14 de maig de 2026. El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Josep Tomàs Salàs Darrocha, ha alertat sobre les principals disfuncions dels sistemes interns d’informació en el marc de la seva intervenció al 9è Congrés de Compliance (ONE DAY COMPLIANCE), organitzat per l’associació CUMPLEN a la seu de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Salàs ha intervingut en la taula rodona titulada ’Sistemas internos de información: confianza, transparencia y protección del informante’, moderada per Miquel Fortuny Cendra, soci director de Fortuny Legal i vicepresident de CUMPLEN. La sessió ha comptat també amb la participació de Manuel Villoria Mendieta, president de l’Autoridad Independiente de Protección del Informante; Dunia Florenciano, directora d’Advisory-Forensic a KPMG; i Mimmo Santonicola, Country Manager South d’EQS Group.

Durant la ponència, el director d’Antifrau ha presentat un treball en curs elaborat per l’Oficina que identifica 29 factors limitadors del correcte funcionament dels canals interns de denúncia previstos a la Llei 2/2023 de protecció de les persones informants. “Hem fet una mena de ‘forensic’ de la pròpia llei: al costat dels aspectes positius, hem detectat elements clarament millorables”, ha explicat.

Un impacte massiu en milers d’organitzacions

El director d’Antifrau ha diferenciat entre la incidència quantitativa de la protecció de les persones alertadores —relativament reduïda— i l’abast dels sistemes interns, que afecten milers d’entitats obligades. “Els problemes vinculats a les persones alertadores són quantitativament limitats. En canvi, els sistemes interns d’informació afecten un nombre molt elevat d’organitzacions i, per tant, els seus dèficits tenen un impacte molt més ampli”, ha subratllat. En aquest sentit, ha recordat que l’Oficina Antifrau ha protegit 84 persones des de l’entrada en vigor de la Llei.

Mancances normatives i inseguretat jurídica

Entre els factors detectats, Salàs ha destacat: “la Llei parla d’infraccions greus o molt greus, però aquesta formulació és massa genèrica. Cal orientar millor sobre què és denunciable i què no ho és”.

També ha assenyalat altres dèficits normatius, com la manca de regulació d’infraccions menors, la insuficient delimitació de conceptes com l’interès públic o l’absència de protecció específica per als responsables dels sistemes interns. Un altre element crític que ha remarcat és l’aplicació de l’obligació de canals a entitats amb escassa capacitat. “A Catalunya hi ha centenars de municipis petits amb recursos molt limitats que tenen dificultats reals per complir amb el que estableix la llei”, ha al·legat Salàs.

D’altra banda, el director d’Antifrau també ha posat el focus en deficiències procedimentals i organitzatives en la implementació pràctica dels sistemes com la manca de regulació clara dels procediments interns, l’absència de coordinació entre canals interns i externs, les dificultats per preservar la identitat de les persones informants en processos judicials o la inexistència d’obligació de resolucions motivades.

A nivell organitzatiu, ha advertit que sovint els canals no disposen dels recursos necessaris: “En moltes organitzacions, el sistema existeix formalment, però no està dotat dels mitjans humans i econòmics suficients per funcionar de manera efectiva”.

Finalment, Salàs ha recordat que les deficiències en els sistemes interns poden comportar sancions importants: “Les disfuncions en el funcionament dels canals poden constituir infraccions sancionables amb multes que poden arribar fins al milió d’euros”. Per això, ha defensat la necessitat d’introduir canvis normatius: “Cal aprofitar l’actual projecte de llei d’integritat pública o bé impulsar una normativa pròpia a Catalunya per corregir aquestes disfuncions”.

El director ha conclòs que la millora dels sistemes interns d’informació beneficiaria tant les organitzacions obligades com les autoritats de protecció, i contribuiria a reforçar la integritat institucional.