05/01/2018

El Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d'Europa ha publicat un informe que revisa el nivell de compliment de l'estat espanyol en l'aplicació de mesures de lluita contra la corrupció, basat en les recomanacions que el GRECO va fer en un informe de 2013.

Aquest document s’adreça a parlamentaris, jutges i fiscals i denuncia que el compliment es manté com a "globalment insatisfactori", donat que de les onze mesures proposades per l’organisme del Consell d’Europa quatre no es compleixen i les altres set ho fan parcialment.

El GRECO ja va realitzar el primer informe d’avaluació d’implementació de les mesures proposades el 2013, l’1 de juliol de Informe 2016, en el qual s’assenyalava l’incompliment de les recomanacions. Del darrer informe al d’ara s’ha millorat parcialment en l’aplicació de dues mesures, de les altres nou, el GRECO en fa la mateixa valoració.

A continuació fem un extracte de les conclusions a les què arriba el GRECO en aquest darrer informe en l’aplicació de cadascuna de les onze mesures i la posició de les autoritats espanyoles:

1- Codi de conducta

Les autoritats espanyoles reconeixen que encara han de desenvolupar un codi de conducta. Tot i que s’ha avançat en aquest sentit perquè a la pàgina web del Congrés dels diputats i del Senat es mostren les declaracions d’interessos i béns i es recullen les opinions dels comitès sobre incompatibilitats. Existeixen alhora serveis d’assessorament interns d’ètica i prevenció dels conflictes d’interès. Es fa referència a la iniciativa legislativa sobre la protecció dels alertadors i altres mesures anticorrupció que preveu l’establiment de l’Autoritat Independent per a la Integritat Pública.

El GRECO lamenta la manca de qualsevol desenvolupament relatiu a l’adopció d’un codi de conducta essent el codi no només un instrument d’inspiració i de valor per tal de recuperar el compromís de la legislatura amb alts estàndards d’integritat i que podria implicar, addicionalment, un procés ampli de reflexió sobre un nombre d’aspectes no regulats que mereixen una revisió detallada (política de regals, etc.).

Es conclou que la recomanació no ha estat implementada, com ja ho van fer a l’informe de compliment del GRECO del juliol de 2016.

2- Regulació de lobbies

Les autoritats espanyoles informen que existeix una proposta de reforma del Reglament del Congrés dels diputats per regular els grups d’interès. Existeixen diferents punts de vista pel que fa a la profunditat i àmbit subjectiu d’aplicació de la regulació. D’acord amb aquesta iniciativa, s'hauria de crear un registre públic on els representants dels lobbies que mantinguin reunions amb els membres del Congrés, així com amb persones adscrites a tasques parlamentàries, haurien de registrar-se de manera obligatòria; la regulació inclou normes de conducta aplicable a les relacions dels representants amb els membres del Congrés.

El GRECO acull favorablement les primeres passes per a regular el lobby però és massa d’hora per anticipar a on arribarà la present iniciativa i recorda que la seva recomanació va més enllà de crear un registre de lobbies; es conclou que la recomanació ha estat parcialment implementada.

3- Revisió dels formularis de declaració aplicables als membres de les cambres

Les autoritats espanyoles reiteren els esforços per tal d’incrementar la transparència de les tasques parlamentàries i el fet que les pàgines webs del Congrés i del Senat liderin l’exemple en aquest àmbit i incloguin informacions en diferents àmbits regulatoris, institucionals i organitzatius, administració parlamentària, econòmica, pressupostària i de contractació. La ciutadania pot alhora realitzar consultes a través de la unitat d’atenció al ciutadà. 

El GRECO recomana particularment mesures dirigides a millorar el sistema de declaracions per a parlamentaris especialment mitjançant la inclusió del valor de mercat de les propietats i de vehicles, els noms de les empreses a les que pertanyen les accions i participacions, informació sobre els interessos pagats de crèdits obtinguts per institucions financeres, regals rebuts i viatges, quantitats percebudes d’altres activitats compatibles, etc. Alhora es recomana que la parella o membres de la família poguessin presentar la declaració (amb el benentès que no hagués de ser necessàriament pública). Res de nou s’ha informat, segons el GRECO, respecte d’aquests aspectes i per tant conclou que la recomanació continua parcialment implementada.

4- Mesures per garantir la supervisió i control dels requisits de declaracions

Aquesta recomanació no ha estat implementada perquè està directament relacionada amb la primera, és a dir, que la conclusió del primer punt serveix també per aquesta, segons l’informe del GRECO.

RECOMANACIONS RELATIVES ALS JUTGES

5- Avaluació del marc normatiu que regeix el Consell General del Poder Judicial així com dels seus efectes sobre la independència d’aquest òrgan

Les autoritats espanyoles indiquen que el Subcomitè de Justícia al Congrés està treballant en una proposta sobre canvis relatius a la composició i a les funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb consultes d’associacions judicials i operadors jurídics per tal d’obtenir punts de vista i consens en possibles opcions per al futur. Un dels canvis fonamentals serà que els membres d’origen judicial del CGPJ siguin directament escollits pels jutges. Altres canvis es proposen relatius a les funcions i a les dinàmiques de treball del CGPJ (sortir d’un sistema de gestió presidencial, promoció de mètodes col·legials de treball, majoria qualificada per la presa de decisions, dedicació exclusiva dels seus membres, etc.).

El GRECO acull favorablement aquesta iniciativa específica i reitera que les autoritats polítiques no han d’estar involucrades en el procés de selecció de l’òrgan de govern dels jutges. Es considera que aquest punt ha estat recollit, tot i que sigui en el marc d’una iniciativa, i conclou que la recomanació ha estat parcialment implementada.

6- Criteris objectius i requisits d’avaluació per al nomenament d’alts càrrecs a la judicatura

Les autoritats espanyoles expliquen que el Subcomitè de Justícia al Congrés està discutint actualment les diferents propostes de les associacions judicials en relació amb els procediments de nomenament de les presidències dels Tribunals Superiors de Justícia i de les Audiències Provincials (possiblement eliminant la potestat de proposta en mans dels parlaments regionals a aquest respecte), així com la durada del seu mandat.

El GRECO està satisfet pel que fa a la revisió dels sistema de nomenament dels presidents de les Audiències Provincials i TSJ tot i que és massa prematur avaluar l’extensió dels canvis i com es materialitzaran a la pràctica. També es recalca que la recomanació és més àmplia en el sentit que té voluntat de cobrir tots els alts tribunals incloent l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. El GRECO conclou que la recomanació no ha estat implementada.

7- Que (i) s’adopti un codi de conducta per a jutges i (ii) que es complementi amb els serveis d’assessoria especialitzats en conflictes d’interès

Les autoritats espanyoles recalquen que un codi de conducta Principios de la Ética Judicial va ser adoptat el 20 de desembre de 2016 i que preveu l’establiment d’una Comissió Ètica judicial encarregada d’emetre opinions en resposta de consultes individuals en relació amb dilemes ètics. Aquesta comissió també pot emetre de manera excepcional informes relatius a temes d’interès públic. La Comissió està formada per set membres: un jutge, tres magistrats, dos magistrats del TS i un professor de reconegut prestigi. Els membres judicials de la Comissió són escollits pels jutges. El CGPJ és el responsable que la Comissió compti amb els recursos necessaris per exercir les seves funcions. El procediment de nomenament dels membres de la Comissió està en procés.

El GRECO acull favorablement els esforços en aquest àmbit, especialment pel que fa a l’adopció dels principis ètics i espera rebre informació actualitzada pel que fa a la operativa de la Comissió, fet pel qual considera que la recomanació continua estant parcialment implementada.

8- Ampliar el termini de prescripció per als procediments disciplinaris

Les autoritats espanyoles informen que la posada en marxa d’aquesta recomanació està vinculada al Subcomitè de Justícia al Congrés.

El GRECO reitera les seves conclusions de la IV Ronda d’Avaluació que evidenciaven com un període de sis mesos per al procediment disciplinari és clarament insuficient a la pràctica. De manera particular, es va ressaltar com aquest curt termini va donar lloc a un nombre de decisions del Tribunal Suprem revocant les sancions del CGPJ sobre la base que els procediments disciplinaris no havien respectat les normes de prescripció. Es va remarcar que el termini per a procediments contra secretaris judicials i funcionaris treballant per l’administració de justícia era de 12 mesos.

El GRECO conclou que la recomanació no ha estat implementada.

RECOMANACIONS RELATIVES ALS FISCALS

9- (i) Reconsiderar el mètode de selecció i mandat del Fiscal General; (ii) establir per llei els requisits i procediments per incrementar la transparència de comunicació entre el Fiscal General i el Govern; (iii) dotar de més autonomia a la gestió dels mitjans del Ministeri Fiscal

Les autoritats espanyoles reiteren la reforma significativa que s’ha dut a terme per tal de restringir l’aplicació de la norma constitucional que estableix que el Fiscal General és nomenat pel Govern.

En particular, la Llei 24/2007 va marcar un abans i un després en aquest sentit, donat que des d’aquell moment, el nomenament és realitzat pel Govern però l’opinió del CGPJ també és requerida, així com la compareixença davant del Congrés per avaluar els mèrits i la idoneïtat del candidat/ata. Les causes de remoció estan establertes a la llei i el mandat és de 4 anys no renovables. 

Les autoritats tornen a informar que no és possible per part del Govern donar instruccions o fer recomanacions en un cas particular al Fiscal General; el Govern només pot requerir la iniciació d’un procediment (un dret que també es confereix al govern regional així com a qualsevol ciutadà) però mai intervé en una investigació en curs. En aquests casos el Fiscal no està obligat a actuar de cap manera particular però pot decidir el que consideri adequat, seguint fins i tot la opinió de la Junta de Fiscals. La fiscalia es comunica amb el govern via la presentació de la memòria anual que també es presenta al Parlament i excepcionalment, només en casos de gran transcendència (com estat d’alarma) es pot comunicar d’altra manera. 

El pressupost de la Fiscalia per al 2017 va ser de 14 598 710 EUR (personal, béns i serveis, inversió informàtica) i 223 177 430 EUR (despesa de personal de tots els fiscals [..]). 

Per tal de reforçar l’autonomia dels serveis de fiscalia del govern, es va decidir que les resolucions d’incompatibilitats/autoritzacions es feien pel Fiscal General directament en comptes del  Ministre de Justícia. 

El Subcomitè de justícia està treballant en modificar l’estatut del ministeri fiscal per a reforçar la seva autonomia. 

El GRECO pren nota de les explicacions que no proporcionen nova informació al que va ser avaluat a la IV ronda d’avaluació i es valora positivament que s’estiguin planificant mesures per incrementar l’autonomia del ministeri fiscal, incloent el debat en el procediment de nomenament i el mandat del Fiscal General. És crucial que el Ministeri Fiscal sigui, i tingui l’aparença de ser, imparcial, objectiu i lliure de qualsevol influència impròpia, particularment de naturalesa política. 

El GRECO també pren nota del treball del Subcomitè de Justícia en el Congrés per tal d’assolir propostes fonamentades com l’exclusió total de la intervenció del Govern en casos concrets i una major transparència en les decisions dels fiscals en la mesura del possible (sense posar en risc la investigació). És clau que la comunicació entre el Fiscal General i el Govern es dugui a terme de manera transparent, per escrit i amb la publicitat adient. No s’ha comunicat cap novetat respecte de l’autonomia pressupostària de la fiscalia i per tant la recomanació del GRECO en aquest sentit es manté vàlida, especialment respecte a la gestió pròpia de les despeses, subjecte a una auditoria i control adients i es conclou per tant, que la recomanació està parcialment implementada.

10- Que (i) s’adopti un codi de conducta per fiscals; (ii) que es complementi amb orientació dedicada als conflictes d’interès

Les autoritats espanyoles informen que l’elaboració d’un codi de conducta pel Ministeri Fiscal s’està duent a terme seguint un procediment de consulta als fiscals. El Ministre de Justícia s’ha referit alhora a la necessitat que els Fiscals compleixin amb els requeriments establerts per altres funcionaris, que podria significar l’obligació d’emplenar una declaració de béns

El GRECO lamenta la manca d’una actuació més determinant en aquest àmbit i ja va ressaltar el valor d’un codi de conducta no només per a la professió en sí mateixa però també per a la ciutadania com una manifestació pública dels estàndards del servei i de la integritat a la què el ministeri fiscal s’adhereix. El GRECO pren nota alhora dels desenvolupaments respecte de l’establiment d’un sistema de declaracions, que ja ha reconegut que pot constituir una eina addicional per a la prevenció de la corrupció i conclou que la recomanació es manté parcialment implementada

11- Desenvolupar un marc normatiu per als assumptes disciplinaris en el Ministeri Fiscal que estigui investit de les garanties apropiades d’equitat i eficàcia, subjecte a una revisió independent i imparcial

Les autoritats espanyoles indiquen que la proposta d’estatut per al Ministeri Fiscal estableix un nou marc disciplinari en relació amb l’autoritat d’imposar sancions i el procediment. Actualment existeix un sistema no formalitzat que segueix les normes del procediment per mala conducta dels jutges que estan recollits a la LOPJ i és aplicat als serveis del Ministeri Fiscal. L’òrgan instructor és un fiscal del Tribunal Suprem sense dependència jeràrquica i la resolució de sanció és competència del Ministre de Justícia. Quan es resol, per la naturalesa de l’assumpte, que el poder sancionador no hauria de recaure en el Ministre, és cert que existeixen salvaguardes estrictes per tal que la decisió del Ministre no sigui arbitrària. La sanció ha de ser proposada pel Fiscal General prèvia consulta a la Junta de Fiscals i els procediments no poden ser iniciats d’ofici pel Ministre sinó per la Fiscalia General a través del nomenament d’un instructor no subjecte al principi de jerarquia. Les autoritats reconeixen que el règim disciplinari dels fiscals necessita d’una profunda reforma. 

El GRECO pren nota de la informació que no afegeix res de nou al què va ser avaluat a l’informe d’avaluació. Aquesta recomanació roman parcialment implementada.

 

RECOMANACIONS RELATIVES ALS FISCALS

1-      (i) Reconsiderar el mètode de selecció i mandat del Fiscal General; (ii) establir per llei els requisits i procediments per incrementar la transparència de comunicació entre el Fiscal General i el Govern; (iii) dotar de més autonomia a la gestió dels mitjans del Ministeri Fiscal

twitter home linkedin home youtube home