La Xarxa Estatal d’Agències i Oficines Antifrau recomana que el Projecte de Llei de transposició de la Directiva de protecció dels alertadors reconegui les demandes i propostes de les autoritats i òrgans de lluita contra la corrupció
Aquesta recomanació és un dels punts que recull la declaració institucional de la XI Trobada de la Xarxa Estatal d’Agències i Oficines Antifrau, que s’ha celebrat en el marc del VII Congrés Internacional de Transparència i Govern Obert
I en destaca també la necessitat d'unir esforços de forma coordinada en la lluita contra la corrupció
30 de setembre de 2022. L’Oficina Antifrau de Catalunya ha participat a la XI Trobada de la Xarxa Estatal d’Agències i Oficines Antifrau, de la qual forma part, i que ha tingut lloc en el marc del VII Congrés Internacional de Transparència i Govern Obert que s’ha celebrat a la Universitat Politècnica de Cartagena entre els dies 28 i 30 de setembre.
Els membres de la Xarxa d'Oficines i Agències Antifrau durant la XI Trobada. Foto: Agència Valenciana Antifrau
La trobada ha transcorregut en dues sessions on les oficines i les agències han debatut i reflexionat sobre la situació en què es troba la tramitació de la transposició de la Directiva Europea 2019/1937, de 23 d'octubre del 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, coneguda com Directiva dels Whistleblowers. Recentment el Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, i ho ha remès per a la seva tramitació parlamentària al Congrés dels Diputats.
Aquest migdia, els organismes que componen la xarxa estatal han presentat la Declaració institucional conjunta fruit de la XI trobada. El text recomana que aquest projecte de llei reconegui les demandes i propostes de les autoritats i òrgans, autonòmics i locals, que ja realitzen funcions de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció i el foment de bones pràctiques. Les autoritats antifrau autonòmiques (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Andalusia i Navarra), d'acord amb les lleis aprovades pels parlaments autonòmics, en són entitats adscrites que exerceixen les seves funcions amb personalitat jurídica pròpia i amb plena independència de les administracions públiques. Aquestes autoritats i òrgans tenen una experiència important, des de l'àmbit públic, que ha de tenir en compte el legislador, recull la declaració conjunta.
La declaració també recomana que la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 no pot constituir motiu per reduir el nivell de protecció ja garantit dins del mateix Estat espanyol en els àmbits que la pròpia Directiva regula, com són els canals de denúncia i la protecció de les persones denunciants. El text considera que el projecte de llei no ofereix una completa cobertura de les expectatives creades ni dels compromisos adquirits per l'Estat espanyol l'any 2006 amb la ratificació de la Convenció de les Nacions Unides.
El text conclou que la lluita contra la corrupció comporta la necessitat de conjuminar esforços de forma coordinada, de realitzar una correcta i rigorosa gestió dels fons i recursos públics aplicats a la satisfacció dels interessos generals. Aquesta coordinació ha de permetre consolidar una cultura social de rebuig a la corrupció, reflex d'una societat democràtica avançada i de la confiança ciutadana en les institucions i administracions públiques, a través de l'exemplaritat dels qui les serveixen.
La Declaració ha estat signada per l'Oficina Antifrau de Catalunya, l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Agència Valenciana Antifrau, l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Illes Balears, l'Oficina Andalusa Antifrau i l'Oficina de Bones Pràctiques i Anticorrupció de la Comunitat Foral de Navarra.
VII Congrés Internacional de Transparència i Govern Obert
El congrés ha centrat la seva atenció, entre altres qüestions, en l'intercanvi d'experiències professionals i reflexions acadèmiques sobre la transparència i matèries afins com la participació, el desenvolupament del Govern Obert, la rendició de comptes, la gestió pública responsable, la regulació dels lobbies, la lluita contra la corrupció i la integritat pública. Aquesta reunió internacional ha comptat amb més de 700 inscripcions, 150 ponències i 24 grups de treball.
El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, ha intervingut a la taula rodona “La regulació de la protecció dels denunciants – Whistleblowers” junt amb el director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, el director de l'Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció, Ricardo Puyolel, i el cap de l'Àrea d'Assessorament de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Illes Balears, Jaume Cirer. Ha moderat la sessió el director de l'Oficina Anticorrupció de l'Ajuntament de Madrid, Carlos Granados.
El director d'Antifrau, Miguel Àngel Gimeno, durant la seva intervenció al VII Congrés Internacional de Transparència i Govern Obert
Durant la seva intervenció, Gimeno ha reclamat que les oficines i agències de lluita contra la corrupció, com Antifrau, puguin tenir capacitat sancionadora en casos d’infraccions normatives i aplicar mesures protectores a les persones que informin d’aquestes irregularitats. En aquest sentit, el director d’Antifrau ha manifestat que en el Projecte de llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció no quedin prou clars els instruments legals per a protegir les persones alertadores. “Ens felicitem perquè hi ha un projecte de llei” ha asseverat Gimeno, “però som crítics perquè s’ha fet de pressa i corrents per evitar les sancions amb les que la UE amenaçava a l’Estat espanyol per la manca de transposició de la Directiva”. Tot i això, el director de l’Oficina Antifrau s’ha mostrat esperançat de que durant el tràmit parlamentari de la futura llei es puguin millorar aquests aspectes.
Gimeno ha contextualitzat la necessitat de transposar amb més ambició la Directiva de protecció dels alertadors recordant que en el Baròmetre d’Antifrau sobre la Corrupció a Catalunya: Percepcions i actituds ciutadanes, un dels principals motius dels enquestats per no denunciar un cas de corrupció és la por a les represàlies. El director d’Antifrau també ha defensat que les denúncies puguin ser anònimes, com admet l’Oficina Antifrau de Catalunya des de l’any 2017, “actualment” ha dit Gimeno “el 70% de les denúncies que rebem són anònimes i això no influeix perquè el percentatge de denuncies que s’arxiven és el mateix en les denúncies anònimes i en les nominals”.