11/12/2018
acco

Miguel Ángel Gimeno durant la presentació del baròmetre.

Foto: Antifrau

  • El director de l’Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha presentat aquest matí els resultats del baròmetre La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes, en el qual destaca que el 81,3% els catalans consideren que la corrupció és un problema molt o bastant greu a Catalunya, una xifra que ha disminuït 1,3 punts respecte el Baròmetre del 2016
  • Un 71,9% de la ciutadania considera que a Catalunya hi ha molta o bastant corrupció, una xifra que baixa lleugerament respecte el Baròmetre del 2016, concretament 2,3 punts
  • El baròmetre també posa de relleu que un 54,2% dels catalans consideren que els càrrecs polítics són poc o gens honestos, 4,6 punts més que el 2016. D’altra banda, més de la meitat dels catalans creu que els partits polítics es financen il·legalment i un 81% creu que això influeix en les seves decisions posteriors de govern
  • El 90% dels catalans considera que el patrimoni i l’activitat econòmica dels càrrecs públics haurien d’estar controlats per un organisme independent
  • Davant d’aquests resultats, Gimeno ha asseverat que “la corrupció fa mal a l’economia però també mata el capital social i la confiança de la població, especialment la població més jove, en el mèrit, l’esforç i el talent. No hi ha lloc per a la complaença ni per a l’ambigüitat. Tampoc es pot considerar una qüestió personal sinó lligada a la qualitat i a la integritat de les institucions que es pot i que s’ha d’enfortir, des d’un enfocament preventiu”

El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, ha presentat aquest matí els resultats del baròmetre La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes, coincidint amb el Dia Internacional contra la Corrupció, que se celebra el 9 de desembre.

La percepció de corrupció es manté en nivells inacceptables, que posats en relació amb el contacte personal i directe amb la corrupció (relativament baix i homologable als països del nostre entorn) ens parla d’un problema greu concentrat en les altes esferes, que provoca biaixos indesitjables en les decisions públiques per la interferència d’ interessos privats. “En aquest sentit,” ha dit Gimeno, “Antifrau insta institucions i partits a actuar en coherència amb la gravetat i extensió del problema i bastir un compromís polític seriós sobre la política anticorrupció”.

Un cop analitzats els resultats del Baròmetre 2018, l’Oficina Antifrau considera necessari fer més pedagogia sobre la corrupció i sobre els seus efectes. Tot “abús de la posició pública en benefici privat” mereix aquesta consideració i la més contundent repulsa des de tots els sectors socials. El director d’Antifrau ha asseverat que “la corrupció fa mal a l’economia però també mata el capital social i la confiança de la població, especialment la població més jove, en el mèrit, l’esforç i el talent. No hi ha lloc per a la complaença ni per a l’ambigüitat. Tampoc es pot considerar una qüestió personal sinó lligada a la qualitat i a la integritat de les institucions que es pot i que s’ha d’enfortir, des d’un enfocament preventiu”.

El baròmetre és un estudi que recull dades sobre la percepció de la corrupció a Catalunya, sobre els nivells de transparència i integritat en les Administracions Públiques catalanes i sobre actituds i comportaments de la ciutadania.

La ciutadania percep que la corrupció és elevada i un problema molt greu a Catalunya

Dels resultats de l’enquesta es desprèn que la percepció de corrupció està assentada en nivells alts: el 71,9% (gràfic 1) considera que hi ha molta o bastant corrupció i un 81,3% (gràfic 2) percep la corrupció com un problema molt o bastant greu. Per gènere, les dones tenen la percepció que hi ha més corrupció que els homes (76% vs 67,5%) i també són majoria en la percepció que la corrupció ha augmentat (37,4% enfront el 23,2% dels homes).

Tot i això, la percepció de molta corrupció ha minvat perceptiblement des de 2014, punt àlgid de la corba de tendència des de la primera mostra, el 2010.

presentacio barometre 2018 grafic 1

presentacio barometre 2018 grafic 2

No obstant, quan es traslladen les preguntes a l’experiència personal i directa, els resultats cauen de manera dràstica. Només un 4,2% diu haver presenciat un suborn mentre un 22,5% ha vist situacions de nepotisme (afavoriment de familiars, amics, empreses o un mateix), un 22,9% ha presenciat l’aplicació de criteris inapropiats, i un 30% dels enquestats ha vist personalment conductes impròpies com sortir abans del lloc de treball o quedar-se material (gràfic 3).

presentacio barometre 2018 grafic 3

Més del 51% dels catalans considera que els partits polítics es financen il·legalment

La visió que té la ciutadania de la política i els que s’hi dediquen no és gens bona: la percepció de poca o nul·la honestedat ha augmentat fins el 54,2% respecte al 49,6% del Baròmetre 2016 (gràfic 4). Més de la meitat dels enquestats, un 51,9% (mentre fa dos anys eren el 48,1% -gràfic 5-) creu que els partits es financen il·legalment i un 81% pensa que això influeix molt o bastant en les decisions posteriors de govern (gràfic 6). Cal destacar la diferència entre el 42,7% dels homes que creu que influeix molt davant del 32,7% de les dones.

La tolerància social cap a aquests comportaments irregulars ha anat disminuint al llarg dels diversos baròmetres de manera sostinguda. Creix el rebuig cap a conductes abans acceptades o justificades i millora la identificació de conductes corruptes. En aquest sentit, en la segmentació per gènere són els homes qui castiguen més electoralment a partits afectats per casos de corrupció perquè el 48,4% votaria a un altre partit enfront el 38,3% de les dones.

D’altra banda, els joves de 18 a 29 anys són els més tolerants amb la corrupció. Per exemple, aquesta franja d’edat quasi triplica respecte al total considerar molt o bastant acceptable que un polític doni el seu suport a un projecte per beneficar un grup econòmic en atenció al suport que aquest ha donat al seu partit (9,4% enfront el 3,7% del conjunt).

Respecte la consideració de conductes corruptes, els joves també són més tolerants amb la corrupció. Per exemple, prop de la meitat creuen que no és una conducta corrupta que un funcionari realitzi activitats electorals durant el seu temps de treball (44,3% enfront del 26,6% de mitjana).

Tot i això, hi ha marge per millorar els llindars de tolerància. Per exemple, que un alt càrrec rebi una caixa de vi de regal compta amb l’acceptació del 17,7% i fer trampa en l’empadronament per triar escola compta amb la justificació del 28,2%, mentre en el Baròmetre 2016 tenia una acceptació del 29,2%.

presentacio barometre 2018 grafic 4

presentacio barometre 2018 grafic 5

presentacio barometre 2018 grafic 6

Un 82,9% de la ciutadania censura els vincles entre política i negocis

D’altra banda, la ciutadania censura els vincles massa estrets entre política i negocis (visualitzats per un 82,9%) i és força crítica amb el rendiment de comptes sobre la gestió política. Alhora, més d’un 80% detecta manca de transparència en les relacions entre els càrrecs públics i els grups d’interès. Assoleix el 90% la creença en que el patrimoni i l’activitat econòmica dels càrrecs públics haurien d’estar controlats per un organisme independent.

En aquest sentit, Antifrau reclama una reforma integral i, en particular, insta a millorar el sistema de declaracions, registre i supervisió de les declaracions de béns i interessos i a crear un Registre electrònic únic a Catalunya supervisat per la pròpia Oficina Antifrau. El director d’Antifrau ha insistit “en la necessitat d’establir un sistema específic per a les activitats post càrrec, les conegudes com a portes giratòries, sota la vigilància de l’Oficina Antifrau i a regular, mitjançant la llei electoral, els conflictes d’interès dels electes”.

La majoria d’enquestats considera el personal de l’administració honest tot i que creix la percepció de corrupció als serveis públics

Un nombre creixent de catalans i catalanes, un 69% respecte el 66,5% de fa dos anys, considera que el personal al servei de l’administració és molt o bastant honest, però hi ha certa ambivalència en la confiança expressada, amb crítiques al tracte de privilegi que reben, segons el 68%, les persones i entitats afins al govern. Segons el nivell d’estudis, el 70,1% dels que tenen estudis alts creuen que són bastant honestos mentre que entre els que tenen estudis baixos la dada cau fins al 50,5%.

Davant d’aquesta percepció que té la ciutadania sobre els servidors públics, l’Oficina Antifrau reitera que la necessitat de professionalitzar l’administració pública i garantir els criteris de mèrit i capacitat és àmpliament compartida. En paraules de Miguel Ángel Gimeno, “es tracta d’una reforma imprescindible, llargament anunciada i sistemàticament desatesa. La recomanació de despolitització, especialment pertinent en la franja directiva, està plenament alineada amb l’apreciació de l’OCDE”.

Respecte als resultats del baròmetre de fa dos anys, augmenta la sensació de que la corrupció està molt o bastant estesa a les àrees de risc. Creix la percepció de molta o bastanta corrupció a tots els serveis públics, on destaquen les obres públiques que passen d’un 81,4% a un 83,7%, l’urbanisme d’un 72,8% a un 78,3% i la justícia d’un 56,4% a un 65,3% (gràfic 7). Pel que fa a les institucions, en la majoria també creix la percepció de molta o bastanta corrupció i les que encapçalen la llista amb més percepció de corrupció són les entitats financeres que passen d’un 39,3% el 2016 a un 40,1% el 2018, els partits polítics que passen d’un 39,3% a un 37,4% i els mitjans de comunicació d’un 19,6% a un 22,6% (gràfic 8). En referència a les activitats públiques també augmenta la percepció de molta o bastanta corrupció respecte al Baròmetre del 2016 tot i que no s’arriba als límits alarmants del Baròmetre 2014. Així, respecte al baròmetre de fa dos anys els contractes passen d’un 71,5% a un 76,7%, la concessió de llicències i autoritzacions d’un 62% a un 68%, les subvencions d’un 57% a un 66,5% i els ajuts a empreses d’un 59,5% a un 64,9%.

L’Oficina Antifrau considera que cal incidir especialment en els sectors i les institucions més vulnerables i abocar esforços en la gestió dels riscos inherents en activitats més proclius, com és el cas de la contractació pública. “L’Oficina Antifrau”, ha asseverat el director d’Antifrau, “ha de ser peça clau en el disseny i elaboració de l’Estratègia Nacional i assumir funcions de supervisió. Pel que fa als conflictes d’interès cal tenir present que són el rerefons de bona part dels casos de corrupció. És necessari identificar-los correctament i gestionar el risc per tal d’evitar l’afectació de la imparcialitat i la objectivitat en la presa de decisions”.

presentacio barometre 2018 grafic 7

presentacio barometre 2018 grafic 8

Millora lleugerament la percepció sobre la transparència a les institucions i l’objectivitat als mitjans de comunicació

Dels resultats del baròmetre també es desprèn que millora la visió ciutadana sobre la transparència de les institucions, tot i que encara un 54,8% les considera poc o gens transparents (en l’anterior baròmetre era el 58,5%). “L’avenç, a la vista dels resultats,” ha observat Gimeno, “sembla però més formal que substantiu ja que no rep prou traducció en termes de retiment de comptes satisfactori ni en una major confiança en la objectivitat en la presa de decisions”. L’efecte principal de l’opacitat resulta ser la desconfiança: tenir alguna cosa a amagar és la primera raó per a les persones enquestades quan no es facilita la informació demanada.

Sobre la transparència a l’administració pública, el 49,7% dels que tenen estudis alts creuen que són bastant transparents respecte el 40% del conjunt. Per tant, a més nivell d’estudis, més creença que hi ha transparència a les administracions públiques.

Els esculls per a que la ciutadania denunciï els casos de corrupció es basen en circumstàncies alienes a la pròpia voluntat: es disparen, com a principals motius adduïts, la dificultat d’obtenir proves que en el baròmetre actual és d’un 48,2% respecte al 34,6% del Baròmetre 2016 a, i la por a les represàlies que escala al 30% mentre fa dos anys era del 16,5% (gràfic 9). En aquest sentit, el director d’Antifrau ha asseverat que “cal garantir mecanismes per a un accés àgil a la informació pública i canals senzills i segurs de denúncia. Urgeix, així mateix, un règim integral de protecció dels alertadors que doti l’Oficina Antifrau de competències en matèria de tutela i protecció, inclosa si escau la potestat sancionadora”.

presentacio barometre 2018 grafic 9

D’altra banda, la denúncia es manté com la primera opció per a la ciutadania com a eina personal per combatre la corrupció, seguida de votar partits que prometin una lluita eficaç contra la corrupció i per recolzar organitzacions que lluiten contra la corrupció (gràfic 10). Respecte el que és més efectiu per combatre la corrupció, per als joves d’entre 18 i 29 anys és fer difusió pública del problema per exemple a les xarxes socials (18,9% enfront el 12% de mitjana), mentre que votar per candidats nets o partits que prometin una lluita eficaç contra la corrupció és l’opció preferida pel 37,5% dels qui tenen més de 65 anys (la mitjana és del 30,6%).

presentacio barometre 2018 grafic 10

Tanmateix, pel que fa a la informació sobre corrupció que ofereixen els mitjans de comunicació, els enquestats consideren poc o gens objectiva per un percentatge notable del 66,2% que tot i això millora respecte el 69,5% del 2016 (gràfic 11).

presentacio barometre 2018 grafic 11

Aquest és el 5è baròmetre sobre La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes i forma part d’una sèrie iniciada el 2010 amb la qual volem millorar el disseny de les polítiques públiques en aquest àmbit, especialment des de la Prevenció. El treball de camp es va realitzar entre els dies 5 i 31 d’octubre de 2018, mitjançant trucades telefòniques a 850 persones. La mostra és representativa de la població amb ciutadania espanyola resident a Catalunya.

 

  • Parlament de Catalunya
  • Oficina Europea de Lluita contra el frau (OLAF)
  • SIGMA OECD
  • Group of States against corruption (GRECO). Council of Europe
  • United Nations Office on Drugs and Crime (UNODC)
  • Global Organization of Parlamentarians Against Corruption (GOPAC)
  • International Association of Anti-Corruption Authorities (IAACA)
  • Transparency International España (TI)
twitter home linkedin home youtube home