22 de febrer de 2022. Els propers dies es compliran dos anys de l’inici de l’estat d’alarma activat amb ocasió de la greu crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19. La pandèmia ha generat una situació de crisi excepcional, davant la qual els governs estatals, autonòmics i locals han respost amb mesures extraordinàries per frenar l’expansió de la malaltia i garantir la capacitat del sistema sanitari d’oferir una resposta adequada.

El 24 d’abril de 2020, l’Oficina Antifrau publicava el document Prevenció de riscos en l’exercici de potestats públiques durant la crisi de la COVID-19, recordatoris, recomanacions i recursos per al foment de la integritat, en el qual assenyalava que en situacions d’emergència i crisi com la viscuda amb ocasió COVID-19, el risc de frau, corrupció i malbaratament de recursos públics no desapareix sinó que s’incrementa¹ com a conseqüència de l’augment de la quantitat i la rapidesa de la despesa així com per l’afebliment dels mecanismes de supervisió o control que permeten a actors poderosos aprofitar la crisi en benefici propi.

Pocs dies abans, el 9 d’abril de 2020, el director de l’Oficina Antifrau va ordenar l’inici d’una actuació d’anàlisi sobre presumptes irregularitats en la cadena de distribució i venda de productes sanitaris essencials. Aquesta actuació es va instar per iniciativa pròpia², davant l’increment de risc de corrupció que comportava la situació d’estat d’alarma sanitària conjuntament amb la generalització de la tramitació d’emergència de compres per part de les administracions públiques catalanes.

En el marc d’aquella actuació es va fer una recerca sistemàtica d’anuncis de compra pública de mascaretes. De resultes de la recerca, i tenint en compte els riscos abans assenyalats, es va identificar la compra massiva de material sanitari per part de l’Institut Català de la Salut (ICS) per un import inicial de més de 60 milions d’euros a l’empresa Basic Devices, SL, la qual s’hauria presentat com a intermediària del mercat xinès. En aquelles dates i vinculat a aquesta compra, diversos mitjans de comunicació varen fer públic que el Govern de la Generalitat havia presentat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per una possible estafa. De fet, segons es recollia als mitjans de comunicació, l’entitat financera encarregada d’efectuar els pagaments va alertar de la possible estafa per part d’aquella mercantil.

El 8 de maig de 2020, el director de l’Oficina Antifrau va donar per closa la fase preliminar de l’actuació i va ordenar l’inici d’un expedient d’investigació d’aquesta compra.

Fets investigats: trets destacats

D’acord amb la informació que es troba a l’expedient del contracte tramés per l’ICS a l’Oficina Antifrau el desembre del 2020, s’han comprovat els fets següents:

• El 19 de març de 2020, l’Institut Català de la Salut (ICS) contracta per emergència a l’empresa Basic Devices, SL, l’aprovisionament de material sanitari per un import inicial de 60.580.162,50 €. El material a subministrar era el següent:
  • 2.000.000 de mascaretes FFP2. Import de 7.139.000,00€ (3,57€/u);
  • 2.000.000 de mascaretes quirúrgiques. Import de 2.420.000,00€ (1,21 €/u);
  • 2.000.000 de vestits de risc biològic. Import 48.400.000,00€ (24,2€/u);
  • 50 respiradors pediàtrics i adults. Import 1.028.500,00 € (20.570 €/u);
  • 50 equips VMNI alta velocitat adults i nens. Import 1.592.662,50€ (31.853,25€/u).
• El 20 de març de 2020, a primera hora del matí, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, fa efectiu un abonament anticipat per import de 35.000.000,20 €, a l’empresa Basic Devices, SL, via transferència a compte bancari.
• El mateix 20 de març de 2020, a darrera hora de la tarda, persones responsables del Departament de la Vicepresidència, i d’Economia i Hisenda, presenten denúncia davant dels Mossos d’Esquadra, per una temptativa d’estafa de la qual hauria estat víctima la pròpia Generalitat.
• El 23 de març de 2020, les mateixes persones que varen formular la denúncia del 20 de març, es varen personar, de nou, davant dels Mossos d’Esquadra per declarar la seva voluntat de desistir de la mateixa, ja que persones responsables de l’empresa contractista havien aportat informació considerada suficient per refusar els indicis d’estafa que havien motivat la denúncia.
• El 5 de maig de 2020, l’ICS resol modificar i desistir parcialment el contracte d’emergència assignat a Basic Devices, SL, ja que la necessitat que s’havia de satisfer inicialment s’havia vist revisada en moments posteriors. Amb ocasió d’aquestes variacions en l’objecte del contracte, l’import d’aquest es va reduir a 35.000.000,20 €.
• El 3 de desembre de 2020, l’ICS manifesta que els materials contractats a Basic Devices, SL, varen ser lliurats en la seva totalitat.

Resultat de les actuacions d’investigació

El 9 de febrer de 2022, com a conseqüència dels resultats obtinguts a l’examen del contracte, el director de l’Oficina Antifrau ha remés sengles informes raonats al conseller d’Economia i Hisenda i a la directora gerent de l’Institut Català de la Salut, per tal que, en el termini de trenta dies, informin sobre les mesures adoptades en relació amb les irregularitats que s’hi exposen i els recordatoris i recomanacions que s’hi formulen. A data d’emetre aquesta nota s’està a l’espera, doncs, de rebre resposta preceptiva de les entitats concernides.

En els informes raonats tramesos, tot i tenint en compte la situació d’extrema necessitat d’aprovisionament de material sanitari de protecció personal en els moments inicials de la pandèmia, es formulen un seguint d’apreciacions, de manera succinta, són les següents:

• Manca d’informació relativa a l’origen i als contactes preliminars a l’encàrrec d’emergència amb l’empresa Basic Devices, SL

  En primer lloc, cal destacar que no consta al Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya cap contracte adjudicat a l’empresa Basic Devices, SL, amb anterioritat al que ha estat objecte d’investigació i, per tant, no hi havia referències prèvies objectives d’aquesta empresa.

  En la documentació de l’expedient examinat no queda acreditat quin és l’origen dels contactes preliminars dels representants de l’empresa Basic Devices, SL amb l’ICS. Tampoc no consta documentat ni el contingut ni l’abast dels temes tractats en els contactes preliminars realitzats, de les possibles condicions d’execució de les prestacions objecte del contracte d’emergència, de possibles garanties bàsiques de l’efectivitat de l’aprovisionament del material a lliurar, dels possibles mecanismes de fiabilitat i garantia, ni que fos bàsica i precària, de la important quantitat que havia de ser abonada per anticipat a Basic Devices, SL. Es pot concloure, doncs, que les consultes preliminars a l’encàrrec d’emergència realitzat a Basic Devices, SL, no han estat ni aclaridores ni transparents.

  Aquestes mancances informatives inicials varen desactivar qualsevol mecanisme de prevenció, detecció i solució de conflictes d’interès o de lluita contra la corrupció.

• Possible situació de prohibició de contractar de Basic Devices, SL

  En el moment de la contractació, aquesta empresa no es trobava inscrita com a tal en el sistema de la Seguretat Social. Aquest fet podria suposar un incompliment del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques. Aquesta disposició reglamentària de 2001, estableix l’obligació que les empreses licitadores han d’estar inscrites al sistema de la Seguretat Social.

  De confirmar-se aquest fet, en el moment de rebre l’encàrrec, Basic Devices, SL es trobava en situació de prohibició de contractar, d’acord amb el que estableix la Llei de contractes del sector públic. Ens trobaríem, doncs, davant d’un contracte nul. Tot i així, aquest plantejament podria resultar dubtós. En el moment de rebre l’encàrrec, Basic Devices, SL, no disposava de persones treballadores al seu càrrec. Aquest fet fa que es puguin generar dubtes sobre l’abast de l’obligació recollida al Reglament de 2001, en el sentit de si ha de ser complert per les empreses licitadores en tot cas o, únicament, per aquelles empreses que tinguin treballadors/res per compte d’altri. És per això que es considera oportú recomanar a l’ICS que valori formular consulta davant l’òrgan consultiu específic en matèria de contractació pública de la Generalitat de Catalunya sobre aquest punt.

  D’altra banda, entre la documentació continguda a l’expedient tramés per l’ICS, es detecta una incongruència de dates en relació amb el moment en què es va realitzar la declaració responsable de l’empresa contractista sobre la seva capacitat, solvència i representació, que, en cas de confirmar-se, assenyalaria una altra prohibició de contractar.

• Inexistència de cobertura legal per a l’abonament anticipat de la prestació

  Tècnicament, l’abonament anticipat de 35.000.000,20 € efectuat el 20 de març de 2020 es va realitzar sense empara legal, ja que l’article 16 del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19 (BOE 13.03.2020), no va habilitar a fer abonaments anticipats en el marc de la tramitació d’emergència regulada en el referit article fins el 28 de març de 2020, data en què va entrar en vigor la segona modificació introduïda en aquest article. Tampoc l’Acord del Govern de la Generalitat de 12.03.2020, pel qual es declara d’emergència la contractació de subministraments i de serveis en el marc de l’estratègia de resposta a l’epidèmia del SARS-CoV-2, feia cap referència a la possibilitat d’abonament anticipat del preu.

  Tot i així, l’abonament d’aquella important quantitat es va fer, sense que, malgrat tot, es trobi a l’expedient administratiu aportat per l’ICS cap justificació documentada sobre la necessitat inajornable i inevitable de fer-ho. L’ordre de pagament de l’ import es va realitzar sense que s’acredités cap garantia, ni que fos bàsica o precària, per part de l’empresa contractista; si més no, aquesta Oficina Antifrau no la coneix.

  Tot i les condicions extremes en què es va dur a terme l’encàrrec d’emergència i l’ordre de pagament anticipat, aquest darrer ha de ser qualificat per aquesta Oficina Antifrau com a un acte de temeritat, que va suposar haver d’assumir un risc no controlat. La quantitat que es va avançar va ser molt elevada, les referències de l’empresa destinatària dels 35 milions d’euros eren febles, tot plegat en un entorn de mercat de màxima desconfiança i tensió. De fet, persones alienes a l’organització pública van ser les que van aixecar l’alerta que s’estava davant d’una possible estafa, invocant, respecte Basic Devices, SL, paràmetres de fiabilitat i solvència que fàcilment podien haver estat detectats pel propi òrgan de contractació, com és el de la presentació de comptes anuals al Registre Mercantil corresponent.

  S’ha considerat oportú recomanar al Departament d’Economia i Hisenda que, mitjançant els seus òrgans d’assessorament jurídic, reguladors i fiscalitzadors, fixi instruccions, elabori protocols i plans de contingència concrets que incorporin criteris per evitar disfuncions i riscos com els exposats i per evitar pràctiques administratives susceptibles de millora en supòsits similars.

• Inadequada utilització del desistiment i de la modificació del contracte

  Tot i que són aspectes formals, s’ha constatat la inadequada utilització per part de l’ICS de les figures jurídiques del desistiment de licitacions publicades i de la modificació dels contractes. Aquestes figures són de difícil encaix en el marc d’una contractació d’emergència.

  Tal com s’ha assenyalat, tant l’ICS com el Departament d’Economia i Hisenda han d’informar en el termini de trenta dies respecte al que s’assenyala als respectius informes raonats.

Un cop rebuts els escrits de resposta, l’Oficina Antifrau valorarà la seva completesa i congruència respecte allò que s’hi assenyala. Si com a resultat d’aquesta valoració es conclou que la resposta és suficient, l’actuació es considerarà definitivament closa passant a la fase de seguiment. En cas contrari, l’Oficina Antifrau sol·licitarà els aclariments que corresponguin.

¹ Així ho va recordar Transparència Internacional (TI) en les recomanacions del 8.04.2020 al Fons Monetari Internacional (FMI) en les quals s’exemplifica l’increment d’aquest risc recordant que arran l’huracà Katrina de l’any 2005 es van perdre fins un 16% dels ajuts gastats pels Estats Units per activitats indegudes o fraudulentes.

² La Instrucció 1/2019, del director de l’Oficina Antifrau, modificada per la Instrucció 1/2021, estableix com a criteri preferent per iniciar actuacions indagatòries per iniciativa pròpia, els supòsits de fets concrets amb indicis d’elements corruptius o amb gran transcendència social o repercussió de recursos públics.