14 de juliol de 2022. La corrupció continua sent una preocupació seriosa per a la ciutadania de la UE segons l’Eurobaròmetre de 2022: el 68% creu que la corrupció encara està generalitzada al seu país, mentre que a Espanya aquesta xifra puja fins al 89%. És més, un 41% dels europeus creu que la corrupció ha augmentat en els darrers tres anys -un 48% dels espanyols- mentre que un 43% creu que es manté igual -un 42% en el cas d’Espanya-. Tan sols un 9% creu que ha disminuït, un 6% a l’estat espanyol.

Les institucions públiques nacionals es consideren les més corruptes, segons l’Eurobaròmetre, ja que el 74% dels enquestats creu que cada cop més la corrupció està generalitzada -en el cas de la ciutadania espanyola arriba al 85%-, seguides pels partits polítics -58% d’europeus i 83% d’espanyols- i els polítics locals, regionals i nacionals -55% d’europeus i 67% d’espanyols-. Així, un 24% dels enquestats europeus considera que la corrupció l’afecta en la vida diària, mentre que a Espanya aquesta xifra quasi es duplica arribant a un 46%.

Pel que fa als motius pels quals la gent podria decidir no denunciar un cas de corrupció, els principals serien la dificultat de demostrar-ho -48% dels europeus i 40% dels espanyols-, considerar la denúncia inútil perquè els responsables no serien castigats -30% dels europeus i 32% dels espanyols-, i la manca de protecció a les persones alertadores -28% dels europeus i 25% dels espanyols-.

Al mateix temps, els europeus es mostren pessimistes sobre les accions adoptades a nivell nacional per abordar la corrupció com a delicte. Només una minoria pensa que les mesures contra la corrupció s'apliquen de manera imparcial i sense intencions ocultes -37% dels europeus-, que hi ha prou processaments amb èxit per dissuadir les persones de pràctiques corruptes -34% dels europeus-, que els esforços del seu govern nacional per combatre la corrupció són efectius -31% dels europeus- o que hi hagi suficient transparència i supervisió del finançament dels partits polítics al seu país -31% dels europeus-.

Paral·lelament, la Comissió Europea va publicar ahir el tercer informe anual sobre l’Estat de Dret, que comprèn una visió general de les tendències en el conjunt de la UE i 27 capítols per països, on s'examinen les novetats en la matèria produïdes a cada Estat membre en el darrer any. El document inclou recomanacions específiques formulades a cada Estat membre amb l’objectiu de fer avançar les reformes en curs o previstes i ajudar-los a determinar els àmbits en què calen millores.

Com en edicions anteriors, aquest informe examina l'evolució en quatre àmbits clau en matèria d'estat de dret: els sistemes judicials, la normativa en matèria de lluita contra la corrupció, el pluralisme i la llibertat dels mitjans de comunicació i altres qüestions relacionades amb el sistema de contrapoders institucionals. L'informe indica que a molts Estats membres han prosseguit les reformes de l'Estat de Dret per solucionar els problemes assenyalats a les dues edicions anteriors. Alhora, persisteixen importants motius de preocupació d'ordre sistèmic en alguns d’ells.

L'informe anual sobre l'Estat de Dret és el resultat d'un diàleg amb les autoritats nacionals i les parts interessades i es refereix a tots els Estats membres de manera objectiva i imparcial, en ocupar-se de qüestions idèntiques. L'informe fa un seguiment dels problemes indicats en informes anteriors, aprofundeix en l'avaluació de la Comissió i formula també observacions sobre qüestions com els mitjans de comunicació de servei públic, l'ús de programes espia o el compliment de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Principals conclusions i recomanacions

En referència a les reformes de la justícia, l’informe destaca que persisteixen motius de preocupació de caràcter estructural en alguns Estats membres pel que fa a la independència judicial. En alguns Estats membres hi ha dificultats en relació amb els nomenaments als tribunals superiors i per als càrrecs de president dels tribunals. En altres, preocupa la independència o l'autonomia de les fiscalies i se segueixen usant procediments disciplinaris per coartar la independència judicial. Per fer front a aquests problemes, les recomanacions de la Comissió encoratgen, per exemple, a una participació més gran del poder judicial en els procediments de nomenament, una major autonomia de les fiscalies i que els Estats membres proporcionin recursos adequats als sistemes judicials.

La corrupció continua sent un motiu de greu preocupació per a la ciutadania europea, tot i que la UE segueix sent una de les regions menys corruptes del món. Així, pel que fa a les normatives en matèria de lluita contra la corrupció, l’informe conclou que en alguns Estats membres, les investigacions i els enjudiciaments d'assumptes de corrupció són llargs i continuen faltant sentències, especialment en els d'alt nivell. Els funcionaris públics estan subjectes a obligacions de divulgació de béns i interessos a tots els Estats membres, però aquestes varien quant a l'abast, la transparència i l'accessibilitat de la informació divulgada, així com pel que fa al nivell i l'eficàcia de la verificació i el compliment. La Comissió ha formulat recomanacions relacionades amb l’enfortiment de les normes preventives, per exemple, sobre la defensa d’interessos i el conflicte d’interès, així com sobre la garantia d’una investigació i enjudiciament eficaços dels assumptes de corrupció.

Pel que fa a la llibertat i pluralisme dels mitjans de comunicació, preocupa la manca de transparència en el repartiment de la publicitat institucional, el conflicte d'interès i els obstacles relacionats amb l'accés a documents públics, que són alguns dels problemes assenyalats a l'informe que requereixen atenció. Per primera vegada, l'informe també examina els mitjans de comunicació de servei públic i en reconeix el paper especial per a la societat i la democràcia. La Comissió ha formulat una sèrie de recomanacions que abasten, entre altres coses, el repartiment transparent i equitatiu de la publicitat institucional, la governança independent dels mitjans de comunicació de servei públic i les mesures per millorar la seguretat dels periodistes.

En referència als controls i equilibris institucionals, en alguns Estats membres segueix sense existir un marc formal de consulta a les parts interessades, i les organitzacions de la societat civil segueixen enfrontant-se a dificultats com problemes de finançament, discursos negatius i limitacions del seu espai de maniobra. Per primera vegada, l'informe examina el compliment dels Estats membres de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. L'informe també examina les reaccions del sistema de contrapoders institucionals davant de l'ús de programes espia. Per fer front a alguns d’aquests problemes, la Comissió ha formulat recomanacions relatives, per exemple, a la participació de les parts interessades en el procés legislatiu, a la creació i el funcionament d’institucions nacionals de drets humans acreditades i a la garantia d’un marc operatiu obert per a la societat civil.

El capítol espanyol, preocupa la renovació del CGPJ

En el capítol que l’informe dedica a l’estat espanyol, destaca la preocupació pel fet que la renovació del Consell del Poder Judicial estigui pendent des del desembre de 2018. En aquest context, hi ha hagut noves crides per modificar el sistema de nomenament del Consell d'acord amb les normes europees de manera que almenys la meitat dels jutges-membres siguin elegits pels seus companys. També es mantenen les preocupacions per la coincidència en el mandat de la Fiscalia General i el Govern. Tot i això, l’informe observa que s'està avançant en la qualitat del sistema de justícia, com ara la implantació de mesures que facilitin l'accés a la justícia de les persones amb discapacitat. També observa que la digitalització de la justícia està molt avançada i s'estan solucionant les mancances. La durada dels procediments segueix sent un repte, tot i que s'està treballant en els projectes de llei destinats a millorar l'eficiència del sistema de justícia.

El document també destaca que a Espanya s'està plantejant l'adopció d'un Pla Nacional Anticorrupció, que s'espera que contribueixi a crear una política integral per prevenir i reduir la corrupció. Tot i que s'han augmentat els recursos dins dels Serveis Fiscals, la investigació i el processament de la corrupció d'alt nivell segueix sent una preocupació, ja que els procediments segueixen sent llargs i complexos. Pel que fa a la prevenció de la corrupció, Espanya continua desenvolupant un marc sòlid d'integritat per a l'administració pública, inclosa la prevenció de conflictes d'interès i normes d'incompatibilitat. El Govern està ultimant un projecte de Llei de transparència i integritat dels grups d'interès i un projecte de llei de prevenció de conflictes d'interès en el sector públic. L’informe contempla que es preveu que el Govern aprovi un projecte de llei sobre protecció dels denunciants. L'Oficina de Conflictes d'Interès, afegeix, ha reforçat el seu paper oferint orientació ètica i activitats de formació als funcionaris públics.

Segons l’informe, el marc legislatiu general sobre la llibertat i el pluralisme dels mitjans es manté sòlid i estable. S'ha adoptat una llei destinada a transposar la revisió de 2018 de la Directiva de serveis de mitjans audiovisuals, que inclouria noves disposicions legals sobre transparència de la propietat dels mitjans audiovisuals. No obstant això, hi ha reptes en relació amb la transparència de la propietat dels mitjans escrits i l'autonomia operativa i els recursos del Regulador Audiovisual. S'està treballant- concreta- per reforçar l'accés a la informació: el Govern ha continuat amb la implementació d'un conveni destinat a facilitar la tasca dels professionals de la informació, mentre que els periodistes han continuat enfrontant alguns reptes.

Finalment, el document sobre controls i equilibris institucionals destaca que diversos òrgans constitucionals rellevants en el sistema de controls i contrapesos, inclòs el Defensor del Poble, van veure els seus membres nomenats pel Parlament, fet que va posar fi a retards considerables. D’altra banda, remarca que el Tribunal Constitucional va dictar dues sentències revisant les mesures d'urgència adoptades per lluitar contra la pandèmia de la COVID-19. L’Informe també afegeix que es duen a terme una sèrie d'iniciatives destinades a augmentar la participació pública en l'elaboració de polítiques i reforçar la cooperació entre l'administració pública i la societat civil. I puntualitza que la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, que continua suscitant inquietuds fins i tot per part de la societat civil, està pendent al Parlament. I finalment, destaca que s'han dut a terme activitats de foment de la cultura de l'estat de dret, en particular la posada en marxa d'un programa de formació per a periodistes sobre la justícia espanyola.