Les declaracions d’interessos constitueixen l’eina principal perquè les institucions detectin interessos dels seus servidors públics susceptibles d’originar situacions de conflictes d’interès en qualsevol de les seves modalitats: reals, potencials o aparents. Constitueixen l’exemple més clar d’instruments legals de prevenció del conflicte d’interès que faciliten la transparència necessària sobre les circumstàncies personals i patrimonials del servidor públic.
Amb aquesta finalitat, les declaracions documenten formalment les manifestacions d’interessos a les quals resta obligat cada col·lectiu professional. Resulta, doncs, indispensable que siguin completes, precises i veraces. En cas d’omissions o falsedats, involuntàries o doloses, la majoria dels països amb sistemes de declaració d’interessos raonablement desenvolupats defineixen infraccions que inclouen qualsevol dels defectes anteriors. Onze dels vint països examinats per l’OCDE en el seu estudi de 2011 estableixen sancions en tots aquests casos, fins i tot penals.
En determinats casos, la simple declaració pot ser suficient per gestionar els problemes que es deriven d’una situació de conflicte d’interès. És el cas dels conflictes aparents, en què la declaració, per ella mateixa, té l’aptitud d’esvair el dubte i, per tant, d’eliminar el conflicte, el qual només era aparent però podia erosionar la confiança pública.
