22 d’abril de 2026. L’Oficina Antifrau de Catalunya ha presentat aquesta tarda el seu primer projecte participatiu, centrat en l’elaboració de la futura Carta de serveis de protecció de les persones alertadores. La jornada s’ha celebrat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i ha comptat amb la participació de representants institucionals, acadèmics, activistes i ciutadania en general.

L’acte ha servit per donar a conèixer els objectius del projecte, explicar el seu caràcter innovador i animar a una participació activa en el procés participatiu que s’iniciarà el proper mes de maig.

La protecció de les persones alertadores, una funció clau de l’Oficina Antifrau

En la seva intervenció de benvinguda, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Josep Tomàs Salàs, ha contextualitzat el projecte dins la missió de la institució i ha recordat que, des del març de 2023, Antifrau exerceix com a autoritat competent en matèria de protecció de les persones alertadores.

En aquest marc, ha destacat la creació de la Unitat funcional de protecció, constituïda el juny de 2023 amb l’objectiu de donar resposta a un àmbit encara poc conegut però fonamental per garantir la seguretat i els drets de les persones que informen d’irregularitats. “Les funcions principals d’aquesta unitat són rebre i gestionar les sol·licituds de protecció, avaluar el risc de represàlies, adoptar mesures de protecció i fer tot el seguiment de la casuística que es dona”, ha explicat Josep Tomàs Salàs.

El funcionament de la Unitat de protecció i els serveis a les persones alertadores

Tot seguit, el cap de la Unitat de protecció de les persones alertadores, Àlex Madariaga, ha presentat el funcionament del sistema de protecció i ha explicat el sentit i l’abast del projecte participatiu per a l’elaboració de la Carta de serveis.

“Hem detectat que hi ha un desconeixement generalitzat del que es pot fer i del que no a la Unitat de protecció”, ha exposat Madariaga i ha afegit que cal una pedagogia per explicar què fem, i ha demanat que per enriquir el debat s’ha d’escoltar a molta gent, d’opinions heterogènies.

Madariaga ha recordat que l’Oficina Antifrau és l’autoritat independent de protecció de les persones alertadores a Catalunya i que, com a tal, assumeix funcions com la gestió del canal extern d’alertes, la supervisió dels sistemes interns d’informació i la protecció efectiva de les persones alertadores. També ha explicat què estableix la Llei 2/2023 sobre la condició de persona alertadora, destacant que la protecció s’adreça a les persones que faciliten informació veraç sobre infraccions del dret de la Unió Europea o sobre infraccions penals o administratives greus o molt greus, obtinguda en un context professional o laboral i amb finalitat de defensa de l’interès general.

El cap de la Unitat ha detallat els serveis de què es poden beneficiar les persones alertadores protegides, entre els quals hi figuren l’assessorament independent i personalitzat, els requeriments immediats davant possibles situacions desfavorables, la intervenció mitjançant informes en procediments administratius o judicials, l’oferiment de vies alternatives per prevenir represàlies —com la mediació o les accions restauratives— i, en els casos de major afectació, un servei de suport psicològic gratuït.

A més de la protecció formal, Madariaga ha posat en relleu altres serveis que presta la Unitat, adreçats tant a la ciutadania com a entitats públiques i privades, com l’assessorament previ o posterior a una comunicació, la valoració inicial de les possibilitats de reconeixement com a persona alertadora protegida o el suport a les organitzacions per gestionar adequadament situacions internes relacionades amb persones alertadores.

Pel que fa a l’activitat de la Unitat, ha compartit algunes dades rellevants del 2025 i ha destacat que, a data d’avui, l’Oficina ja ha reconegut i protegit més de 80 persones alertadores.

Una carta de serveis per transparentar drets, deures i compromisos

Durant la jornada s’ha explicat que la Carta de serveis de protecció de les persones alertadores es concep com un instrument de qualitat que recollirà, en un document únic, els serveis de protecció prestats per l’Oficina, els compromisos de qualitat assumits i els drets i deures de les persones alertadores.

La seva elaboració respon a la necessitat de transparentar el sistema de protecció, comunicar de manera clara la funció i els límits de l’actuació d’Antifrau i definir expectatives realistes en un àmbit especialment sensible i complex.

Un projecte pioner amb un procés participatiu obert

Un dels eixos centrals de la jornada ha estat la presentació del caràcter innovador del projecte. La carta de serveis s’elaborarà mitjançant un procés participatiu obert a la ciutadania i, de manera destacada, a les persones alertadores.

Es tracta del primer cop que una autoritat de protecció impulsa una carta de serveis a través d’un procés d’aquest tipus, amb la voluntat de construir un document útil, entenedor i compartit.

Mirades diverses des del grup motor del projecte

La jornada ha inclòs una taula rodona en què membres del grup motor del projecte han compartit reflexions sobre les oportunitats, els dubtes i els reptes del procés participatiu, moderada per la tècnica de la Unitat de protecció, Aitana Álvarez.

A la taula rodona ha participat el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Ismael Peña-López, que ha expressat que “en el procés s’ha d’escoltar a la ciutadania des del començament del procés, en el disseny i en el propòsit, i que l’organització sigui capaç de canviar-se, fins i tot de canviar el propòsit de la mateixa entitat”.

Per la seva banda, l’activista per la protecció de persones alertadores, Jordi Perales Pons, ha donat una visió més humana de les persones alertadores: “s’ha de veure què hi ha darrera d’aquestes 80 vides que han decidit alertar d’alguna qüestió, l’alertador té una vida abans, una vida durant i una vida després".

La visió d’Antifrau a la taula rodona l’ha afegida la cap de Relacions Institucionals, Lourdes Parramon, que ha assenyalat que “hem de donar el millor servei a la ciutadania però hi ha algunes limitacions d’altra naturalesa: pressupostàries, tècnica, de capacitació, de coneixement, nosaltres no som psicòlegs, però sí que hem d’articular la manera de prestar aquest servei”.

D'esq. a dta.: Ismael Peña-López, Jordi Perales, Aitana Álvarez, Lourdes Parramon i Àlex Madariaga. Foto: Antifrau

 

El debat ha posat el focus en la necessitat d’un procés participatiu real, que vagi més enllà de la validació de decisions ja preses, i en la importància d’articular compromisos clars sense generar expectatives que no es puguin complir.

El procés participatiu s’obrirà a partir del 15 de maig

En la cloenda de la jornada, la directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Olinda Ania, ha destacat algunes de les idees clau sorgides durant la jornada. En primer lloc, ha subratllat el caràcter pioner del projecte, tant per a Catalunya com per a l’Oficina Antifrau. “Som novament pioners en l’elaboració d’un instrument de qualitat com és la carta de serveis, aplicada a un servei finalista com la protecció de les persones alertadores. No hi ha cap altra experiència similar al nostre estat”, ha afirmat.

En aquest sentit, ha remarcat que el fet de ser pioners comporta reptes i riscos, i que per això “la participació i la col·laboració de tots i totes esdevenen un actiu imprescindible i adquireixen un valor molt rellevant”.

La directora adjunta ha explicat també que la futura carta de serveis ha de servir per delimitar amb claredat l’abast de l’actuació de l’Oficina: “Ens ha de permetre explicitar què podem fer, com ho podem fer i fins on podem arribar, i, en conseqüència, què poden esperar i exigir les persones alertadores de la nostra institució”. En definitiva, ha afegit, la carta de serveis ha d’explicitar compromisos clars davant la ciutadania i les persones alertadores.

Olinda Ania ha insistit igualment que el sistema d’alertes ha de ser “fàcil, útil i segur”, però que, més enllà d’aquests atributs, ha de garantir una protecció efectiva de les persones alertadores. En aquest punt, ha remarcat que el procés participatiu ha de servir precisament per definir “com fer-ho”.

Finalment, ha posat l’èmfasi en el valor democràtic del projecte: “Aquest és un projecte que ens permet obrir un espai de diàleg, facilitar l’escolta activa i reconèixer el valor de la participació ciutadana”.

La directora adjunta ha animat la ciutadania a formar part del procés participatiu, que s’obrirà en format en línia del 15 de maig al 15 de juny, i que es completarà amb sessions presencials els dies 2 i 3 de juny, amb inscripció prèvia. Tota la informació estarà disponible a l’espai Decidim de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

La sessió ha clos amb la projecció d’un breu vídeo explicatiu sobre el procés participatiu per a l’elaboració de la Carta de serveis de protecció de les persones alertadores.

Enllaç al vídeo de la sessió: https://www.youtube.com/live/P_fXFhPCJ-0