11 de febrer de 2025. Transparència Internacional (TI) ha presentat l’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) 2024, el seu indicador mundial de la corrupció al sector públic, que és una instantània comparativa anual de 180 països i territoris. Espanya en aquest IPC perd puntuació respecte l'any passat i passa de 60 a 56/100 punts. Amb aquesta qualificació, Espanya baixa deu llocs respecte a l’any passat i ocupa la posició 46/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Xipre, la República Txeca i el país caribeny de Grenada. D'altra banda, també baixa del 14è al 18è lloc entre els 27 Estats Membres de la Unió Europea.

Segons Transparència Internacional, el descens de quatre punts a l'IPC d’Espanya obeeix a diverses causes i a una combinació de factors que reflecteixen, d'una banda, un estancament de les polítiques i reformes anticorrupció a nivell nacional i, de l'altra, un important desmantellament de certes estructures anticorrupció a nivell autonòmic. TI menciona que un dels factors que ha incidit en l'estancament legislatiu esmentat és el retard en la transposició de directives europees: 87 directives segueixen pendents de transposició, 30 d'elles fora de termini. “Addicionalment -afegeixen- que Espanya continua sense tenir una estratègia nacional anticorrupció, prevista a la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció però pendent de desenvolupament”. A tot això, segons TI, se li suma la manca de reforma de la normativa de conflictes d’interès i l’adopció duna regulació de grups d’interès i un registre central de lobbies.

D'altra banda, segons l'ONG, la transparència institucional encara afronta serioses deficiències i la Llei 19/2013 segueix pendent de la reforma anunciada ja al IV Pla de Govern Obert. A més, puntualitzen que al Consell de Transparència i Bon Govern manquen recursos suficients que afecten la seva capacitat de supervisió i afegeixen que el compliment d'obligacions de publicitat activa per part dels partits polítics és alarmantment baix, amb un Índex de Compliment d'Informació Obligatòria (ICIO) que no supera el 55%. Paral·lelament, TI manifesta que l'eliminació d'agències antifrau autonòmiques, com la Balear, i l'afebliment d'altres, com l'Agència Valenciana Antifrau, han generat una aplicació desigual de polítiques anticorrupció al territori nacional. L’ONG detalla que només quatre comunitats autònomes i dues ciutats compten amb agències antifrau operatives, i tot just 11 comunitats han establert consells de transparència.

IPC 2024 a nivell mundial

Segons l’IPC, els nivells globals de corrupció continuen sent extremadament elevats, i els esforços per mitigar-los claudiquen. A l'informe, es revela la presència de nivells greus de corrupció a tot el món, on més de dos terços dels països van obtenir una puntuació inferior a 50 sobre 100. La mitjana global a l'índex es manté sense variacions en 43 punts, cosa que posa de manifest la necessitat d'aplicar mesures urgents contra la corrupció, segons TI.

La capacitat d'Europa Occidental per combatre la corrupció està caient perillosament, cosa que dificulta la capacitat del bloc per protegir l'Estat de Dret, invertir en serveis públics i lluitar contra la crisi climàtica, segons l'IPC publicat per Transparency International. La mitjana regional ha disminuït per segon any consecutiu, situant-se en 64 sobre 100. Dels 31 països avaluats, només sis van millorar les puntuacions, mentre que 19 van experimentar un descens.

L'IPC classifica 180 països i territoris segons els nivells de percepció de corrupció al sector públic, mesurat a través de dades obtingudes de 13 fonts expertes, en una escala de zero (molt corrupte) a 100 (molt transparent). Dinamarca (90/100) encapçala l'índex, seguida per Finlàndia (88/100) i Singapur (84/100). Als últims llocs de l'IPC es troben Sudan del Sud (8/100), Somàlia (9/100), i Veneçuela (10/100).

Corrupció i crisi climàtica

En la presentació de l'IPC d’enguany, Transparència Internacional destaca que "la majoria dels països que són summament vulnerables al canvi climàtic tenen una puntuació inferior a 50 a l'IPC. Un gran nombre de persones corren un risc innecessari pel fet que la corrupció obstaculitza els projectes climàtics destinats a protegir-les. Això subratlla la necessitat crítica d'aplicar mesures rigoroses de transparència i de rendició de comptes per tal de garantir l'ús eficient d'aquests fons”.

A més, l’informe assegura que “les debilitats sistèmiques a nivell climàtic reflecteixen la necessitat de mesures més sòlides d'integritat per evitar la captura de polítiques per part de la indústria dels combustibles fòssils. Un exemple clar és la reculada en els objectius de reducció de CO₂ per part de les grans petrolieres a Europa, amb una xarxa de 50 organitzacions que van destinar 64 milions d'euros per amplificar la seva influència en el Pacte Verd Europeu”.