Òscar Roca: “DialÈtic l’hem concebut com un servei d’acompanyament i suport al servidor públic en la reflexió ètica”
Anabel Calvo: “Les respostes universals davant de situacions que generen dubtes ètics no funcionen”
Jordi Tres: “Hi ha voluntat de construir institucions més íntegres, gràcies també a que les persones que en formen part tinguin més recursos per servir a la ciutadania amb més integritat”
L’Oficina Antifrau de Catalunya posarà en funcionament el proper mes d’octubre DialÈtic, un servei orientat a l’individu com a servidor públic, que ofereix autoformació, exemples de dilemes ètics i, entre d’altres, un servei d’acompanyament extern davant els dubtes, preocupacions, dilemes o problemes de naturalesa ètica que li puguin sorgir en el seu dia a dia professional. Ens expliquen d’on sorgeix aquesta idea innovadora, a qui va dirigida i quins objectius té, el director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Òscar Roca, el cap de Formació, Jordi Tres, i la tècnica de Prevenció, Anabel Calvo.
D'esquerra a dreta: Òscar Roca, Jordi Tres i Anabel Calvo
Què és DialÈtic?
Òscar Roca: DialÈtic l’hem concebut com un servei d’acompanyament i suport al servidor públic en la reflexió ètica. Avui a tots els servidors públics ens toca viure en un entorn de complexitat, perquè la ciutadania ens exigeix, demana de les institucions públiques, un comportament exemplar, íntegre i sobretot ens demana que generin confiança en tota l’actuació pública. És per això que DialÈtic té aquesta vocació de donar suport a la reflexió ètica dels servidors públics des d’una perspectiva de normalitat. La idea és que incorporem a la nostra pràctica professional, a les nostres rutines com a empleats públics, la reflexió ètica. I no és una reflexió només pel sol fet teòric, sinó perquè aquella reflexió ètica pugui integrar-se en el procés de presa de decisions individuals que ens toca fer a tots com a empleats públics, i finalment pugui traduir-se en una acció que compleixi els estàndards d’ètica exigibles.
A qui va adreçat DialÈtic? A tots els servidors públics de Catalunya?
Òscar: Efectivament, ens adrecem al conjunt dels servidors públics de Catalunya, amb independència del servei o de la unitat en el qual es trobin. Qualsevol professió és susceptible o està exposada a situacions problemàtiques o conflictives que requereixen o que poden donar peu a una reflexió de naturalesa ètica. Una característica de DialÈtic és que volem que el servidor públic sigui el centre d’atenció del servei, no tant la institució a la qual pertany, que també, perquè entenem que l’acció individual també repercutirà positivament en la cultura ètica organitzativa. De tal manera que pugui ser sempre una opció de l’individu, del servidor públic, adreçar-se a DialÈtic i comptar amb ell com una eina de suport.
Com neix DialÈtic? Per què l’Oficina Antifrau fa una aposta decidida per aquest nou espai?
Òscar: Estem en un món de complexitat en el qual es demana molt dels servidors públics, i no sempre un empleat públic té la sensació de tenir suport quan té problemes, dubtes o dilemes ètics seriosos. És per això que, per donar lloc a un acompanyament, per salvar aquesta sensació que es pugui tenir de solitud hem concebut DialÈtic. DialÈtic serà perfectament compatible amb aquell acompanyament que les respectives institucions implantin en la seva organització. Però sempre serà bo que els servidors públics de Catalunya sàpiguen que poden comptar amb Antifrau, ja que li pot oferir un parer allunyat de l’entorn en el qual es troben, imparcial, independent, confidencial i segur.
En el Butlletí anterior vam entrevistar a tres representants d’institucions públiques que van formar part de la prova pilot de DialÈtic durant el 2021, que estava conformada per sis institucions públiques, i la valoració que en varen fer és realment engrescadora, quina valoració en fa Antifrau?
Òscar: Teníem clar des d’un primer moment que volíem avaluar quina acollida podria tenir i ho hem fet sobre la base d’empleats públics reals, d’organitzacions reals del nostre entorn. Ells han valorat positivament l’experiència, però sobretot l’aprenentatge que n’hem tret com a institució responsable del servei és que té un gran potencial i anirà creixent, s’anirà enriquint de la mà de l’ús que en facin els servidors públics. Nosaltres hem volgut concebre tot aquest sistema en plànol d’igualtat. Som servidors públics que estem a l’Oficina, l’únic valor que tenim és que estem especialitzats en aquest àmbit i, per tant, podem aportar amb la nostra visió noves perspectives de cada situació en la qual es trobi un servidor públic. Però ho fem en un plànol d’absoluta igualtat, amb respecte absolut a la iniciativa i al grau d’implicació que vulgui tenir cadascú dels nostres servidors que faci ús del servei. Tenim clar que si les persones l’utilitzen, l’enriquiran i nosaltres podrem incorporar nous elements, noves eines que faran d’ell una eina veritablement de suport.
DialÈtic fa una aposta decidida perquè les persones que hi formen part tinguin noms i cares, no és una institució genèrica i, a més a més, posa en el centre de les consultes que es faran a les persones, no a les institucions. Per què s’aposta per aquesta fórmula?
Òscar: L’experiència ens diu que un element fonamental és la confiança. La tendència és a pensar que les estructures tenen objectius per sí mateixos organitzatius, a vegades ens costa veure que darrera de cada servei hi ha persones i volem aquesta proximitat. Volem que la gent que accedeixi a DialÈtic o que hi efectuï una consulta sàpiga qui hi ha darrera del servei, quines persones, quins servidors públics d’Antifrau estan donant suport en aquest acompanyament en la reflexió ètica.
Per què ara és el moment de DialÈtic i no fa cinc anys?
Òscar: He de dir que aquest projecte no s’ha concebut ara, ve d’una reflexió pausada, d’una reflexió en el temps que va iniciar-se ara fa uns quants anys, però és ara el moment que ha adquirit el grau de maduresa òptim per poder-lo integrar a la pràctica professional dels nostres servidors públics. I és així perquè també coincideix amb una conjuntura especialment favorable, amb una especial sensibilitat de la direcció política de totes les administracions, també a nivell europeu, de la necessitat d’integrar l’ètica i la integritat en el servei públic. Bona prova d’això és que, d’una manera o una altra, la idea de l’ètica pública i de la reflexió ètica encaixa perfectament amb diferents objectius de governança i de bon govern en general. Sense anar més lluny, l’objectiu de desenvolupament sostenible número 16 demana enfortir les institucions, doncs bé, l’eix de l’ètica pública és un dels pilars fonamentals per construir i consolidar institucions sòlides. També aconseguirem tenir empleats públics més implicats en la feina que fan i, sobretot, més competents. Una competència basada en elements com són l’empatia, la disponibilitat, la integritat... És aquest tipus de competència l’única que és potencialment generadora de confiança en la ciutadania.
Què hi trobarà una persona que per primera vegada entri en l’espai de DialÈtic?
Anabel Calvo: Trobarà, en primer lloc, un canal de consulta en el qual es podran compartir dubtes que es generin en situacions del dia a dia, que estiguin relacionats amb l’àmbit de l’ètica pública. L’ètica es va incorporant i es va paint a mida que ens enfrontem a situacions que ens fan reflexionar sobre els principis. Per tant, aquest canal permetrà fer consultes sobre situacions concretes i obtenir un acompanyament per part de l’Oficina Antifrau. També hi trobarà càpsules d’autoformació, que permetin a la persona accedir als continguts sobre aquest àmbit, alguns exemples sobre dilemes ètics que facilitaran veure a què ens referim amb aquest tipus de situacions. Trobarà també una presentació de l’equip, de les persones que formem part de DialÈtic, que avui estem el Jordi i jo, però darrera hi ha més persones que també hi contribueixen. Creiem que això també ajuda a generar aquesta confiança que busquem perquè comparteixin aquest tipus de situacions i altres continguts com enllaços d’interès, notícies, normes d’ús sobre el canal i alguna altra informació que serà d’utilitat.
Què hi trobarà a les càpsules d’autoformació?
Jordi Tres: Trobarà realitats sobre les seves preocupacions i dilemes principals que nosaltres hem après al llarg d’aquests anys d’experiència, abans d’afrontar-les. Hem fet servir la metodologia de l’storytelling, que és un relat fictici, del qual formen part una sèrie de personatges que hem inventat: la Pili, la Queralt, el Josep Maria, el Pere, el Robert,... persones que podrien estar a qualsevol organització pública i que ens diuen què perceben, les seves vivències i preocupacions. Nosaltres les hem trobat significatives i les hem compartit, hem fet d’això un disseny, persones de l’equip les han pensat i escrit, hem dissenyat les activitats, altres persones les han validat, han mirat si tenien una estructura adequada i si se cenyien als paràmetres que té un storytelling. Altres ho han mirat des del punt de vista del participant, o de llengua, o si els contextos eren prou apropiats i propers al dia a dia de les persones.
Imaginem que treballem a una institució pública X de Catalunya, en quin moment com a servidora pública hauria de dirigir-me a vosaltres, a DialÈtic?
Anabel: Quan se’ns dispara l’alerta, quan hi ha una situació del dia a dia que em genera cert neguit, que em genera dubtes en relació als principis ètics d’aquella situació. Aquell és el moment d’adreçar-s’hi. Aquesta situació es pot donar en moments en què he de prendre una decisió nova, o haig de decidir com actuar en un context que no m’hi he trobat abans o pot passar que es doni amb una situació que, encara que l’hagi viscuda anteriorment, en aquell moment concret, em generi certs dubtes, i vulgui parar i fer aquest procés de raonament. Per tant, identificar aquesta situació és el punt de partida i tenir la voluntat de parar i fer aquest procés de reflexió. A part del moment, les consultes s’han de fer en nom propi. I ha de ser una consulta sobre una situació real, no sobre situacions hipotètiques ni generals, sinó una situació concreta perquè el context és important. De fet, nosaltres diem que les respostes universals davant de situacions que generen dubtes ètics no funcionen.
Ara hem identificat el moment en el qual ens hem d’adreçar a DialÈtic, com es fa tot aquest procés d’acompanyament en el raonament ètic?
Jordi: En primer lloc, rebem un correu electrònic en el qual hi ha una breu descripció d’aquesta preocupació, a partir d’un un formulari en el qual les persones donen certes dades mínimes, per poder-nos comunicar i dialogar amb elles. Un cop fet això, que ja és un pas endavant, perquè ja s’ha pres la decisió, tinc identificat un problema i el vull compartir amb les persones de DialÈtic, un cop s’ha posat negre sobre blanc nosaltres actuem. Primer discernim si és un problema de caràcter ètic. Si és així designem una persona de l’equip, que serà qui mantindrà el diàleg amb la persona que ha fet la consulta, i s’iniciarà un procés d’anàlisi d’aquest component. Pot ser que els hi demanem informació, perquè ells podran accedir-hi més fàcilment a codis ètics, documents, elements contextuals i, a partir d’aquí, fem preguntes i acompanyem a la persona perquè prengui la seva pròpia decisió, que és el resultat que volem aconseguir al final de tot.
Al final d’aquest acompanyament què en pot esperar la persona que s’ha posat en contacte amb DialÈtic i ha fet tot aquest procés?
Anabel: Sobretot pot esperar arguments ètics, arguments que la persona pugui incorporar en el seu procés de presa de decisions. Compartir aquest tipus de situacions crec que ens serveix per aportar preguntes que la persona es pugui fer, i el fet de buscar les respostes facilita que poc a poc tinguis més arguments. Per exemple, l’anàlisi de quins principis ètics podrien estar en joc i el per què d’aquell risc. Tot això contextualitzat dins d’un marc ètic de la persona que ens fa la consulta, perquè aquesta persona formarà part d’alguna institució, que segurament tingui instruments de gestió ètica, com poden ser els codis o d’altres. Sobretot arguments ètics que puguin facilitar aquella decisió.
Què els hi diríeu als futurs usuaris de DialÈtic?
Jordi: Que us mireu tot l’espai que hem preparat, ho remeneu, ho xafardegeu i comenceu a treballar. Agafeu les càpsules i digueu què més necessitaríeu per acompanyar-vos en aquestes reflexions ètiques. Bàsicament, que no us trobareu sols i soles, aquí nosaltres hi serem sempre i si no nosaltres, d’aquí molts anys, altres persones. Hi ha voluntat de construir institucions més íntegres, gràcies també a que les persones que hi formen part tinguin més recursos per servir a la ciutadania amb més integritat.
Anabel: Que entrin a l’espai, que ho facin al seu ritme, que mirin els continguts, les càpsules, que s’ho prenguin com una ajuda a la gestió de l’ètica pública. Esperem contribuir a normalitzar el fet de tenir dubtes ètics en el nostre dia a dia. És normal i és quotidià, en totes les decisions que prenem en qualsevol àmbit, doncs en l’àmbit professional també. Esperem que, amb aquest espai, amb aquests recursos que ara posarem a disposició de tots els servidors públics, l’Oficina contribueixi a normalitzar el dubte ètic, a normalitzar que situacions com aquesta ens les trobarem diàriament, i que val la pena aturar-se, reflexionar i prendre les decisions també tenint en compte aquest tipus d’arguments més relacionats amb l’ètica pública.
