El director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Òscar Roca, explica en què consisteixen les recomanacions que ha enviat la institució en matèria d'integritat als càrrecs electes i als òrgans de control intern de les corporacions locals. La finalitat d’aquestes recomanacions és facilitar la presa de decisions i que serveixin de recordatori de bones pràctiques, entre d’altres temes d’actualitat. Roca també reflexiona sobre l’informe final del projecte sobre ‘Compliment normatiu i integritat en entitats del sector públic institucional de Catalunya’, que Antifrau va presentar en el marc d’un Congrés, el passat mes de març. Finalment, també ha valorat el primer any de funcionament del servei DialÈtic.
Aquests dies s'han constituït la majoria dels ens locals. Per què es fan des de l'Oficina Antifrau aquestes recomanacions específiques?
En primer lloc, perquè l'Oficina té com a missió i vocació donar suport a les administracions i als governs que es puguin desenvolupar amb plenes garanties i prevenint qualsevol risc per a la integritat de les seves funcions. Després de celebrar-se les eleccions locals és un moment oportú per fer-ho, perquè és el moment en què les corporacions locals realitzen els plens de constitució i d'organització del govern local, i ho fan a través del que s'anomena el cartipàs. És un moment en què es prenen decisions estratègiques en què ja cal incorporar aquesta visió que pot ser de suport i preventiva. Aquestes recomanacions, a més, tenen el seu fonament amb l'experiència prèvia que l'Oficina ja porta anys desenvolupant. D'una banda, pel que fa amb les seves investigacions i la seva anàlisi de dades, però també amb l'activitat i l'experiència d'anys de formular al·legacions a normes locals, en què hem pogut detectar les principals febleses i les fonts de risc.
També incorporen l'experiència més recent per part de l'Oficina amb el seguiment de les investigacions ja concloses, en què fem una aproximació per detectar els factors de risc que en aquell moment van justificar l'obertura d'una investigació, després veiem com la corporació ha tractat aquell factor de risc per evitar que es produeixi. I finalment, perquè l'Oficina acumula certs anys d’expertesa en determinats àmbits de riscos per a la integritat, i l’hem tingut molt present a l'hora de fer aquestes recomanacions, perquè el que volem principalment és que siguin útils pels nous governs locals, sent conscients sempre que la direcció política, que el lideratge polític de qualsevol govern, i en aquest cas dels governs locals, es fa avui en un context de gran complexitat tècnica, perquè la legislació i el marc normatiu que és aplicable és molt complex, i alhora està succeint en un entorn de rellevant desconfiança de la ciutadania envers les institucions. En la mesura que l'Oficina pugui ajudar els nous electes o els òrgans de control dels ens locals a detectar i prevenir mitjançant actuacions que s'anticipen a eventuals riscos per prevenir que aquests es materialitzin, donarem per ben emprada aquesta acció d'acompanyament.
Aquestes recomanacions en quines qüestions se centren?
Recuperem els mateixos àmbits sobre els quals havíem fet recomanacions fa quatre anys, en aquesta ocasió hem volgut ampliar també a altres àmbits de risc. Però fonamentalment amb allò que pot ser potencialment més problemàtic, que és el maneig de fons públics, perquè és aquí on qualsevol irregularitat pot tenir un impacte més greu amb la credibilitat i confiança de la institució. Per tant, les principals recomanacions se centren en l'ús de recursos per part dels governs locals.
Què en diu l'Oficina Antifrau sobre les retribucions dels càrrecs electes? Quina és la principal recomanació?
La principal recomanació està basada en la constatació que sovint hi ha una confusió entre el règim de dedicació dels càrrecs electes, que pot ser dedicació exclusiva al càrrec o dedicació parcial i el règim d'assistències. El que expliquem a les recomanacions és que cal evitar aquesta confusió, que són dos règims incompatibles. Si un treballa amb caràcter de dedicació, ja sigui exclusiva o a temps parcial, no pot percebre compensacions per les assistències a sessions de determinats òrgans. També vull destacar que recordant els riscos que això presenta posem èmfasi en que l'assistència als òrgans és requisit indispensable per poder percebre la corresponent compensació econòmica. Pel que fa als òrgans col·legiats, l'Oficina recomana que la retribució o la compensació que es prevegi pels diferents membres sigui igual, en principi, i només pugui ser diferent en aquells casos en què es justifiqui, per alguna raó objectiva i raonable, que la dedicació o que la càrrega de treball o participació en aquell òrgan justifica una diferència retributiva.
Quin és el consell o el risc principal que ha detectat l'Oficina en les declaracions d'interès dels càrrecs electes?
El recordatori principal que fem és que l'ens local per facilitar el compliment d'aquestes obligacions, que tenen una base important de transparència i de prevenció d'eventuals conflictes d'interès, que elabori models per facilitar el compliment d'aquesta obligació declarativa. Per tant, que normalitzi la manera en què s'informa per part dels obligats a facilitar les dades requerides, i alhora que es prevegi, si fa falta amb algun protocol o procediment d'actuació per part de l'ens local, el tractament que es donarà en aquelles supòsits en que el compliment d'aquestes obligacions declaratives no sigui satisfet, o bé es produeixin incidències, cal anticipar-se i preveure què es farà en aquells supòsits. Insistim en que les declaracions perquè serveixin a la finalitat que justifica aquesta obligació siguin completes i continguin dades veraces, i que qualsevol modificació en la situació econòmica de l'obligat sigui posada de manifest actualitzant la declaració que en el seu dia es va fer, i quan finalitzi el mandat o en el moment que toqui, si aquest és abans de la finalització, que es faci una declaració final per manifestar la situació en aquell precís moment.
Ara ens centrem amb els grups polítics municipals i sobre les recomanacions que es fan sobre les dotacions econòmiques. Què en diu l'Oficina Antifrau?
Pel que fa a les dotacions econòmiques dels grups municipals el que recomana l'Oficina és que l'ens local reguli com fa les assignacions, quins criteris segueix per distribuir-les i, sobretot, que estableixi un règim de retiment de comptes d'aquestes assignacions davant del ple de la corporació. Els diners que els grups municipals reben en aquest concepte només poden destinar-se al funcionament del grup municipal, i aquest és un tema essencial en el que també la jurisprudència s'ha manifestat reiteradament al respecte. L'aspecte clau és el retiment de comptes, el que recordem és que aquests fons es controlin mitjançant una comptabilitat separada, que la comptabilitat es regeixi pel criteri de veracitat, per criteri de coherència amb les normes de retiment que s'hagin pogut fixar davant del ple, i finalment que hi hagi sempre un suport documental de les despeses per poder facilitar a posteriori aquest control o aquest retiment de comptes.
Què en diu l'Oficina Antifrau sobre la publicitat activa i els grups d'interès?
L’Oficina recorda que l’acció legítima d’interacció dels representants dels grups d’interès amb els poders públics també es pot produir al món local. El món local treballa i dissenya polítiques públiques algunes d’elles de molt impacte en la societat o en el món econòmic, i per tant el risc que intentem prevenir amb aquestes mesures és que l’acció dels grups d’interès no pugui originar una influència indeguda en l’actuació pública, i que aquesta s’acabés separant de l’interès general per afavorir interessos particulars. Recordem els tres principis en els que s’ha de fonamentar aquesta interacció: el de transparència, el d’integritat i el d’equitat o d’igualtat en l’accés de representants de grups d’interès en la política municipal. Aquests principis són bàsics i alhora la transparència de les agendes dels responsables municipals, que han de publicitar per raons derivades de la legislació de transparència unes agendes públiques. Les agendes han de ser suficientment descriptives de la naturalesa d’aquell contacte, de la finalitat a la què obeïa, de l’intercanvi d’informacions que va tenir lloc en aquell contacte. Tot això perquè pugui haver-hi una traçabilitat, un seguiment de com una ulterior decisió pública/política ha pogut veure’s influïda per part de la legítima acció dels representants dels grups d’interès.
Hem repassat les principals recomanacions específiques, però hi ha un bloc de recomanacions més globals, què hi contempla aquesta part del document?
Enguany hem volgut ampliar d'alguna manera l'abast de les recomanacions, incloure també altres aspectes en punts crítics pel que fa a àrees de risc. En concret, per la seva novetat legislativa recordar que ara els ens locals tenen una obligació que és la d'adaptar i dotar-se d'un sistema intern d'informació en virtut de la Llei 2/23, de protecció de les persones que informin sobre infraccions i de lluita contra la corrupció, que ja està en vigor i que a més exigeix que el 13 de juny estigui en funcionament, per l’immens gruix d'organismes públics de disposar d'aquest sistema intern d'informació. Però també recordem la importància que té per evitar i prevenir determinants riscos, amb això podem pensar amb els riscos associats a les polítiques de contractació pública com d'important és planificar i programar l'activitat de l'ens local, és a dir, anticipar-se a necessitats a les què haurà de fer front durant aquell determinat mandat a l'ens local i programar l'activitat en aspectes crítics perquè no haguem de recórrer en posterioritat a l'ús de procediments que poden posar en risc la mateixa acció administrativa. Estic pensant en situacions com és la contractació menor excessiva, o pràctiques de fragmentació, o subvencions que s'han d'actuar de manera directa perquè no s'ha previst una convocatòria que fomenti la concurrència, etc.
Ha parlat dels canals interns d'informació que venen de la Llei 2/2023 de protecció de les persones informants i infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, precisament l'Oficina Antifrau de Catalunya ha posat a disposició de totes les persones interessades un apartat a la pàgina web, on hi ha els dubtes més freqüents d'aquesta nova legislació, què hi poden trobar allà les persones que estiguin interessades en informar-se sobre aquesta Llei?
Efectivament, el que ens estem trobant és que, a manca d'un desenvolupament prou clar de la pròpia legislació, que tot just acaba d'entrar en vigor, planteja incerteses, algunes incoherències i contradiccions, que els operadors jurídics, les administracions i les empreses privades no tenen cap referent o tenen dificultats per trobar referents que puguin donar criteri. L'Oficina Antifrau en tant que autoritat competent per a la protecció de les persones alertadores en l'àmbit de Catalunya ha assumit aquest repte i el que ha fet és compartir en obert, mitjançant un apartat que li diem preguntes més freqüents, aquelles consultes que de manera més reiterada ens estan formulant els diferents operadors, fixant el criteri que des dels poders públics, en aquest cas des de l'autoritat independent, poden servir per orientar les primeres passes per fer una aplicació efectiva de la norma.
El mes de març la seva Direcció feia un congrés sobre compliment normatiu i d'aquesta manera culminava una feina que va començar l'any 2020, un projecte en col·laboració amb universitats i empreses del sector públic. En aquest congrés del mes de març van presentar un informe final, què hi podem trobar en aquest informe? Quines són les conclusions principals?
Aquest informe és el resultat d'un treball que s'ha perllongat en els darrers anys, des del 2020, la principal virtut és que ha estat objecte d'una creació col·laborativa, fins a 23 entitats del sector públic institucional de Catalunya ens han aportat la seva visió, la seva experiència. El projecte també incorpora el rigor de l'acadèmia a través de la participació d'universitats, així com també el parer d'experts que han col·laborat a títol individual. Per tant, aquesta cocreació en la fixació o en la determinació d'uns estàndards és la principal virtut que té aquest informe. Una de les principals conclusions és que la tradicional separació entre una aproximació al compliment normatiu basat en l'estricte mètode de control sobre l'activitat avui ja no és operatiu. Aquesta aproximació clàssica o tradicional al compliment normatiu basat en el control avui ha de ser complementada sí o sí amb una aproximació basada en els valors, per tant, amb el disseny de l'ètica de les institucions i de la integritat de les mateixes. Aquesta aproximació combinada és una de les troballes més destacables de l'informe, que conté fins a cinquanta recomanacions. Convido a repassar-les, estan organitzades en diferents blocs. Un d'ells ha estat fixar el paper que han de tenir les administracions propietàries o administracions principals respecte a les entitats del seu sector públic institucional, deixant clar que el paper que han de tenir ha de ser actiu, un paper informat, que s'involucri en la integritat de la mateixa institució mare, perquè aquesta pugui tenir un efecte d'arrossegament respecte les institucions que hi estan vinculades o que en depenen.
El projecte en si també es fonamenta, i així ho acredita l'organització de les recomanacions en diferents blocs, en una aproximació netament preventiva basada en la detecció dels riscos principals per a la integritat a què s'enfronten les institucions. Per tant, aquesta aproximació des dels àmbits de risc i des de la idea que els riscos s'han de tractar d'una manera proporcional els factors que hi són presents doncs també és una idea que acompanya tot el projecte.
Fa tot just un any es posava un funcionament DialÈtic, un servei d'acompanyament i consulta pels treballadors i treballadores públiques, que tenen dubtes o dilemes ètics o d'integritat pública, com va aquest servei? Quin balanç en feu?
El balanç que en fem és positiu, perquè la percepció que tenim respecte a l'acollida que el servei en conjunt té entre els servidors i servidores públiques a qui els donem a conèixer és una valoració molt positiva. Per tant aquest feedback ens encoratja a continuar treballant-hi, no només per part dels servidors públics. En la recent presentació de la Memòria anual davant el Parlament també alguns dels grups polítics van destacar la novetat del servei i la valoració positiva que en fan, perquè és un instrument nou per enfortir l'ètica i la integritat, per actuar preventivament, i no tant reactivament.
Continuem amb sessions de difusió del servei, en general, i amb diferents presentacions, darrerament ho hem fet amb una assistència molt notable de públic davant de diputacions, d’universitats públiques, i en d’altres organismes. Un dels vessants és el servei confidencial de consultes, que s’està utilitzant amb certa timidesa. Continuarem treballant per revertir aquesta sensació que dubtar en el servei públic o tenir preocupacions de naturalesa ètica no sigui una barrera, i que els servidors públics percebin que si aquesta situació es dona, de dubte, d'incertesa, no tenen per què estar sols i enfrontar-se sols a la mateixa. Ara compten amb el servei especialitzat de l'Oficina Antifrau de Catalunya, amb els recursos i sobretot amb la garantia de confidencialitat absoluta que aquell acompanyament, aquell guiatge ètic, queda només entre la institució i els servidors públics que decideixin fer-ne ús.
