26 de febrer de 2025. La sentència del jutjat social de Barcelona esmenta en el setè fet provat que l’Oficina Antifrau de Catalunya va declarar la demandant persona informant protegida per resolució de 31.07.23, i com a conseqüència de la seva investigació va elaborar un informe de protecció de persona informant en data 08.01.25, en el qual considerava que en aquest cas era d’aplicació la doctrina de la garantia d’indemnitat en l’àmbit laboral.

L’escrit judicial afegeix en el sisè fonament de dret: “en aquest cas és clara la connexió temporal entre el resultat de la citació com a testimoni de la demandant i l’acomiadament, i d’aquí que no quedi cap dubte que la decisió empresarial és reactiva a aquesta posició, tal com, per altra banda, i encertadament, ha apreciat l’Oficina Antifrau de Catalunya, per la qual cosa també es pot afirmar que s’ha produït una vulneració del dret invocat a la tutela judicial efectiva. Aquesta certesa, que va més enllà d’un simple indici, es podria contrarestar per l’empresari amb una prova que justifiqués la seva conducta, però atesa la manca absoluta de prova, hem d’admetre els fets relatats, i amb això la declaració de nul·litat de l’acomiadament per vulneració de drets fonamentals”.