Conversa amb Feliu Madaula per conèixer els principals acords presos a la 3a Cimera contra les causes estructurals de la corrupció, celebrada el passat 28 de maig al Parlament de Catalunya. Madaula és l’actual vicepresident de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, una entitat que agrupa més de 70 organitzacions compromeses amb la transparència i la integritat pública a Catalunya, i que ha estat impulsora d’aquesta Cimera. Amb una llarga trajectòria en l’activisme social, Madaula és membre de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute de Sabadell i de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que exerceix l’acusació particular en el cas Mercuri. També va participar en la definició i elaboració de l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública de Catalunya, promoguda pel Govern de la Generalitat. També ha exercit les funcions de secretari de l’Espai de Participació i Seguiment Ciutadà d’aquesta estratègia.
Què és l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció i quins són els principals objectius?
L'Observatori es crea a partir del Pacte Social contra la Corrupció, signat el 9 de desembre de 2015 al Parlament de Catalunya, coincidint amb el Dia Mundial contra la Corrupció. Allà ens vam trobar la ciutadania amb les forces polítiques per comprometre'ns en un seguit de punts per lluitar contra la corrupció. Aquí es va constituir i legalitzar com a entitat l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció, a qui el Parlament va delegar l'organització de les Cimeres. L'Observatori vetlla perquè els compromisos del Pacte Social contra la Corrupció es desenvolupin i té com a objectius avançar, conèixer i posar de manifest quines són les causes estructurals contra la corrupció, visibilitzar exemples de lluita contra la corrupció. També té la voluntat de fer incidència en política i en l’àmbit social i d’avançar cap a una cultura de la integritat en front de la corrupció.
Vostè té una llarga trajectòria en l'activisme social, però què el motiva personalment per implicar-se en la lluita contra la corrupció?
Com a activista social des d'estudiant m'havia organitzat, estem en un sistema que genera injustícies, que no permet viure en condicions dignes a la població en general. Davant d'aquest sistema socioeconòmic que genera un seguit de crisis sistèmiques, tenim el deure d'intentar transformar-lo. Per això el meu activisme amb temes socials i d'abast polític. A Sabadell es va donar el cas Mercuri el 2013, i va ser la raó perquè es va crear la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, com a membre d'aquesta plataforma que fa l'acusació popular en el cas Mercuri soc el representant de l’entitat a l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció.
Com valoren els acords i propostes d’aquesta Tercera Cimera que es va celebrar el 28 de maig al Parlament?
Estem expectants i amb un grau d’escepticisme degut als pobres resultats de les anteriors cimeres. Les cimeres es donen al Parlament de Catalunya perquè així ho van aprovar, organitzades per l'Observatori, amb la participació de les forces polítiques parlamentàries, de les entitats i organismes de control de Catalunya, de les entitats signants del pacte contra la corrupció i de representants del Govern. Es prenen una sèrie d'acords, però ens trobem que la prioritat de les forces polítiques del Parlament i del Govern no s'ajusten als compromisos presos. Cal una manera diferent d'abordar aquests temes, hem definit un seguit de problemes que es poden millorar amb la participació de la ciutadania, de les entitats civils, de la societat, que volem treballar conjuntament amb les institucions i amb les forces polítiques perquè es facin els canvis necessaris.
A vegades s'ha proposat modificar una llei o treballar amb noves lleis, però és molt lent i genera cert desengany. El president Josep Rull al final de la Cimera va dir que esperava que tingués conseqüències, nosaltres també esperem que es puguin prioritzar i dur a terme els acords que es prenen de forma consensuada. Hi ha un procés participatiu previ a la Cimera on participen les entitats, les forces polítiques i els organismes de control per definir aquests acords. Aquest any s’han pres 11 acords. Intentem que siguin acords aplicables, que es puguin dur a terme des de Catalunya, que no depengui de la legislació estatal. Tot i així, no aconseguim que arribin a bon terme. A vegades perquè decau la legislatura i totes les lleis decauen, com la llei de persones alertadores, la de lobbies o la de funció pública. Llavors s'ha de començar de nou. Aprofitem la feina feta, siguem eficaços i no llancem tota la feina per la borda.
Mencionava la llei d'alertadors, que va decaure perquè la legislatura havia finalitzat. De fet, el Baròmetre 2024 d'Antifrau recull la creixent voluntat dels ciutadans de lluitar contra la corrupció a través de la denúncia. Quins aspectes considera que s'haurien de millorar del sistema d'alerta actual?
El sistema d'alerta i la legalitat que tenim permet abordar casos de corrupció. La realitat és que s'allarga molt en el temps el procés de verificar i resoldre les denúncies. Som conscients que l'Oficina Antifrau ha tingut un creixement exponencial de denúncies i que potser manquen recursos, tant humans com econòmics, però també som conscients, que no s'està atenent adequadament a moltes o algunes persones alertadores. Que tardi tant de temps no ho resol. El fet que el suport psicològic i jurídic que preveu la llei no s'estigui donant fa que hi hagi casos que clamen el cel, de persones que estan patint perquè han tingut la valentia de posar en relleu una cosa que no funciona. Els perjudicats són aquestes persones alertadores, no l'administració que és responsable de la situació. Quan s’allarga tant el procés en el temps i no hi ha el suport que preveu la llei que han de tenir aquestes persones, es crea una desconfiança i això no és bo. Cal reforçar els mitjans perquè es puguin atendre adequadament les persones alertadores. Com a Observatori Ciutadà contra la Corrupció estem oberts a col·laborar en aquest procés, volem que la ciutadania participi d'aquests procediments perquè hi hagi la màxima transparència.
Actualment, l'Oficina Antifrau té 48 persones protegides. ¿Creu que una llei catalana podria millorar o aclarir quin tipus de suport s'ha de donar a les persones alertadores, concretar el suport psicològic, l'econòmic i d'altres coses que la llei de transposició de la directiva sembla que no deixaven clares?
La llei catalana pot millorar coses i és necessària. A la Cimera vam defensar que és fes aquesta llei que ha decaigut dues vegades i que no s’hauria de començar de zero, sinó aprofitar el treball previ. La llei catalana pot millorar però l’estatal i la directiva europea preveuen la possibilitat d'aquest suport psicològic, d’aquest suport jurídic i econòmic i també preveuen poder aplicar sancions. De fet, l'Oficina Antifrau va tenir delegada per part del Parlament la capacitat de sancionar, que el 2019 el mateix director ho reclamava, però resulta que no s'han aplicat les sancions. Diu que no hi ha altres llocs que les apliquin i no vol ser la primera institució que ho faci. Demanem que si la legislació ho permet no ho dilatem, perquè estem creant impunitat en les persones, institucions o administracions que han fet una actuació incorrecta.
Per què és tan important la proposta de modificació de la publicitat activa i la regulació de la relació dels càrrecs públics amb els grups d'interès i la traçabilitat de les reunions?
La modificació de la llei de transparència s'està parlant de fa temps, fa més de deu anys que es va aprovar i ens consta que el Govern Obert de la Generalitat ho està plantejant. La mateixa Oficina Antifrau ho planteja, la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes també. Per tant, és una necessitat compartida. Les reunions dels càrrecs electes han de ser públiques, s’ha de saber amb qui es reuneixen, per quines raons i què han tractat. La llei preveu que hi hagi agenda pública de càrrecs i polítics, però són pocs el que ho fan bé. Exigim que es conegui amb qui es reuneixen i amb qui no, perquè hi ha sol·licituds de reunió que no s'atenen, volem saber per què. Tot això és per transparència i accés a la informació. Si no tenim informació, no podem saber ni observar a què es destinen el temps i els recursos públics que entre tots paguem. És important que hi hagi aquesta informació activa i aquesta transparència per evitar el desafecte envers la política.
La societat civil ho té fàcil per apropar-se als càrrecs públics?
Qualsevol entitat i moviment social es pot inscriure al registre i demanar reunions i entrevistes i, d'alguna manera, fer de grup d'interès. De fet, depèn de les persones. Hi ha polítics, persones i institucions que ho accepten encantats. Si no estàs registrat, et demana que et registris per complir la legalitat. En canvi, això no sempre es produeix. Les grans organitzacions ho tenen més fàcil; les petites ONGs i moviments socials és més difícil que siguin atesos. Però creiem que és un dret que cal defensar i amb el degut registre es pugui executar.
La Cimera ha posat èmfasi en altres aspectes com la necessitat de reformular la funció pública. Ho han focalitzat especialment en professionalitzar la direcció pública. En quin sentit va aquesta proposta?
Fa temps que es parla de la reforma de l'administració pública, s'ha creat una institució per fer-la, el Govern ho està promovent. A la Cimera es va centrar en el tema de la llei de la direcció pública. Entenem que les persones directives han de ser professionals i no dependre dels canvis polítics o de govern, i que hi hagi tot aquest moviment de persones. A l’Observatori teníem relació amb un seguit de directors generals, secretaris, que d'un govern a l'altre, dues terceres parts han canviat. Això no és el millor per a la bona marxa de l'administració. És important que els càrrecs directius de les empreses públiques i del sector públic, no únicament de la Generalitat, estiguin regulats per aquesta llei de direcció pública, per evitar nomenaments que siguin discrecionals. Em consta que l'Oficina Antifrau està treballant en unes recomanacions per millorar la integritat i la transparència en els nomenaments dels càrrecs de confiança. És un sector que caldria regular-ho bé per millorar els resultats de la confiança de la societat civil envers aquests càrrecs.
Fins a quin càrrec seria acceptable que fos de lliure designació o eventual o de confiança?
Ha d'haver-hi el mínim nombre possible de càrrecs de lliure designació i d’assessors. Perquè es dona el cas a institucions que tots els partits tenen assessors i és una menjadora de persones que no han estat elegides, que van a parar a aquests llocs amb un sou important i no treballen generalment per al bé comú, sinó des del punt de vista de l'interès partidista. S’han de limitar molt els casos de lliure designació i càrrecs de confiança per tenir una direcció pública el més professional possible.
A la Cimera també es demanava l'aprovació d'una nova llei electoral que inclogui finançament de partits i reducció de despeses electorals en el finançament de partits polítics, per què és important aquest tema?
El finançament de les formacions polítiques és un dels factors de risc. Està regulat però tot i que s'han incorporat aspectes és a partir de 500.000 euros que hi ha un cert control. Les formacions polítiques han de poder disminuir dràsticament les despeses en campanya electoral. Tenim sistemes digitals que han de permetre estalviar diners en material de campanya. També cal intentar canviar la llei electoral de fa 50 anys, que els partits polítics es posin d’acord. Defensem una sindicatura electoral on s’hi recullin uns compromisos electorals per als partits polítics i que aquesta, a part de vetllar pel procés electoral, fes retiment de comptes al final de la legislatura i miri si els partits han complert els compromisos electorals. Aquesta informació seria valuosa perquè la ciutadania pogués valorar el seu sentit de vot. Hi ha una sèrie d’antecedents moguts per la ciutadania: el 2009 es va fer una iniciativa popular per fer una llei electoral, el 2017 una altra, i el 2018 una altra de vot electrònic. Tot això ha quedat al calaix i és responsabilitat de les forces polítiques posar-se al dia. No podem fer un sistema electoral basat en una llei espanyola i no ser capaços de buscar punts comú per tenir la nostra llei electoral. És un dels compromisos que es van fer a l'anterior Cimera i que s'ha tornat a repetir, perquè no s'ha avançat gens.
Si mirem la primera, la segona i la tercera Cimera, hi ha diversos acords que es repeteixen. Com es pot assegurar la implementació d'aquestes mesures des de la societat civil? Quina pressió pot fer la societat?
A l'anterior Cimera es va crear una Comissió de seguiment i impuls dels acords, que està formada per cinc representants d'entitats signants del Pacte Social Contra la Corrupció i de l'Observatori i cinc persones més representant les forces polítiques parlamentàries. Es reuneixen cada mes al Parlament. Cada mig any es fa un informe i enguany s'ha votat en el pla de treball dels acords de la Cimera que es rendiran comptes a la Comissió d'Afers Institucionals i a la d’Economia i Hisenda. Si hi ha un altre acord que tingui a veure amb una altra comissió parlamentària també poder-hi ser. S'ha acordat que la Comissió de seguiment i l'Observatori a través de les entitats assignades en cada cas puguin ser cridades d'ofici a les comissions parlamentàries que tractin temes dels acords. El president del Parlament va dir: si cal, cada mig any fem una reunió per donar compte de com estan els acords. Aquí ens falta voluntat política de les forces parlamentàries i el Govern per tirar endavant aquests acords. Si no, serà la societat civil qui s'haurà d'organitzar i posar de manifest i emplaçar el govern, el Parlament i les forces polítiques que no fan la feina.
Quin missatge voldria transmetre a la ciutadania especialment després dels acords que s’han pres en la 3a Cimera?
Hi ha oportunitat per participar en aquests llocs i aportar el millor de cada entitat i de cada persona. Entenem que és una oportunitat que no es pot defugir. Com a persones conscients de la situació i que el sistema no dona resposta a les necessitats bàsiques ni ha solucionat el tema de la corrupció, no ha solucionat un seguit de disfuncions, cal que ens organitzem, a través de col·laborar amb les forces parlamentàries, institucions i ajudar a avançar amb la nostra participació i codisseny de les polítiques per resoldre problemes. Si no buscarem una manera diferent des de la societat civil de fer realitat les nostres voluntats i la possibilitat d'organitzar-se.
