29/05/2019
nova directiva europea proteccio alertadors

Miguel Ángel Gimeno i Pam Bartlett durant la jornada.

Foto: Antifrau

  • L’assessora del Grup Parlamentari Els Verds/ALE, Pam Bartlett, ha detallat, en el marc de la jornada “La nova Directiva europea de protecció dels alertadors” que s’ha celebrat avui, que després de l’aprovació definitiva de la Directiva, els estats membres tindran dos anys per traslladar-la a les seves legislacions i es preveu que això sigui un fet durant la tardor del 2021
  • “La Directiva protegeix al personal públic i tota persona que hi tingui relació i cobreix represàlies directes i indirectes. A més, també preveu una compensació econòmica per a l’alertador i sancions econòmiques per a qui exerceixi represàlies” ha anunciat Bartlett

L’Oficina Antifrau de Catalunya, amb la col·laboració de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, ha organitzat aquest matí una jornada per difondre el contingut de la Directiva europea de protecció dels alertadors. La jornada ha començat amb la intervenció del director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, i ha comptat amb la ponència de l’assessora del Grup Parlamentari Els Verds/ALE, impulsor de la regulació comunitària, Pam Bartlett.

El director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha asseverat que per a la institució que dirigeix la protecció dels alertadors sempre ha estat un fet rellevant. En aquest sentit, ha apuntat que a la Llei de l’Oficina Antifrau de Catalunya ja s’inclou la figura de l’alertador i la seva protecció.

En el decurs de la seva intervenció, Gimeno ha manifestat que la protecció dels alertadors és cabdal per a la democràcia i la llibertat. I ha afegit “hem de prendre consciència sobre la corrupció i els perills que comporta. Esperem que en un futur la corrupció esdevingui tan sols de caràcter episòdic”.

Tanmateix, el director d’Antifrau ha assegurat que els esculls per posar les denúncies són obtenir proves i la por a represàlies, la sensació d’impunitat de qui comet l’acte corrupte i que la gent no sap on adreçar-se. En aquest sentit, Miguel Ángel Gimeno ha assegurat que la Directiva europea és important perquè dóna una base jurídica i aplica criteris de subsidiarietat i proporcionalitat.

Gimeno ha conclòs les seves paraules destacant que la protecció de l’alertador s’ha de regular normativament per: obtenir seguretat a la feina; mantenir una coherència amb els propis codis ètics i tenir uns protocols clars dels canals de denúncia, entre d’altres elements.

La jornada ha tingut com a ponent principal l’assessora del Grup Parlamentari Els Verds/ALE, Pam Bartlett, que ha desglossat els aspectes més rellevants de la Directiva. Bartlett ha detallat que la Directiva aprovada pel Parlament Europeu el passat 16 d’abril encara ha de ser aprovada definitivament pel Consell. Un cop realitzada la seva aprovació, els estats membres tindran dos anys per traslladar-la a les pròpies legislacions i es preveu que això sigui un fet durant la tardor del 2021.

Bartlett ha manifestat que la voluntat de la normativa europea és protegir als alertadors que vetllin pels interessos de la Unió Europea en temes tan diversos com seguretat dels productes i consumidors, transport, salut i aliments, infraccions dels mercats interns, contractació pública, etcètera.

La Directiva protegeix al personal públic i tota persona que hi tingui relació i cobreix represàlies directes i indirectes. A més, també preveu una compensació econòmica per a l’alertador i sancions econòmiques per a qui exerceixi represàlies” ha anunciat Bartlett.

En el decurs de la seva ponència, l’assessora del grup Els Verds/ALE ha posat un toc d’atenció en la manera d’obtenir la informació per part dels alertadors i la necessitat d’estar vigilants quan es faci la transposició de la Directiva perquè cap estat membre criminalitzi a un alertador per com hagi obtingut la informació.

La Directiva, ha explicat Bartllet, obligarà a les empreses de més de 50 treballadors a establir canals de denúncia interns, totes les entitats públiques estaran obligades a tenir canals de denúncia. De fet, l’objectiu de la Directiva és promoure els canals interns, tot i que també té en compte els externs com poden ser les agències anticorrupció i els mitjans de comunicació, en el cas que els organismes competents no hagin donat resposta a l’alertador en el termini que s’estableix a la normativa europea.

Finalment, Bartlett ha explicat que la normativa comunitària només contempla les denúncies anònimes en el cas que els estats membres així ho prevegin en la seva normativa pròpia.

La jornada que s’ha celebrat aquest matí sobre la Directiva europea de protecció dels alertadors respon a la voluntat d’Antifrau de donar a conèixer les principals novetats del nou marc i a una de les principals prioritats de la institució: la protecció del denunciant. De fet, Antifrau en la seva voluntat ferma de promoure la denúncia de la corrupció i de dotar-la d’un marc normatiu conseqüent amb la realitat actual ha intervingut durant la fase de consulta pública de la proposta de Directiva. L’Oficina Antifrau va elaborar diverses observacions i al·legacions a la proposta de Directiva Europea relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. De la mateixa manera que ho farà, quan sigui el moment, en la tramitació del Projecte de Llei del Parlament de Catalunya.

L’Oficina Antifrau de Catalunya ha dedicat un apartat al seu lloc web a la protecció dels alertadors.

  • Parlament de Catalunya
  • Oficina Europea de Lluita contra el frau (OLAF)
  • SIGMA OECD
  • Group of States against corruption (GRECO). Council of Europe
  • United Nations Office on Drugs and Crime (UNODC)
  • Global Organization of Parlamentarians Against Corruption (GOPAC)
  • International Association of Anti-Corruption Authorities (IAACA)
  • Transparency International España (TI)
twitter home linkedin home youtube home