Sovint, en el context de les relacions professionals, hi ha usuaris, proveïdors o altres persones que es relacionen amb els servidors públics que ofereixen regals o altres beneficis, els quals poden esdevenir interessos particulars que influeixin en el judici professional i generin, per tant, situacions de conflicte d’interès potencial.
L’objectiu d’una política de regals és que, davant l’oferta d’un regal o altres beneficis no monetaris, les persones que formen part d’una institució pública sàpiguen sense cap mena de dubte quina obligació tenen com a servidors públics i quins procediments han de seguir.
Els regals i altres beneficis no monetaris es poden oferir des de la gratitud i amb la voluntat de reconèixer una feina ben feta, especialment en determinades cultures. Però també poden oferir-se com una forma subtil d’influir, de crear una impressió favorable o guanyar un tractament preferencial. Com podem estar segurs que l’agraïment que sentirà la persona que ha acceptat un determinat regal o un benefici, com ara un descompte o avantatge per a l’adquisició de béns i serveis o bé una oferta d’hospitalitat (un àpat, una invitació per a un esdeveniment esportiu o una fira, o qualsevol cobertura de despeses pròpies dels viatges, etc.), no li crearà una sensació d’obligació o simplement una predisposició diferent a l’hora d’avaluar futures propostes o sol·licituds de qui li ha ofert el regal?
Els regals o beneficis poden, per tant, situar un servidor públic en una situació de conflicte d’interès, perquè la gratitud derivada de l’acceptació del regal pot influir sobre la independència i imparcialitat futures del servidor públic destinatari. I aquesta és precisament la diferència entre el regal (un risc de corrupció classificable com a conflicte d’interès, prou rellevant perquè el legislador l’hagi regulat en l’article 422 del Codi Penal, també conegut com a suborn impropi) i el suborn (un acte de corrupció on la finalitat és obtenir una decisió favorable als interessos privats a canvi d’allò que s’ha ofert).
