Davant les situacions de conflicte d’interès real —quan s’ha de prendre ja la decisió i l’interès no és eliminable—, l’única eina que ens ajuda a gestionar-los és l’abstenció. De fet, l’anàlisi acurada dels motius d’abstenció fixats en la legislació de règim jurídic del sector públic posa de manifest que els cinc supòsits preveuen relacions personals inevitables o bé relacions professionals de les quals la persona ja no es pot desprendre en aquell moment. El deure d’abstenció és, doncs, una última barrera en els casos en què el conflicte ja és present i en els quals només es pot preservar la imparcialitat apartant la persona del procés decisori. Per a la resta d’interessos particulars (com ara segones ocupacions, altres fonts d’ingressos, beneficis derivats de relacions professionals actuals, etc.), la gestió del conflicte d’interès s’avança al moment en què aquest encara és potencial, mitjançant altres eines que veurem tot seguit (règim d’incompatibilitats, polítiques de regals i control d’interessos postcàrrec).
