Guia entà enfortir eth sistèma d’integritat institucionau

Pr'amor que bastir o enfortir era integritat institucionau melhorarà eth foncionament des organizacions per diuèrses arrasons:

• Son mès eficaces e eficientes: servissen melhor ara ciutadania e vien modèls de conducta
• Es procèssi de decision son mès simples e consistenti, e as trabalhadors les resulte mès facil afrontar-se a naui rèptes/problèmes/dilèmes.
• Patissen mens rotacion de personau. Es trabalhadors son mès comprometudi e satisfèts, patissen mens estrès e senten qu'an mès oportunitats de desvolopament professionau.
• Redusissen era probabilitat que sorgisquen casi de corrupcion e de patir grèus crisis institucionaus derivades de non auer gerit adequadaments incidents, denóncies intèrnes o investigacions extèrnes.
• Son, en soma, mès competitives e an mès bona reputacion.

Totes es entitats publiques pòden enfortir era sua integritat institucionau! Pòden assumir un papèr actiu entà fomentar era integritat dera sua organizacion, o plan deishà'c a mans dera sòrt o dera bona volontat des persones que hèsquen part dera institucion en cada moment.

Aguesta dusau opcion, mès, compòrte massa risqui entàs institucions publiques. Genère oportunitats d’abusi dera posicion publica en benefici privat, de conductes illegaus o simplaments comportaments impropis d’un servidor public. Risqui que se s’arriben en consumar se tradusissen en:

• pèrtes economiques, d’eficacitat e d’eficiéncia entàs madeishes institucions;
• inegalitats e situacions injustes entara ciutadania;
• minva dera credibilitat des institucions publiques e mesfisança ciutadana per çò qu'ei dera causa publica, e
• baishi nivèus de governança que dificulten eth progrès en ua societat democratica.

Coma s’assumís aguest papèr actiu entà fomentar era integritat institucionau? Cau actuar dessús tres èishi claus de l’organizacion:

1. Cultura etica. L’objectiu d’aguest èish ei guidar e orientar es persones que trabalhen ara institucion pr'amor qu'era sua conducta sigue era pròpria d’un servidor public.
2. Gestion publica professionau. L’objectiu d’aguest èish ei garantir era legalitat e l’eficiéncia en l’operativa de l’organizacion.
3. Prevencion dera corrupcion. L’objectiu d’aguest èish ei redusir era probabilitat qu'es risqui venguen casi de corrupcion (trabalh preventiu), mès tanben redusir era gravetat des conseqüéncies s'aguesti casi se produsisquen (trabalh contingent).

Aguesti tres aqueri d’accion se subdivideixen en sies airaus de trabalh que interactuen entre se, de sòrta qu'es mancances en un airau afècten es autes cinc, causa que mos obligue a trabalhar de forma sistèmica per tau d’obtier resultats.

Aguest modèl d’accion constituís eth Sistèma d’Integritat des Entitats Publiques (SIEP), representat gràficament damb forma d’exagòn. Eth SIEP facilite as entitats publiques ua forma sistèmica per:

• avalorar es punts fòrts e fèbles des madeishes organizacions en aguesti tres èishi d'accion,
• elaborar programes d’integritat entà melhorar-les.

Les politiques, es procèssi e es procediments d’ua institucion publica definissen coma se vòlen hèr es causes en aquera organizacion. Mès era cultura organitzativa acabe en tot determinar era forma que reauments s'amien a tèrme: quines nòrmes o estandards s’aubedissen, quines se fòrcen o s’adapten, e quina s’ignòren. Quines conductes son tolerades e quines non. Popularaments s’acabe en tot explicar coma era manèra coma se hèn es causes en aguesta «casa».

Aguesta cultura a efèctes sobre era professionalitat qu'opère damb eth era institucion, e sobri eth grad de compromís ena prevencion dera corrupcion, er especiau a l’ora d'emplegar es mecanismes de deteccion e responsa deuant es abusi dera posicion publica en benefici privat, actes illegaus o conductes impròpies.

Era gestion d’aguest èish d’accion includís tant estruments formaus coma informaus, que se desvolòpen e s’implanten a trauès deth lideratge etic e era cultura organitzativa.

Lideratge etic

Era manèra coma es cargues elegidi o de designacion politica, directius e comandaments d’ua institucion publica dirigissen l’organizacion en dia a dia mòstre eth sòn compromís reau damb eth foment dera integritat e era volontat reau de previer era corrupcion atau coma autes conductes illegaus o impròpies. Era sua forma de dirigir afècte dirèctaments:

• era conducta dera rèsta deth personau en tant que vien referents etics e modèls de conducta e condicionen era cultura etica organitzativa, e
• eth grad d’exigéncia de professionalitat ena gestion, donques, l’eficiéncia e legalitat de tota accion.

Per açò consideram qu'eth lideratge etic ei era pèça angular de tot eth sistèma d’integritat d’ua entitat publica. D’ací que quina estrategia que sigue de foment dera integritat e de prevencion dera corrupcion requerisque reflexion, esfòrç e responsabilitat per part des dirigents d’ua institucion.

Principis e valors

Totes es accions e decisions deth personau e es autoritats ath servici d’ua entitat publica an d’adaptar-se tostemp as principis e valors que l’ordenament juridic mèrca: objectivitat, neutralitat, imparcialitat, legalitat, igualtat des ciutadans deuant es poders publics, eficacitat, eficiéncia, economia, eca. Es accions enquadrades laguens d’aguest èish cerquen aufrir ua guida a toti es membres dera institucion sobri quina ei era conducta que s’demore d’eri eth tant que servidors publics.

A viatges, ath delà, bèra d’aguesti principis de l’etica publica pòden entrar eth conflicte entre eri, o plan l’interès generau pòt col·lidir damb es interèssi privadi —pròpris o de tresaus— des persones qu'exercissen foncions publiques. Alavetz, l’organizacion licau poder aufrir orientacion en cas que se produsisque bèra d’aguesti dilèmes.

Tot entitat publica ei creada entà arténher ues determinades fins d’interès generau. Per acomplir-les, li son autrejades cèrtes potestats e recorsi (materiaus, personaus, economics, eca.). Era gestion professionau implique que:

• l’organizacion dessenhe e comunique ues politiques a on establís es objectius que perseguís en sòn encastre d’accion, e ne contraste l’assemblatge damb es destinataris e damb l’interès generau
• s’assignen es recorsi disponibles en foncion d’aqueres politiques
• se dispòse de procèssi e sistèmes de trabalh que garantissen que l’operativa s’ajuste ath marc legau e as principis e valors publiques
• se planifique era manèra mès eficaça, eficienta e economica d’arténher es objectius previsti
• s’avalore eth grad de compliment e era qualitat des resultats e s’establissen es melhores de besonh
• se reten compdes ara ciutadania de manèra activa e intel·ligible

Aguesta professionalitat condicione eth foncionament operatiu dera institucion: eth grad d’eficiéncia e legalitat tant des bens e servicis publics aufridi o es foncions publiques desvolopades pera institucion, coma dera gestion des recorsi umans. E resulte transcendentau entara institucion pr'amor que fòrça des bretxes ena sua integritat (conductes illegaus o simplaments sense etica) o es oportunitats de corrupcion se produsissen justaments per manques d’eficiéncia, deficits de planificacion, de comunicacion laguens l’organizacion o entre institucions, eca.

Gestion professionau des recorsi umans

Era manèra coma se gerissen es diuèrsi subsistemes de recorsi umans (seleccion, promocion, direccion d’equipes de trabalh, formacion, avaloracion de l’acompliment, remuneració, reconeishença, eca.) incideix dirèctaments sobri era professionalitat e eth talent de l’equipa umana d’ua organizacion.

Es principis d’igualtat, capacitat, merit e publicitat ena seleccion e era promocion professionau cerquen garantir l’accès des persones mès capacitades as diuèrses posicions e cargues de l’organizacion, e donques, garantir eth bon foncionament dera institucion.

Es equipes de trabalh, se dirigissen de sòrta que se n’assegure eth bon foncionament e era deteccion e correccion des deficiéncies e desviacions? Se garantís era gestion corrècta des potenciaus conflictes d’interès d’autoritats e personau (per dusaus aucupacions; en arrecéber regals e atencions diuèrses en aucupar eth cargue o lòc de trabalh; en moment de deishar eth cargue public entà anar tath sector privat, eca.)?

Gestion professionau des servicis e foncions publiques

Tot entitat publica a manades determinades atribucions; pòt auer foncions reguladores, de provision de determinadi servicis publics, foncions inspectores o de supervision, de foment de determinades activitats considerades de besonh entà l’interès generau, foncions sancionadores, eca.

Era professionalitat que se gerissen damb eth aguesti servicis e s’executen es programes (com se planifique, coma s’execute, coma s’avalore e coma s’introdusissen es melhores de besonh entà garantir l’eficiéncia e era qualitat), atau coma eth grad de transparéncia e eth retiment de compdes son punts claus dempús deth punt d'enguarda deth foment dera integritat e era prevencion dera corrupcion.

L’explicacion ei que bona part des «oportunitats» d’abusi dera posicion publica en benefici privat, conductes illegaus o impròpies, se produsissen per ineficiències en l’execucion d’aguesti servicis e foncions publiques (terminis massa longui, aufèrta de servicis claraments inferiors ara demanda sociau, critèris de decision publica desconeishuda, procèssi opacs, eca.). Com se mesuren e gerissen toti aguesti indicadors dera gestion publica en ua organizacion?

Quan ua entitat publica regule un encastre dera vida publica, sociau o economica, i a risqui de corrupcion; quan ua administracion fomente ua activitat d’interès generau (subvencions, prèmis, patrocinis, eca.), i a risqui de corrupcion; quan se crompen o contracten bens o servicis, i a risqui de corrupcion; quan s’autregen licéncies, autorizacions, permisi, certificacions, i a risqui de corrupcion; quan se hèn contraròtles o inspeccions administratives, i a risqui de corrupcion; quan se sancione, i a risqui de corrupcion.

Totes es foncions publiques son intrínsecament vulnerables as risqui de corrupcion, ei a díder, ath risc que bèra persona abuse deth sòn cargue o posicion publica en benefici pròpri o d’ua tresau persona. Per açò, en bastiment dera integritat institucionau ei indispensabla assumir un papèr actiu ena prevencion dera corrupcion a trauès dera gestion de risqui de corrupcion atau coma damb l’establiment e l’aplicacion de mecanismes de deteccion e responsa deuant conductes corrompudes, illegaus o impròpies.

Gestion des risqui de corrupcion

Es institucions publiques actuaus gerissen tot tipe de risqui; es risqui laboraus ne son un bon exemple. L’ordenament juridic actuau non establís encara obligacions entà gerir deth madeish biais es risqui de corrupcion, mès ei fòrça evidenta eth besonh de hè'c, atengudes es grèus repercussions qu'an entàs madeishes institucions e entara societat.

ena sua organizacion, son identificades es airaus principaus de risc de corrupcion (es mès probables, es mès grèus)? S’an establit mesures preventives entà redusir era probabilitat qu'aguesti risqui s’venguen? Qual ei responsabla d’aguestes mesures? E se maugrat tot, s’acaben en tot produsir, s’an previst mesures contingentes entà redusir-ne era gravetat des conseqüéncies? Quan se meteràn en marcha cadua d’aguestes mesures? Qual ne serà responsable?

Mecanismes de deteccion e responsa

Aguesti mecanismes son estruments claus de prevencion dera corrupcion, se son plan comunicadi e geridi, e es persones que hèn part de l’organizacion perceben qu'ei «plan vist» emplegar-les. Non solets pr'amor qu'ajuden a detectar conductes irregulares e arresponer-i damb era maximala celeritat e damb eth minim perjudici entara institucion e entà l’interès generau, mès pr'amor que se s’apliquen corrèctaments actuen coma estruments dissuasius.

ena sua institucion, i a es mecanismes de besonh entà detectar conductes corrompudes, illegaus o impròpies? E es estruments de responsa avienta a cada cas? S'empleguen? Son efectius? Son proporcionaus? Com se mesuren e gerissen actuauments?