03/07/2019
  • inauguracio destacatEn el marc de la ponència inaugural del curs d’estiu de l’Oficina Antifrau de Catalunya, enguany dedicat a “Gènere, poder i corrupció”, la filòsofa Begoña Román ha asseverat “el poder ha de ser capaç de desglossar el gènere quan cal, però també de superar-lo quan toca”
  • El director de Prevenció d’Antifrau, Òscar Roca, ha clos la jornada asseverant que per a Antifrau és una obligació impulsar i difondre l’estudi de factors que poden impactar en la millora de la integritat públic i ha asseverat “només així podem recomanar polítiques als polítics”

L’Oficina Antifrau de Catalunya ha realitzat durant la jornada d’avui el curs d’estiu de l’organització, que enguany porta per títol “Gènere, poder i corrupció”. Aquesta jornada s’ha iniciat amb la intervenció del director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, que ha recordat que el principal objectiu de la jornada és compartir coneixement, presentar la informació disponible i recollir les interpretacions i explicacions que donen els experts que participen al curs en aquesta matèria per aprofundir en les raons de la diferència de conductes per raó de gènere per conèixer millor els seus efectes.

Gimeno ha avançat que Antifrau ha començat a recollir, analitzar i difondre les dades desagregades per gènere del propi baròmetre biennal i de les denúncies rebudes. “Si atenem a la tipologia de la persona denunciant trobem algunes diferencies entre les dones i els homes. Entre les primeres, el percentatge de funcionàries (13%) i representants de grups polítics (34%) és més gran que entre els homes, que són un 7% i un 25% respectivament” ha dit el director d’Antifrau.

Gimeno ha clos les seves paraules manifestant la voluntat d’Antifrau de contribuir a que la detecció i la sanació de la corrupció s’alliberi de biaixos indesitjables, provinents de prejudicis i estereotips.

Tot seguit, ha realitzat la ponència inaugural la doctora en Filosofia de la Universitat de Barcelona, Begoña Román, que ha fet un repàs a nivell semàntic del glossari que més s’utilitza quan es parla de gènere i poder i ha tractat aquesta relació des de l’ètica. En aquest anàlisi, Román ha manifestat “no és interessant què fa la dona, sinó perquè ho fa”. La doctora en Filosofia ha asseverat que li agradaria arribar a un punt en què preguntar el gènere sigui irrellevant i que en la maduresa democràtica hi ha més equitat. Finalment, ha assegurat que “el poder ha de ser capaç de desglossar el gènere quan cal, però també de superar-lo quan toca. Necessitem una consciència postconvencional crítica, però compromesa”.

La jornada, que ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de l’Institut Català de les Dones i s’ha celebrat a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, s’ha dividit en dos blocs temàtics de debat. Durant el matí s’ha tractat “La influència del gènere en el fenomen de la corrupció”.

En aquest marc temàtic, el professor de Ciència Política de la Universitat de Göteborg (Suècia) Víctor Lapuente ha estat el ponent d’aquest bloc. “A Espanya hi ha una alta percepció de la corrupció, però poca experiència directa amb aquest fenomen entre els enquestats” ha asseverat Lapuente. Tanmateix, el politòleg ha exposat que hi ha una correlació entre la presència de les dones en política i el control de la corrupció. Als països amb democràcies avançades aquesta relació s’accentua. Espanya, en canvi, trenca aquesta relació perquè comparativament té més corrupció que altres països amb índexs similars de dones que ostenten poder polític. Finalment, Lapuente ha plantejat el dubte de quina és la causa i quin l’efecte d’aquesta relació, és a dir, si són les dones qui afavoreixen el control de la corrupció o si és un major control de la corrupció el que fa que les dones intervinguin més en política.

Corrupció i perspectiva de gènere

Acte seguit, ha tingut lloc la taula rodona “Corrupció i perspectiva de gènere” on han participat la professora associada de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Aina Gallego, la investigadora postdoctoral Ramón y Cajal al departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, Carol Galais, i la magistrada i fundadora de l’Associació Espanyola de Dones Jutgesses, Carla Vallejo.

Segons Gallego, tot i tenir poca recerca sobre el tema, “hi ha més càstig electoral a una dona corrupte que a un home corrupte”. Sobre aquest extrem, Gallego ha proposat dues hipòtesis que expliquin aquesta actitud: perquè a les dones s’apliquen més estereotips de gènere i es veu la corrupció com una desviació d’aquests estereotips, o bé, perquè es considera als homes més competents en càrrecs de responsabilitat i, per tant, se’ls accepten més les conductes esbiaixades.

En la seva intervenció, la investigadora Galais s’ha centrat en la percepció de la corrupció i ha exposat que, segons diversos estudis, les dones podrien ser més dures jutjant la corrupció per una moralitat diferent a la dels homes, mentre altres estudis diuen que seria per trets de la personalitat basats en el gènere com les emocions.

La magistrada Vallejo s’ha centrat en les dades en relació amb el món jurídic. Per exemple, el percentatge de dones en centres penitenciaris sempre s’ha mantingut al voltant d’un 7% des del 1975 tot i la gran fluctuació que hi ha hagut en el número total de presos. “La corrupció té una estructura similar a la de la Màfia, i com en aquesta els caps visibles que dirigeixen són homes i normalment les dones implicades són familiars. Es tracta d’una estructura patriarcal”, ha dit Vallejo. Per això, ha afegit que les condemnes a les dones solen ser menors a les dels homes. També ha destacat que la persona corruptora en la gran majoria dels casos és un home, mentre aquesta proporció baixa entre les persones corrompudes.

El bloc de la tarda ha pivotat sobre “Les dones i l’exercici del poder”. Aquesta segona part del curs d’estiu s’ha iniciat amb la intervenció de la consultora sobre polítiques d’igualtat i presidenta IQ, Maria de la Fuente, que ha destacat que el poder de gènere s’ha anat amagant fins a fer-se invisible. Un cop finalitzada la seva intervenció, s’ha donat pas a la segona taula rodona centrada en “Experiències en l’exercici del poder”.

Experiències en l’exercici del poder

Aquesta taula ha comptat amb la intervenció de la regidora i ex alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; la magistrada i ex vocal del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas; la consultora d’empreses i presidenta de 50a50, Anna Mercadé; i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada.

En aquest debat, Sabater ha posat sobre la taula la necessitat d’incentivar polítiques tranversals i que les dones ocupin posicions on encara no hi són.

D’altra banda, Montserrat Comas ha posat de relleu que la coordinació entre les administracions públiques permet que les víctimes de violència de gènere trenquin el silenci i denunciïn la seva situació. També ha posat de manifest que els temps de la judicatura no són els mateixos que l’evolució de la vida de les víctimes i que aquest fet, en ocasions, és un entrebanc.

En el marc de la segona taula, Anna Mercadé ha parlat sobre l’empoderament econòmic de les dones des de la seva perspectiva experiencial. Mercadé ha asseverat que el sistema en el qual ella va començar a ajudar a dones a crear el seu propi negoci era patriarcal i masclista. Mercadé ha assegurat “les dones tenim un lideratge diferent, un lideratge transformacional. Hem de ser a dins de les organitzacions perquè sinó mai hi haurà un canvi de paradigma”.

Núria Balada ha reforçat aquest extrem i ha manifestat que els equips paritaris enriqueixen les organitzacions. I ha insistit en la necessitat de fomentar perfils femenins, per exemple, en el context actual, en l’àmbit de les noves tecnologies per evitar noves escletxes salarials. Tanmateix, Balada ha volgut posar de relleu que actualment l’única iniciativa de consens polític ha estat el Parlament de Dones i ha dit “és l’única iniciativa que ha aconseguit sortir de les lògiques de partit”.

Per cloure el curs d’estiu d’Antifrau de Catalunya sobre “Gènere, poder i corrupció”, ha pres la paraula el director de Prevenció de la institució, Òscar Roca, que ha posat de relleu que la temàtica tractada és un territori poc explorat, amb una recerca incipient i que “ens movem amb els indicis i no certeses”. Roca ha assegurat que per a Antifrau és una obligació impulsar i difondre factors que poden impactar en la millora de la integritat pública. I ha asseverat “només així podem recomanar política als polítics”.

  • Parlament de Catalunya
  • Oficina Europea de Lluita contra el frau (OLAF)
  • SIGMA OECD
  • Group of States against corruption (GRECO). Council of Europe
  • United Nations Office on Drugs and Crime (UNODC)
  • Global Organization of Parlamentarians Against Corruption (GOPAC)
  • International Association of Anti-Corruption Authorities (IAACA)
  • Transparency International España (TI)
twitter home linkedin home youtube home