12 de maig de 2026. El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Josep Tomàs Salàs Darrocha, ha participat en el II Congrés d’Integritat i Protecció de les Persones Informants que se celebra a Madrid els dies 12 i 13 de maig, en el marc de la Mesa d’autoritats autonòmiques en matèria de protecció de la persona alertadora.

La consciència social a Catalunya i l’exigència institucional

Durant la seva intervenció, Salàs ha destacat el grau de sensibilització existent a la societat catalana envers la corrupció i la necessitat de protegir les persones que alerten d’irregularitats. En aquest sentit, ha assenyalat que a Catalunya hi ha “observatoris, comissions i associacions que interactuen amb empreses, institucions i entitats que faciliten el treball en matèria d’integritat”.

El director d’Antifrau ha manifestat que aquesta mateixa consciència social es transforma sovint, des del punt de vista institucional, en una forta exigència cap als organismes de protecció.

Factors limitadors de la protecció segons la pràctica

En aquest context, Josep Tomàs Salàs ha presentat un document elaborat per l’Oficina Antifrau de Catalunya, que ha estat exposat a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya. El document s’ha basat en l’experiència real de l’Oficina Antifrau, que fins ara ha reconegut la protecció a 84 persones alertadores, d’entre totes les que ho han sol·licitat.

L’estudi identifica 34 factors limitadors que dificulten una protecció plenament efectiva de les persones informadores. D’aquests, 27 deriven directament del marc normatiu actual, especialment de la Llei 2/2023. Tot i reconèixer que aquesta llei “ha estat un pas endavant indiscutible”, Salàs ha assegurat que “l’experiència ens diu que no és suficient”.

Entre els principals problemes detectats ha destacat la manca d’executivitat de les resolucions de les autoritats de protecció. “Declarem la protecció, ho notifiquem a l’Administració i a la persona afectada, però quedem a expenses de la lleialtat institucional”, ha explicat, i ha afegit que, en absència de mecanismes efectius, la persona alertadora pot acabar patint greus dificultats.

A més, ha assenyalat altres mancances rellevants, com l’absència de mesures cautelars, la delimitació insuficient del concepte d’interès públic, la falta de regulació de la figura del “prealertador”, la no reconeixença del dret automàtic a la justícia gratuïta o la limitació temporal de la protecció, que no sempre és coherent amb els terminis de prescripció de les infraccions més greus.

Dificultats procedimentals, organitzatives i econòmiques

El director d’Antifrau també ha fet referència a les dificultats procedimentals que apareixen quan s’inicien processos judicials, fet que obliga les autoritats de protecció a aturar les seves actuacions. Això, segons ha advertit, “supedita la protecció de les persones alertadores als temps de l’administració de justícia, que no sempre són compatibles amb una protecció eficaç”.

En l’àmbit organitzatiu, ha destacat les deficiències en la implantació dels sistemes interns d’informació i la manca de responsables amb autoritat efectiva.

Finalment, Salàs ha dit que una legislació més clara i robusta pot contribuir a millorar aquest escenari, ja que “les lleis també modelen les nostres actituds i conviccions” i són una eina clau per avançar cap a una protecció integral de les persones informadores.

Altres autoritats participants

En aquesta taula rodona han intervingut també representants d’altres organismes autonòmics competents en transparència, integritat i protecció de persones informadores, com ara Jesús María González García, president del Consell de Transparència i Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid; Fernando Muñoz Jiménez, president del Consell Regional de Transparència de Castella-la Manxa; José Manuel Pérez Fernández, president del Consell de Transparència i Bon Govern del Principat d’Astúries; Ricardo Pedro Ron Latas, subdirector de l’Autoridade Galega de Protección da Persoa Informante, i Francisco Sánchez Zamorano, director de l’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció.