Antifrau organitza una exposició al Palau Robert per incentivar la reflexió sobre la corrupció

Per celebrar el desè aniversari de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que treballa per enfortir la integritat en el sector públic amb la prevenció i la investigació de la corrupció

L’Oficina Antifrau i el Palau Robert presenten l’exposició interactiva “Corrupció! Revolta ètica”, coincidint amb el desè aniversari d’Antifrau, institució que vetlla per la integritat del sector públic a Catalunya, investigant les conductes corruptes

Cartell de l'exposició Corrupció! Revolta ètica
Cartell de l'exposició Corrupció! Revolta ètica

“Corrupció! Revolta ètica” es una exposició divulgativa que pretén incentivar la reflexió sobre aquest fenomen i de la seva importància en la construcció d’una democràcia avançada, però també vol provocar una reflexió personal sobre els àmbits en què l’actitud personal del visitant podria modificar i millorar els sistemes corruptes a petita escala. La corrupció és un fenomen corrosiu que pot abocar a crisis socials, econòmiques i polítiques molt profundes, generant desànim i impotència en la població i afeblint la democràcia i, per tant, els drets humans. El relat expositiu detalla que els comportaments corruptes i fraudulents sorgeixen en societats d’una certa ambigüitat moral, en què predomina l’individualisme, el relativisme i s’hi posa de manifest la crisi de valors.

La mostra, que té com a comissari el periodista i professor de la UAB David Vidal Castell, es pot visitar del 18 de setembre al 24 novembre, a la Sala 4 del Palau Robert.

La dimensió del fenomen de la corrupció s’aprecia en les dades que surten a la mostra. La Unió Europea xifra en 120.000 milions d’euros el danys causats per la corrupció cada any. Un terç d’aquesta xifra, 40.000 milions d’euros l’any, la provoca l’Estat espanyol. El 72% dels catalans considera que hi ha molta o bastant corrupció, segons el Baròmetre d’Antifrau, i un 82% considera que aquest és un problema molt o bastant greu. L’FMI estima el cost de la corrupció en un 2% del PIB mundial.

Dos espais interactius, a l’entrada i a la sortida, proposen als visitants la reflexió sobre la corrupció en un context d’un abandonament puntual o sistèmic de l’ètica personal i/o col·lectiva. A l’entrada es plantegen dilemes amb què ens podem trobar tots els ciutadans i la resposta que donaríem, mentre que, en la part final, es demana als ciutadans que donin la seva opinió sobre els nivells de correcció i d’ètica que veuen al voltant de la seva vida quotidiana. La lluita contra la corrupció no afecta només les esferes de la política i l’economia, també afecta tots els ciutadans que cada dia prenen decisions que sumen i resten a la cultura ètica de la societat.

A l’àmbit Què és la corrupció s’esmenten els riscos de corrupció en l’espai públic i també la transparència i els mecanismes de detecció d’alguns països del nord d’Europa amb un recorregut molt llarg en aquest àmbit en comparació amb països com Espanya amb mecanismes de control posteriors al restabliment de la democràcia. També s’hi fa esment de la corrupció en l’àmbit públic a Catalunya, amb casos concrets i coneguts per la ciutadania.

El tema dels alertadors i facilitadors, peces clau en la lluita contra la corrupció i el frau, s’explica en el tercer àmbit. S’hi comenta la necessitat que el denunciant no pateixi represàlies ni pressions professionals. L’alerta és una mostra de civisme i de responsabilitat, no una deslleialtat o traïció. En aquest apartat apareixen noms com Hervé Falciani, enginyer que ha denunciat evasors fiscals, o altres noms com Montse Gasull, Azahara Peralta, Luís Gonzalo Segura, Roberto Macías o Carme Garcia. Un lloc destacat també l’ocupa la premsa per la seva funció de visibilitzar la corrupció de les societats, amb portades i titulars de casos cèlebres de corrupció nacionals i internacionals.

Els visitants hauran d’aixecar catifes –literalment– si volen conèixer la veritat, i hauran de reaccionar davant situacions quotidianes que posaran a prova la seva integritat. Així mateix, es projectaran una selecció dels millors gags del programa de TV3 Polònia sobre la corrupció i un recull de tires d’humor gràfic que reflecteixen aquest fenomen.

Coincidint amb l’exposició, s’organitzen activitats diverses per a tots els públics per aprofundir en el contingut d’aquesta proposta.

Concretament, el 7 d’octubre, es durà a terme la taular rodona: “Ahir, avui, demà en el cràter de la corrupció. Una perspectiva històrica”. A la taula hi participaran la periodista Gemma Garcia, autora del llibre Els senyors del boom, Borja de Riquer, historiador i autor, enter d’altres, de l’obra Història de la corrupció en la Espanya contemporània; i Santiago Tarín, periodista de La Vanguardia, autor de llibres com Viaje por las mentiras de la Historia Universal. La taula rodona serà moderada pel periodista David Fernández.

El 28 d’octubre es dedicarà a la figura dels alertadors de la corrupció amb la taula rodona: “Denunciar la corrupció: veus contra el silenci i les complicitats”. A la taula hi participaran tres alertadors de diferents casos. Concretament, Luís Gonzalo, que va denunciar presumptes pràctiques corruptes a l’exèrcit espanyol; Carme Garcia, alertadora del cas Mercuri; Azahara Peralta, alertadora del cas Aquamed, i Roberto Macías, alertador del cas del frau en la formació de la UGT d’Andalusia. En aquesta ocasió, la taula serà moderada per Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Finalment, les activitats es tancaran amb una conversa entre Miguel Angel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya i Emilio Sánchez Ulled, Conseller de Justícia en la representació permanent d’Espanya davant de la Unió Europea i ex fiscal contra la corrupció i la criminalitat organitzada. Aquest diàleg tindrà lloc el dia 13 de novembre.

Oficina Antifrau de Catalunya

L’Oficina Antifrau de Catalunya és una institució específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a Catalunya. Antifrau té com a objectiu prioritari prevenir i investigar possibles casos d’ús o destinació fraudulents de fons públics o qualsevol aprofitament il·lícit derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús particular d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.

El control de la seva activitat correspon al Parlament de Catalunya, a qui ret comptes.

L’Oficina Antifrau de Catalunya va ser creada per la Llei 14/2008, de 5 de novembre i va començar la seva activitat el darrer trimestre de 2009, ara fa 10 anys. És la institució pionera a l’Estat espanyol a donar compliment als mandats de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció.

Des de l’Oficina Antifrau s’impulsen iniciatives per consolidar sistemes d’integritat en les institucions del sector públic, des dels ajuntaments al Govern de la Generalitat, i es promouen els valors socials que dificulten les conductes corruptes o contràries a l’interès públic. És una institució dirigida a promoure i preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a Catalunya. D’altra banda, l’altre gran objectiu d’Antifrau és la investigació de denúncies. Des de la seva posada en funcionament, Antifrau ha rebut més de 1.600 denúncies i ha resolt quasi 1.340 expedients.