Entrevistem la directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Olinda Anía, que ha ocupat el càrrec després de defensar la seva idoneïtat davant del Parlament el 18 de gener, on va ser ratificada. Anía, del 2020 al 2023, ha ocupat càrrecs relacionats amb la integritat pública, el bon govern, la prevenció i seguiment de males pràctiques al govern català. Abans, però, ha desenvolupat projectes relacionats amb la transparència, la integritat pública, la direcció pública professional, el sector públic i també la col·laboració pública-privada. I, durant més de 20 anys, ha desenvolupat la seva activitat al Departament de Salut.
Amb aquesta extensa trajectòria que acabem de repassar, què pot aportar vostè a l'Oficina Antifrau de Catalunya?
Aquesta pregunta me la vaig plantejar quan el director de l'Oficina Antifrau em va proposar pel càrrec d’adjunta. I és una pregunta que també em va servir molt per com plantejava la meva idoneïtat per al càrrec davant la Comissió d'Afers Institucionals (CAI), que calia que em ratifiqués en el càrrec. I en aquell moment vaig pensar que, bàsicament, el valor que aporto es basa en cinc elements clau.
El primer és la solvència tècnica en matèria de polítiques públiques en la lluita contra la corrupció i d'enfortiment de la integritat, que puc acreditar al llarg de la trajectòria. El segon element és la competència directiva en gestió d'equips i de projectes. El tercer és la meva identificació amb el servei públic, acreditat amb una actuació professional, neutral, objectiva i sempre orientada al servei de la ciutadania.
Un altre element clau és el del coneixement de l'entorn institucional català, no només de l'Administració de la Generalitat, la meva carrera s'ha desenvolupat en aquest àmbit, també del món local, amb el que he tingut relació a través de diferents projectes, de la xarxa de governs transparents, etc. I també de les entitats estatutàries de control, com la Sindicatura de Comptes o el Síndic de Greuges.
L'últim element és la meva neutralitat política, acreditada al llarg de la meva trajectòria professional, en què he prestat serveis a l'Administració de la Generalitat amb tots els partits polítics que han tingut responsabilitats al Govern. Acreditada també perquè no he militat mai a cap partit polític, ni he format part mai de cap junta directiva de fundacions, ni d’associacions vinculades a partits polítics. Per tant, puc aportar a la institució aquesta solvència tècnica, aquesta competència directiva, aquesta identificació amb el servei públic, aquest coneixement de l'entorn institucional i aquesta neutralitat política.
Vostè com creu que l'Oficina Antifrau de Catalunya ha d'encaixar la Llei de Transparència i la seva obligatorietat en la confidencialitat de les investigacions? A més, amb la Llei 2/2023, tot el que té relació amb la protecció de persones alertadores té deure de secret. Com es pot fer aquest encaix?
No és una pregunta fàcil aquesta, i no té una resposta fàcil. Val la pena que fem un repàs de quin és l'escenari en el que ens movem, quin és el marc normatiu i de cadascun d'aquests elements normatius anar destriant quins són els deures i quins són els drets que se’n deriven.
La Llei de creació de l'Oficina Antifrau del 2008 estableix quina és la seva missió en el control i en la prevenció de la corrupció, i estableix un deure molt clar de les persones al servei d’Antifrau de mantenir el secret respecte de la informació que coneixen en les seves investigacions i de guardar reserva també de tota aquella altra informació a la que tenen accés en l'exercici de les seves funcions. Per tant, aquí hi ha un deure de secret, un deure de guardar reserva en relació a tota la informació. Cal tenir en compte que totes les persones que entrem a Antifrau signem un compromís de confidencialitat, l'incompliment del qual comporta unes greus sancions econòmiques.
D'altra banda, tenim una normativa en protecció de dades que garanteix la protecció de dades a la ciutadania i que estableix instruments i mecanismes per tal que els ciutadans tinguin el control de les seves pròpies dades. A més, tal com ha esmentat, tenim una llei de l'any passat de protecció de les persones alertadores, la Llei 2/2023, que obliga també a guardar reserva d'identitat tant de les persones alertadores com de les persones afectades, i que fa molt èmfasi en temes de confidencialitat.
I conjuntament tenim una Llei de transparència el principi rector de la qual és el d'obertura màxima de la informació, amb les limitacions legalment taxades. Com encaixa tot això? Efectivament, hi ha drets i deures que podríem dir que són contraposats. Jo crec que hem de partir de la base que les persones al servei d'Antifrau, en l'exercici de les seves funcions, han d'actuar amb reserva de la informació. Han de guardar secret respecte la informació que posseeixin i s'ha de garantir la reserva d'identitat respecte de les persones alertadores.
Quan es pot fer pública o quan es podria fer pública la informació? Quan acabin tots els procediments d'investigació, tots els procediments que porti a terme Antifrau on hi hagi aquesta obligació de confidencialitat i de guarda de reserva. En el moment que aquests procediments acabin és quan podrem parlar del dret d'accés a la informació pública. Però no serà un accés a la informació pública il·limitada. Caldrà aplicar els límits legalment establerts, amb especial èmfasi a tot allò referit a la protecció de les dades de les persones.
Per tant, jo crec que si analitzem quins són els drets i deures, podem veure com encaixen els uns i els altres. En quin moment cal fer èmfasi en uns deures i en uns drets, i en quin moment podem entrar a parlar de transparència i de publicitat de la informació pública.
Com enfoca la seva Direcció adjunta els temes que té sobre de la taula?
D'entrada, crec que val la pena puntualitzar que la Direcció adjunta no té agenda pròpia, que l'agenda de la Direcció adjunta és la del director. Per tant, el que jo pugui expressar de quines són les prioritats de la Direcció adjunta cal tenir present que són les prioritats de la Direcció i que han estat consensuades amb el director d'Antifrau.
El que és difícil de la pregunta sobretot és resumir, però apuntaré tres punts. Diria una prioritat més de caire estructural, intern, organitzatiu. L'Oficina ha assumit noves competències molt complexes, sobretot en matèria de protecció de les persones alertadores, i cal adequar l'estructura organitzativa, cal adequar el nombre de persones que treballen a Antifrau. Sobretot cal assegurar el coneixement expert per gestionar totes aquestes competències, les que ja teníem i les que han arribat arran de la Llei 2/2023. Cal establir els canvis estructurals i organitzatius necessaris per assegurar que aquestes competències es desenvolupen i es gestionen amb total seguretat, eficiència i professionalitat.
Hi ha una altra prioritat que tindria més a veure amb el marc regulatori, amb la idea d'assegurar la qualitat, l'eficiència i l'eficàcia en relació amb les funcions de l'Oficina. Hem vist abans que hi havia tot un escenari regulatori que estableix drets i deures i que no sempre és fàcil veure quan entren en joc els uns o els altres. Per tant, caldria revisar aquest marc regulatori, caldria revisar potser totes aquestes normes, fer-les encaixar. Donar seguretat jurídica per tal que, tant la ciutadania sàpiga què pot esperar d'Antifrau, com que Antifrau pugui retre comptes adequadament de tota la seva activitat.
I una tercera prioritat podria ser més estratègica, en el sentit que Antifrau té ja una trajectòria de vida des de l'any 2008 en què es va crear, i crec que potser ara és l'hora de plantejar-se qüestions més a futur, de saber què ha de ser Antifrau en la propera dècada. S'han assumit competències, s'han desenvolupat competències, però cal veure què ha de ser Antifrau des d'un punt de vista reputacional, des del punt de vista d'institució independent, des del punt de vista de competències que ha de desenvolupar, etc. Tot això amb aquesta visió de futur a partir de les fortaleses que ja té Antifrau quant a independència, quant a objectivitat, quant a professionalitat demostrada, etc. O sigui, dibuixar l'Oficina d'Antifrau de la propera dècada.
Antifrau ha assumit noves competències, concretament fa aproximadament un any que les va assumir com a Autoritat Independent de Protecció de les Persones Informants. Plenament conscient que fa aproximadament dos mesos que vostè està en el seu càrrec, quina valoració fa d'aquest any amb aquestes noves competències?
És cert que fa un any que Antifrau ha assumit noves competències. La Llei 2/2023 va establir que hi hauria una autoritat independent de l'Estat i que les comunitats autònomes designarien la seva autoritat independent en matèria de protecció de les persones alertadores. Catalunya va ser absolutament pionera designant Antifrau com a autoritat independent de protecció de persones alertadores. Hi ha una primera valoració molt positiva de clarificar, en aquest escenari, quina és l'autoritat independent a Catalunya en la protecció de les persones alertadores. Per tant, una primera valoració legal positiva i més si tenim en compte aquest caràcter de pioner que va haver-hi a Catalunya.
Un altre aspecte seria en relació a com s'ha implementat aquesta llei. Encara que tan sols fa dos mesos que soc aquí, he pogut comprovar que s'han posat en marxa tots els mecanismes que estableix la Llei 2/2023. S'ha posat en marxa el canal extern d'alertes, s'han posat en marxa els mecanismes de protecció de les persones alertadores. A més a més, amb la funció que ha assignat Antifrau com a supervisor dels sistemes interns d’alertes, s'ha posat en marxa el registre per tenir la relació de les persones responsables de sistemes interns d’alertes i per saber quins sistemes d’alertes interns existeixen a Catalunya.
Ara bé, en aquest escenari cal tenir en compte també amb quins números ens movem. Criden molt l'atenció les dades de denúncies: hem passat d'unes 550 denúncies l'any 2022, a més de 825 l'any 2023, i amb una projecció pel 2024 que apunta a més de mil alertes, mil denúncies.
Què passa amb els alertadors? De dos o quatre expedients d’alertadors el 2022, seran uns 29 aquest any 2023, dels quals 24 són del món local. Cal tenir en compte també la distribució territorial a Catalunya, amb més de 940 municipis, però 29 expedients o casos de protecció d'alertadors és un creixement exponencial d'un any per l'altre. I a més a més, s'ha fet un càlcul aproximat que a Catalunya les entitats, organitzacions i institucions obligades a tenir sistemes interns d'alerta pot estar al voltant de vuit mil.
Tornant a la pregunta inicial, quina valoració fa del que s'ha fet en relació a protecció d'alertadors? Una valoració positiva en quant a seguretat legal i assignació de funcions amb autoritat independent. He dit valoració positiva quant a implementació de mecanismes. He donat dades i per tant aquí aixeco una mica la bandera vermella, perquè hi ha unanimitat en considerar que noves funcions, i més d'aquesta complexitat, exigeixen recursos no només econòmics però sobretot de coneixement expert. I per tant cal estar amatent. Tot això s'ha fet amb els mateixos recursos existents l'any anterior. No hi ha hagut cap increment de recursos fins ara, ni cap creixement quant a nombre de professionals, ni hem establert tots els instruments i mecanismes per garantir aquest coneixement expert en la matèria. Per tant, cal destinar molts recursos si volem continuar sent una autoritat independent de referència i en la que s'emmirallen la resta de l'Estat quant a protecció de persones alertadores.
Ens aturem ara en una nova competència que és el registre dels responsables dels canals interns. És una obligació que, a més, pot comportar sancions si no s'acompleix, i aquesta és una competència que té l'Oficina Antifrau de Catalunya. També és cert que el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya ja ha dit en diferents declaracions públiques que la prioritat ara no és sancionar, sinó fer una divulgació d'aquesta obligació. Què tenen pensat fer?
Efectivament, en la línia del que ha esmentat el director, cal destinar esforços, impulsar sobretot el coneixement d'aquestes obligacions. Cal sensibilitzar, conscienciar, formar, generar aquest coneixement expert per poder complir amb aquestes obligacions que tenen més de vuit mil entitats, organitzacions i institucions a tenir sistemes interns alerta. Tot i no descartar exercir la potestat sancionadora, creiem que per ara és prioritari insistir en temes de conscienciació, sensibilització i formació més que en sanció. Per què? Perquè estem en un moment molt inicial, estem en un moment en què Catalunya té autoritat independent en potestat sancionadora, però no existeix aquesta autoritat ni a l'estat ni a la resta de territoris de l'estat. Per tant, Catalunya no s'avançarà en aquest cas. Seria un greuge comparatiu segurament per a les entitats i institucions del territori de Catalunya si comencéssim a sancionar quan a la resta de l'estat ni tan sols s'han constituït aquestes autoritats independents. A la resta de l'estat desconeixem quina és la situació dels registres perquè no hi ha, insisteixo, autoritat independent estatal ni autoritats independents a la resta de territoris.
Vostè creu que l'esperit de la llei està més avançat que la realitat que vivim actualment?
No diria que l'esperit de la llei està més avançat. La llei, no ho oblidem, és la transposició d'una directiva comunitària que ve del 2019. Des del 2019 s'ha parlat moltíssim del tema de la protecció de les persones alertadores, dels mecanismes que hi ha d'haver al voltant per garantir aquesta protecció. Més que una llei avançada, crec que és una llei que no ha tingut en compte que la posada en marxa de tots aquests sistemes interns d’alerta, del canal extern d'alertes, de tots aquests mecanismes de protecció de les persones alertadores requereix que aquestes vuit mil institucions, entitats i organitzacions obligades disposin de recursos i de coneixement expert, com he dit abans per a Antifrau. Per tant, crec que està més vinculat a unes necessitats reals de coneixement i de recursos, que no pas a una llei que s'hagi avançat a la realitat. Aquesta realitat ja estava en el debat de fa molt temps, tant en l'àmbit legal perquè venim d'una directiva, com sobretot en el debat acadèmic i social.
I en aquest context que acaba de descriure, com podem fomentar la cultura de la integritat i la cultura de l'alerta? Com ho fa Antifrau?
Antifrau té com a raó de ser fomentar la cultura de la integritat i la cultura de l'alerta. Quan diem cultura de l'alerta és fomentar que hi hagi persones que transmetin aquella informació necessària de males pràctiques, de casos de corrupció, per evitar que aquestes situacions continuïn produint-se. La persona alertadora no deixa de ser una persona que col·labora amb la societat, que posa de manifest aquests casos de corrupció, casos de mala pràctica i pot evitar que això torni a succeir.
Dit això, Antifrau ja està organitzada amb dues àrees funcionals, una Direcció de Prevenció i una Direcció d'Anàlisi i d'Investigacions, que tenen com a objectiu fomentar aquesta cultura de la integritat i de l'alerta. La Direcció de Prevenció se centra més en el foment del coneixement, en generar coneixement al voltant d'aquesta cultura de la integritat, en assessorar entitats i institucions en com garantir el compliment d'aquesta integritat pública, etc. Però aquest foment de la integritat des del punt de vista de la formació, des del punt de vista de la sensibilització, de la comunicació, etcètera, no seria creïble si alhora no tinguéssim una Direcció d'Anàlisi i d'Investigacions que analitza i investiga aquells casos concrets de corrupció, de males pràctiques que existeixen actualment.
El fet d'actuar a curt termini contra casos de corrupció concrets dona credibilitat a aquesta altra activitat, més a mig i llarg termini, que ve des de la prevenció del foment del coneixement. I l'activitat d'investigació també dona credibilitat perquè es veu una reacció immediata a curt termini davant casos concrets. Per tant, el foment de la integritat no només passa per la conscienciació, per la formació, per la sensibilització, també passa per la reacció concreta immediata.
La tasca de les oficines antifrau, que és molt destacada i molt important, sembla que passa per una situació complicada. Hi ha l'amenaça de desaparició d'alguna d'elles, què pot suposar aquesta situació per a les polítiques anticorrupció si s'acaba complint?
La desaparició d'agències i oficines antifrau, o l'amenaça de desaparició, és una molt mala notícia en termes de qualitat institucional, en termes de qualitat democràtica. També va en contra de les tendències i dels principis internacionals. Recordem que hi ha una agenda 2030 i uns Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament el 16, que fa referència a les institucions fortes, a unes institucions de qualitat. Fer desaparèixer o amenaçar de fer desaparèixer institucions de control de la corrupció, ens debilita molt com a societat i com a democràcia. Per tant, és una molt mala notícia. I en aquest punt també cal recordar que a la reunió que va haver-hi d'agències i oficines antifrau a nivell de tot l'Estat el passat mes d’octubre a Barcelona, es va aprovar una declaració en aquest sentit: posar de manifest la preocupació davant la possibilitat que algunes oficines poguessin desaparèixer. El resum final seria que la desaparició d'aquestes oficines és un empobriment de la democràcia.
