilació que s’ajustin a dret en la mesura que tinguin fonament en alguna norma legal d’abast general, relativa a la remuneració dels funcionaris.

A més, Antifrau també es refereix a la disposició addicional sisena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, i, en particular, al seu apartat 4 que estableix que “Són nuls de ple dret els acords, els pactes o les clàusules dels convenis col·lectius que se subscriguin en matèria de premis per vinculació o antiguitat que contravinguin el que estableix aquesta disposició”.

Finalment, sobre aquest aspecte l’informe manifesta que “atesa la manca de previsió en norma amb força de llei de la prima o subsidi de jubilació i del premi de vinculació així com la jurisprudència assenyalada, cal que el Parlament revisi l’encaix normatiu d’aquestes gratificacions i que, en qualsevol cas, revisi d’ofici la validesa dels actes relatius a l’autorització i pagament de les dites gratificacions concedides fins a la data per possible nul·litat de ple dret, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte.”

3. Provisió en el lloc d’oïdor o oïdora de comptes de l’any 2015

En l’informe d’Antifrau es diu que “pel que fa a les irregularitats denunciades relatives a la cobertura del lloc d’oïdor o oïdora de comptes del Parlament, s’ha constatat que el darrer i únic nomenament en aquest lloc de treball va ser l’efectuat mitjançant un encàrrec de funcions a una funcionària interina del Parlament mitjançant Resolució d’1.10.2015 de la llavors secretària general”.

L’informe raonat remarca que “cal entendre que els ERGI -l’art. 17.2- estableixen expressament el sistema de provisió mitjançant concurs específic per al lloc d’oïdor o oïdora de comptes del Parlament, i no per lliure designació, en atenció a les rellevants funcions de fiscalització i de gestió econòmica que li corresponen”. En aquest sentit, Antifrau afegeix que “no obstant això, el sistema emprat l’any 2015 per a la provisió del lloc d’oïdor o oïdora de comptes del Parlament va ser un encàrrec de funcions, que és un sistema de provisió extraordinari i temporal per necessitats urgents, i que no està previst en els ERGI”.

En l’informe de l’Oficina es posa de relleu que aquest sistema, que es troba regulat pel Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que el nomenament en funcions restarà automàticament sense efecte si, esgotat el termini màxim de 6 mesos a comptar a partir de la resolució per la qual s’efectua l’encàrrec de funcions, no s'ha procedit a la publicació del concurs corresponent.

En aquest sentit, Antifrau expressa que “la manca de la deguda convocatòria per part del Parlament un cop transcorregut el termini de 6 mesos hauria deixat sense efectes el nomenament de l’any 2015 i, en qualsevol cas, no ha permès, en els darrers 7 anys, exercir les rellevants funcions de fiscalització i de gestió econòmica que corresponen a aquest lloc amb les condicions d’independència que deriven d’una provisió definitiva mitjançant concurs específic tal com s’estableix expressament en els ERGI”.

Sobre aquest aspecte i en darrer terme, l’Oficina Antifrau evidència que poc després de la presentació de la denúncia es va convocar el concurs específic per proveir d’acord amb els ERGI el lloc d’oïdor o oïdora de comptes, però afegeix que “cal que el Parlament de Catalunya revisi la situació assenyalada, i, en particular, els efectes de la manca de convocatòria del referit lloc de treball un cop transcorregut el termini màxim de sis mesos comptadors a partir de la resolució per la qual es va efectuar l’encàrrec de funcions l’any 2015, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

4. Ampliació d’una plaça en el concurs oposició lliure per proveir una plaça de lletrat o lletrada del Cos de Lletrats del Parlament de Catalunya

En l’informe raonat d’Antifrau es manifesta que pel que fa a les irregularitats denunciades en l’ampliació d’una plaça en el concurs oposició lliure per proveir una plaça de lletrat o lletrada del Cos de Lletrats del Parlament de Catalunya, convocat per Resolució d’1.09.2006, s’ha comprovat que un any i mig després -el 19.02.2008- la Mesa del Parlament va acordar ampliar en una plaça el nombre de places a l’oferta pública d’ocupació de l’any 2006 i, subsegüentment, la convocatòria del concurs, resultant un total de 2 llocs de lletrat o lletrada a proveir.

Antifrau posa de relleu que l’article 47 dels ERGI estableix que “en les convocatòries pot constar que el nombre de places quedarà ampliat en el cas que es produeixin vacants dels mateixos llocs de treball entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves”.

En aquest sentit, subratlla que, d’acord amb la informació i documentació examinada, s’ha constatat que l’acord d’ampliació es va adoptar coincidint amb el dia que es varen publicar les qualificacions de la segona prova del procediment (19.02.2008), i, per tant, molt després de la publicació el 21.12.2007 de les qualificacions de la primera prova, és a dir, coneixent els resultats de les proves del concurs, i, a més, sense que l’Acord fes cap referència a que en la convocatòria inicial s’hagués fet constar la possibilitat d’ampliació de places, ni fes cap referència a que s’hagués produït cap vacant entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves.

Sobre aquest punt, l’informe d’Antifrau finalitza afirmant que “tenint en compte que les circumstàncies exposades plantegen dubtes raonables sobre la deguda cobertura legal de l'ampliació examinada fins al punt que assenyalen un supòsit de nul·litat de ple dret que afecta la provisió d’una de les dues places, cal que el Parlament de Catalunya valori la necessitat de revisar d’ofici l’Acord d’ampliació així com els actes connexes a aquest, i que informi del resultat d’aquesta valoració i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

5. Ampliació del nombre de places en el concurs oposició lliure per a proveir onze places d’uixer o uixera

L’Informe d’Antifrau assenyala sobre les irregularitats denunciades relacionades amb l’ampliació del nombre de places en el concurs oposició lliure per a proveir onze places d’uixer o uixera, convocat per Acord de la Mesa del Parlament, de 19.06.2018, que s’ha comprovat, d’una banda, que aquesta convocatòria sí feia esment a que el nombre de places convocades quedaria ampliat en el cas que es produïssin vacants dels mateixos llocs de treball entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves, i, de l’altra, que 9 mesos després de la convocatòria, el 20.03.2019, la Mesa del Parlament va acordar ampliar en tres places més el nombre de places convocades, essent publicat aquest Acord en el DOGC de l’1.04.2019.

L’escrit d’Antifrau afegeix que “s’ha constatat que el referit Acord d’ampliació es va adoptar quan ja s’havia realitzat i qualificat la quarta prova del procés selectiu i convocat la cinquena prova pel 20.12.2018, i, a més, sense que l’Acord fes cap referència a que s’hagués produït cap vacant entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves”.

Sobre aquest aspecte, Antifrau manifesta que “tenint en compte que les circumstàncies exposades plantegen dubtes raonables sobre la deguda cobertura legal de l'ampliació examinada fins al punt que assenyalen un supòsit de nul·litat de ple dret que afecta la provisió de les places addicionals, cal que el Parlament de Catalunya valori la necessitat de revisar d’ofici l’Acord d’ampliació així com els actes connexes a aquest i que informi del resultat d’aquesta valoració i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

Sobre aquest mateix fet, l’informe analitza un altre aspecte i indica que “la denúncia assenyala que gràcies a l’ampliació de places del concurs es va seleccionar una de les persones candidates la qual, posteriorment, hauria anat ocupant llocs de nivell superior sense complir el requisit d’antiguitat mínim de 2 anys”.

L’informe exposa, en primer lloc, que, segons informació del Parlament, la persona referida en la denúncia va prendre possessió d’una plaça d’uixer al maig de 2019, ocupant una de les places ampliades; en segon lloc, que posteriorment, el maig del 2021 va ser adscrita provisionalment en comissió de serveis com a uixer especialitzat malgrat que no era l’aspirant a qui pertocava ocupar el lloc d’acord amb l’ordre de puntuació en el total de la valoració de mèrits en el concurs específic previ per a proveir definitivament diversos llocs singulars d’uixer o uixera en el Parlament; i, en tercer lloc, que al desembre del 2021, va ser nomenada cap d’Unitat mitjançant la seva participació en una convocatòria extraordinària per cobrir aquest lloc en encàrrec de funcions, sense que la convocatòria tingués en compte el requisit d’haver romàs en el lloc de treball amb destinació definitiva des del qual es concursa un mínim de dos anys, essent aquest un requisit d’exigència habitual en aquest tipus de procediment en el Parlament.

Sobre aquest segon aspecte, l’informe assenyala finalment que “d’acord amb aquestes informacions, sense perjudici de l’eventual revisió d’ofici de l’ampliació del concurs d’uixers que hauria afavorit particularment la persona de constant referència, cal que el Parlament de Catalunya revisi el conjunt de procediments posteriors assenyalats per tal de confirmar les irregularitats i l’eventual tracte de favor a aquesta, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

6. Conflicte d’interès de la que va ser secretària general del Parlament els anys 2015 a 2021 en el procés selectiu per constituir una borsa de treball per cobrir temporalment les vacants de llocs de treball d’uixer o uixera que es produïssin en el Parlament de Catalunya en els exercicis 2022 i 2023

Antifrau assenyala que pel que fa al possible cas de conflicte d’interès de referència, el 9.06.2022 ja va adreçar a la llavors presidenta del Parlament les consideracions resultants del treball encarregat arran l’acord del 31.05.2022 de la Mesa del Parlament segons el qual se sol·licitava a l’Oficina Antifrau de Catalunya l’elaboració d’un informe sobre el procés selectiu per a la constitució d’una borsa de treball per a cobrir temporalment les vacants del llocs de treball d’uixer que es produïssin en el Parlament de Catalunya en els exercicis 2022 i 2023.

L’informe raonat reitera que l’Oficina Antifrau va concloure que la llavors secretària general es trobava en una clara situació de conflicte d’interès real en la seva intervenció en el procés selectiu de referència, el qual no es va gestionar adequadament; concretant, que en aquest cas concorria una causa d’abstenció, a partir del parentiu de consanguinitat en primer grau amb un dels aspirants.

Prossegueix remarcant que la secretària general del Parlament de Catalunya va cessar en el seu càrrec el juny del 2022 i recorda que les conclusions de l’Oficina Antifrau també assenyalaven que arran de l’anàlisi documental limitat del procediment es varen posar de relleu un nombre important d’incidències que generaven dubtes raonables sobre la seva correcta tramitació respecte les que no s’ha obtingut informació que confirmi que el Parlament hagi efectuat algun tipus d’actuació correctora i/o d’exigència de responsabilitats.

I clou aquest punt assenyalant que “és per això que, si no ho ha fet ja, cal que el Parlament de Catalunya iniciï una revisió d’aquest procediment, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

7. Llocs de comandament en la Relació de llocs de treball del personal del Parlament (RLTP) amb cos o escala pendent d’assignació o amb titulació pendent de definir

Segons l’informe raonat, la denúncia presentada assenyala la pràctica de l'aplicació de fórmules excepcionals de provisió de llocs de treball, tot destacant l'ambigüitat de la RLTP, perquè, per exemple, en molts dels llocs de treball no s'estableixen els requisits per ser ocupats; o que en més de 250 llocs de funcionaris, ni una tercera part estaria ocupant el lloc amb caràcter definitiu; o que, pràcticament tots els llocs de comandament (directors, caps de departament o figures equivalents) consten a la RLTP com a cos o escala pendent de creació o d'assignació, o amb titulació pendent de definir.

Antifrau manifesta que analitzades i constatades les dades aportades pel Parlament de Catalunya i tot i que l’Oficina Antifrau no pot entrar a valorar l’oportunitat de les decisions d’autoorganització del Parlament en matèria de personal, resulta pertinent recomanar: una revisió de totes aquelles provisions en els llocs de treball en els que s’hagi emprat un sistema diferent al previst en la RLTP o bé en els mateixos ERGI; així com la finalització de la regulació completa d’aquells llocs de treball en els que estigui pendent de crear o d’assignar el cos o escala pendent de creació o bé de definir la seva titulació.

8. Creació de “llocs instrumentals” en connexió amb els processos d’estabilització del personal interí

Pel que fa a la part de la denúncia relativa a la creació ad hoc de places per tal d’afavorir alguns caps de departament, l’informe raonat exposa que s’ha comprovat que quatre mesos i mig després d’acordar l’oferta d’ocupació pública per a l’estabilització del personal temporal, la Mesa del Parlament va acordar, el 3.09.2022, la creació de diferents llocs dins la Relació de llocs de treball del Parlament (RLTP) en atenció a dues situacions: d’una banda, la de les persones que prestaven serveis al Parlament però que no ocupaven un lloc de treball dins de la RLTP, i, de l’altra, la del personal interí nomenat en llocs de treball de comandament o de nivells superior.

En relació amb aquesta darrera situació, l’informe assenyala que el Parlament ha explicat que “els llocs de treball a convocar en els processos de selecció han de ser de nivell base, atès que els llocs de nivells superior s’han de proveir mitjançant processos de provisió i no de selecció”, continua assenyalant que “per aquest motiu i per donar resposta a la convocatòria de les places ofertades, va sorgir la necessitat de crear llocs de treball de nivell mínim a compte d’aquestes places” i, finalment, precisa que “els llocs de treball que es van crear relatius a aquest punt, són llocs instrumentals que permeten donar resposta a l’oferta d’ocupació pública per l’estabilització de l’ocupació del Parlament de Catalunya”.

Sobre els fets detallats en el paràgraf anterior, l’informe indica que d’acord amb l’explicació donada pel Parlament, la necessitat que va justificar la creació dels anomenats llocs “instrumentals” era la de poder donar cabuda a les persones que venien ocupant llocs de comandament o de nivell superior de forma interina. I afegeix “fet que, per sí mateix, planteja una situació irregular en tant que la justificació no obeiria a causes objectives sinó als interessos particulars de determinades persones”. L’informe sosté que a més, la creació de les places amb caràcter “instrumental” “no sembla compatible amb els requisits establerts a la Llei 20/2021, del 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, en què, entre d’altres, es requereix el necessari caràcter estructural de les places, i que, estant dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompudament com a mínim els tres anys anteriors al 31.12.2020”.

En relació amb aquest extrem, l’informe assenyala que cal tenir en compte que els referits llocs “instrumentals” es varen crear per Acord de la Mesa del 3.09.2022 i, per tant, amb posterioritat a la data límit de l’1.06.2022 establerta per a l’aprovació i publicació al diari oficial de l’oferta d’ocupació que havia d’articular el procés d’estabilització, cosa que fa difícil entendre la seva inclusió en el procés d’estabilització. A més, l’informe d’Antifrau manifesta que en l’oferta pública d’ocupació per a l’estabilització del Parlament publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del 20.05.2022 no hi figuren els llocs “instrumentals” i no consta, llevat error o omissió, cap modificació o ampliació posterior d’aquesta oferta.

Sobre aquest punt, Antifrau diu que la publicació és obligatòria en compliment del principis bàsics d’accés a la funció pública i exigida expressament per la Llei 20/2021, del 28 de desembre, la qual ha estat invocada pel Parlament per donar cobertura a l’estabilització del seu personal interí. 

Finalment, la comunicació d’Antifrau expressa que “aquesta successió d’actes i incompliments normatius planteja un escenari de risc compatible amb el tracte de favor denunciat a les persones que venien ocupant llocs de comandament o de nivell superior de forma interina atès que varen poder participar en els processos d’estabilització en la forma articulada a tal efecte.” 

“És per això -afegeix l’informe- que cal que el Parlament revisi l’adequació a la legalitat de tot aquest procediment així com dels eventuals procediments de provisió en els llocs de comandament o de nivell superior en els que posteriorment haguessin participat ja com a funcionaris les referides persones, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

9. Selecció d’interins “de reforç”

Sobre aquest aspecte, l’informe d’Antifrau comença mencionant que la denúncia també assenyala que s’hauria utilitzat el recurs de l’interinatge de reforç de forma sistemàtica per a cobrir llocs de treball que haurien de ser coberts mitjançant substitucions o bé de manera indefinida.

Antifrau exposa que el Parlament ha informat que ha acordat nomenar set funcionaris interins per acumulació de tasques per terminis de 9 mesos (5 casos) i 8 mesos (2 casos), amb finalització l’agost de 2023.

Respecte d’això, l’informe raonat afegeixi que tot i que el supòsit d’interinatge per fer aquests nomenaments és el d’acumulació de tasques previst expressament en els ERGI -termini màxim de 6 mesos dins un període de 12 mesos-, la base jurídica emprada pel Parlament ha estat l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) que estableix un termini màxim més ampli, que arriba fins els 9 mesos dins d’un període de 18 mesos. A més, afegeix que s’ha pogut comprovar que els set funcionaris interins han tornat a ser nomenats interins amb efectes a partir de l’1.08.2023, i, per tant, es considera que tots els nomenaments per acumulació de tasques han superat efectivament el termini màxim de sis mesos fixat en els ERGI.

L’informe remarca que “cal que el Parlament revisi les circumstàncies assenyalades, tot tenint en compte que la disposició addicional 17a de l’EBEP relativa a les mesures dirigides al control de la temporalitat en l’ocupació pública assenyala que les actuacions irregulars en aquesta matèria donaran lloc a l’exigència de les responsabilitats que procedeixin, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte”.

10. Increment del personal eventual

Finalment, en matèria de personal, l’informe raonat manifesta que “tot i que no ha estat objecte de denúncia, no es pot deixar d’assenyalar que, de la revisió analítica de l’evolució del personal del Parlament per tal de contextualitzar les irregularitats denunciades, s’ha detectat que el nombre d’eventuals del Parlament de Catalunya ha passat d’una mitjana de 16 en el període 2010 - 2020 a 116 el 2022, nombre que s’ha mantingut en el 2023; és a dir, un increment net de 100 eventuals.

L’Informe assenyala que en termes percentuals, en el període 2010 – 2020, el personal eventual representava el 6% de la plantilla, mentre que en els exercicis 2022 i 2023 ha passat a representar el 30% de la plantilla, així es desprèn dels annexes de personal del Parlament inclosos en les lleis de pressupostos de la Generalitat de Catalunya del període 2010 – 2023.

En aquest sentit, Antifrau afegeix que mentre els 16 eventuals de la mitjana 2010 – 2020 coincideixen en nombre al total dels llocs de treball eventuals de la RLTP assignats al Gabinet de Presidència, les Vicepresidències, el Gabinet de Suport dels Membres de la Mesa i Alts Càrrecs, l’Oficina del Cap de l’Oposició i als Coordinadors de grups o subgrups; els 100 eventuals addicionals, llevat error o omissió, no figuren en la RLTP i coincideixen en nombre al del conjunt d’assistents dels grups parlamentaris que, per exemple, l’any 2023 s’ha situat en 96.

L’informe de l’Oficina apunta que d’acord amb aquestes dades, sembla que l’any 2022 hi va haver un traspàs del personal assistent dels grups parlamentaris, als quals assessora tècnicament i dona suport administratiu, cap a l’Administració parlamentària.

Sobre aquest punt, finalment l’informe assenyala que “si es confirmés el traspàs de personal assistent dels grups parlamentaris a la plantilla del Parlament sense que aquest personal presti serveis a l’Administració parlamentària o bé no assessori ni doni suport administratiu a cap càrrec orgànic de la mateixa, de nou, tot i que l’Oficina Antifrau no pot entrar a valorar l’oportunitat de les decisions d’autoorganització del Parlament en matèria de personal, resulta pertinent recomanar una revisió jurídica de la situació assenyalada per tal de valorar la seva adequada cobertura legal i retribució a càrrec del Capítol 1 del pressupost de Parlament, i sol·licitar que informi del resultat d’aquesta revisió i de les eventuals mesures que consideri endegar al respecte”.

Transparència

11. Obstacles a l’exercici dels dret d’accés a la informació pública

En darrer lloc, l’informe raonat se centra en la part de la denúncia que fa referència als obstacles sistemàtics a l’exercici del dret d’accés a la informació pública del Parlament.

L’escrit manifesta que el Parlament ha informat a l’Oficina Antifrau que ha detectat alguns problemes atès l’endarreriment d’algunes resolucions causat per motius diversos com, per exemple, reclamacions respecte les resolucions realitzades en primera instància o bé les recusacions que s’han realitzat a alguns membres l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública del Parlament de Catalunya.

Sobre aquest punt, l’informe d’Antifrau manifesta que traslladarà la part de la denúncia que fa referència als presumptes obstacles a l’exercici del dret d’accés, així com de les referides incidències en matèria de dret d’accés, a la Síndica de Greuges per tal que consideri aquesta informació en l’avaluació de l’aplicació de les obligacions en matèria de publicitat activa i dret d’accés a la informació pública del Parlament de Catalunya.

 

Aquesta nota resum té efectes merament informatius.