La Directiva no ha fet una aposta clara per la denúncia anònima.
El Dret Europeu ja comptava amb instruments normatius que preveien mesures específiques de protecció de les persones alertadores en determinats sectors (seguretat aèria, seguretat del transport marítim, instal·lacions nuclears...) i també facilitava la denúncia anònima en alguns àmbits, per exemple, la protecció dels interessos financers de la Unió davant de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF; article 5.1 del Reglament del Reglament 883/2013, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de setembre, relatiu a les investigacions fetes per l’OLAF).
Amb aquesta Directiva es complementen i amplien els elements existents de protecció de les persones alertadores en els sectors ja previstos i s’afegeixen nous sectors, però, quant a l’àmbit d’aplicació de la Directiva, es deixa en mans dels estats membres la facultat de decidir si les entitats públiques o privades i les autoritats competents han d’acceptar i tramitar, o no, les denúncies anònimes d’infraccions.
Considerand 34
Article 6.2 de la Directiva
