19 de juny de 2026. Aquest dilluns ha finalitzat la fase participativa del projecte per a l’elaboració de la Carta de Serveis de l’Oficina Antifrau, que també ha comptat amb un grup de participació de persones expertes.

Un projecte pioner en el seu àmbit

El procés participatiu de la Carta de Serveis de protecció de les persones alertadores d’Antifrau és un projecte pioner en el seu àmbit, que neix amb una doble finalitat: d’una banda, comunicar de forma clara i transparent el funcionament del servei i, d’altra banda, incorporar la veu ciutadana al document final de la Carta de Serveis.

El procés preveia la possibilitat de participar en línia, mitjançant la plataforma Decidim Antifrau, fins al 15 de juny, i també presencialment en dues sessions que van tenir lloc el 2 i 3 de juny als centres cívics Can Felipa i Pati Llimona de Barcelona, respectivament. Aquestes sessions van ser dissenyades per una empresa dinamitzadora a través d'una metodologia específica: els participants, distribuïts en petits subgrups, van debatre entorn de dos eixos principals: els serveis de protecció i els drets i deures de les persones alertadores, analitzant les diferents fases i rols que intervenen al llarg del procediment.

Addicionalment, amb l’objectiu de debatre sobre les diferents aportacions realitzades per la ciutadania durant el mes en què va romandre oberta la fase participativa, el 16 de juny es va celebrar una sessió adreçada a persones de perfil expert de diferents àmbits.

La directora adjunta d'Antifrau, Olinda
Anía, intervé a la sessió d'experts.
Imatge: Antifrau

Les persones que van participar en l’esmentada sessió, van aportar coneixement des de diferents àmbits professionals: Andrea Conte, Responsable d’assessorament en matèria de Govern Obert de la Generalitat de Catalunya; Maria Jose Rodríguez Puerta, investigadora i docent en dret penal, criminologia i justícia restaurativa de la Universitat Autònoma de Barcelona; Òscar Capdeferro, investigador i docent en dret administratiu de la Universitat de Barcelona; Paco Pérez, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda; Oriol Solé, periodista al Diario.es; Raquel Montaner Fernández, investigadora i professora de dret penal i compliance a la Universitat Pompeu Fabra; i Xavier Uriós, cap de l’Àrea de l’Assessoria Jurídica de l’ Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).

La participació en xifres

Fins al moment, el projecte ha estat un èxit gràcies a l’elevat grau de participació en les dues modalitats. Així, la modalitat presencial ha comptat amb 29 participants, mentre que la modalitat en línia ha enregistrat un total de 115 aportacions, tot i que el volum real de propostes és superior, ja que algunes d'aquestes aportacions en recullen diverses de forma simultània.

A les sessions presencials han participat principalment persones usuàries del servei, però també responsables de sistemes interns d’alertes, professionals de l’àmbit del compliment normatiu i d’integritat, així com ciutadania en general.

Tot el desenvolupament i l'execució d’aquesta fase ha comptat amb la supervisió d'un Grup Motor, un òrgan integrat per nou membres format per personal de l'Oficina Antifrau, tècnics de l'empresa dinamitzadora i especialistes independents en participació, transparència i activisme.

Un cop finalitzada la fase participativa, el personal tècnic de l’Oficina analitzarà les propostes rebudes per tal de redactar un informe de retorn que justificarà de manera motivada quines es descarten i quines s'incorporen. Està previst que aquest document es publiqui durant el mes de setembre, de manera conjunta amb la nova Carta de Serveis de Protecció. Aquest instrument de qualitat reunirà en un únic document els serveis disponibles, les condicions d'accés, els estàndards mínims de qualitat, els drets i deures de les persones usuàries, i els mecanismes per presentar queixes o suggeriments.