7 de maig de 2026. El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Josep Tomàs Salàs Darrocha, ha comparegut avui davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per presentar les prioritats del seu mandat, la incorporació d'una fiscal, Laia Rius, com a directora d'Anàlisi i Investigacions, i informar sobre els programes de prevenció i protecció de les persones alertadores.

En el marc de la seva intervenció, el director d’Antifrau ha reafirmat la voluntat de continuar i reforçar la tasca de prevenció desenvolupada fins ara, especialment en l’àmbit formatiu. Així mateix, ha anunciat l’inici imminent d’una formació específica adreçada al personal del Parlament de Catalunya. Josep Tomàs Salàs ha exposat com a projecte estratègic la incorporació progressiva dels continguts propis de la lluita contra la corrupció i de la protecció de les persones alertadores a l’oferta docent reglada. En aquest sentit, ha indicat que l’objectiu és integrar aquests continguts en universitats, màsters, centres d’estudis jurídics, l’Escola de Policia de Catalunya, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Escola Judicial —si escau— i, eventualment, també en els estudis de batxillerat i en els graus de formació jurídica.

Entrant en l’objecte de la compareixença, el director d’Antifrau ha situat la protecció de les persones alertadores com un dels principals indicadors de la qualitat democràtica d’una societat, i ha remarcat que es tracta d’una tasca essencial no només per a l’Oficina Antifrau, sinó per al conjunt del sistema institucional. En aquest context, ha explicat que l’experiència acumulada demostra que alertar comporta sovint compromisos personals, professionals, laborals i econòmics molt rellevants. “Com a sistema institucional, actualment no s’ha estat a l’alçada ni s’ha ofert a aquestes persones la protecció que mereixen”, ha afirmat Salàs.

Josep Tomàs Salàs ha assenyalat que la Llei estatal 2/2023 presenta importants limitacions, en les quals l’Oficina ha identificat 34 factors limitatius. Document 'Factors limitatius / condicionants per a una protecció efectiva de les persones alertadores'

Pel que fa als factors normatius, el director d’Antifrau ha identificat com a problema principal la manca d’efectivitat de les resolucions dictades per l’autoritat de protecció. En aquest sentit, ha explicat que l’Oficina pot reconèixer la condició de persona alertadora, advertir de la prohibició de represàlies i fins i tot alertar que aquestes conductes constitueixen infraccions molt greus, però ha advertit que, en darrer terme, l’efecte real d’aquestes resolucions queda condicionat a la lleialtat institucional de l’administració o entitat afectada. Salàs ha assenyalat que “quan aquesta lleialtat existeix, la situació pot reconduir-se, però quan no existeix, la persona alertadora queda exposada a greus problemes, sense que la llei actual proporcioni instruments suficients per evitar-los”.

Segons el director d’Antifrau, a aquesta limitació principal s’hi han acumulat altres mancances, com ara la protecció limitada de les persones jurídiques i dels responsables dels sistemes interns d’informació, la manca de garantia d’exempció de responsabilitat penal, la indefinició del concepte d’interès públic, l’exclusió de protecció quan la informació ja és pública, la manca de regulació de la figura del prealertador, l’absència del dret automàtic a la justícia gratuïta, la limitació temporal de la protecció a dos anys, les dificultats per acreditar el nexe causal entre alerta i represàlia, les insuficiències del règim sancionador i l’absència de desenvolupament reglamentari, especialment pel que fa al suport econòmic i a les indemnitzacions.

Josep Tomàs Salàs ha advertit que “totes aquestes mancances han generat situacions especialment greus amb persones alertadores en risc a les quals l’Oficina no ha pogut donar resposta efectiva pels límits que imposa la normativa actual”. I ha explicat que a aquests factors normatius s’hi han afegit factors procedimentals, com l’absència de mesures cautelars eficaces, els efectes de la prejudicialitat judicial, l’exigència d’haver utilitzat un canal d’alerta concret per accedir a la protecció, la manca de preservació efectiva de l’anonimat, i altres dificultats derivades del funcionament real dels sistemes interns de les entitats.

Davant d’aquest escenari, Salàs ha explicat que l’Oficina Antifrau de Catalunya ha impulsat totes les actuacions possibles dins del seu marc competencial, incloent la incorporació de suport psicològic, l’impuls de procediments judicials en defensa de persones alertadores i l’elaboració d’una Carta de serveis mitjançant un procés participatiu amb la societat civil.

Finalment, el director d’Antifrau ha conclòs que el diagnòstic és clar i que cal el suport del legislador per superar les mancances detectades, ja sigui mitjançant la modificació de la Llei 2/2023 a nivell estatal o a través de l’aprovació d’una llei catalana específica sobre protecció de les persones alertadores.