Simona Levi és una dona polifacètica, té un perfil artístic com a directora i dramaturga, també és un activista digital. És la cara visible del col·lectiu Xnet, treballa per la defensa de les llibertats civils, la sobirania digital, el dret a saber i lluita contra algunes de les amenaces actuals, com les fake news. I, evidentment, Simona Levi lluita contra la corrupció. Ho fa des d'una perspectiva poc habitual, de no culpabilitzar la ciutadania i responsabilitzar les institucions i les corporacions.
Quina valoració en fade la llei estatal?
Crec que és una oportunitat perduda. Va ser una directiva per la qual hem lluitat molt des de la societat civil, que la vam lluitar molts anys perquè sigui una llei que protegeixi les persones informants o alertadores d'una manera integral. Denunciar abusos al teu país no ha de ser una decisió heroica, sinó que hauria de ser higiene democràtica normal. Aquesta llei queda molt per sota del llindar del que és correcte. Per exemple, protegeix les persones que informen només de delictes greus i molt greus. Això, primer obliga a la persona a conèixer a fons l'ordenament jurídic, saber què es considera greu o més greu. I a més, hi ha un munt de coses que són importants per millorar la governança que es queden fora d’aquesta protecció.
Una altre exemple, i és un aspecte molt important, és que no s’elimina la responsabilitat penal. Molta de la informació que arriba per denunciar corrupció o altres abusos són dades que la persona no rep normalment, però que troba en el seu lloc de treball, encara que no li correspongui, i que l’ha de sostreure d’alguna manera, o en tot cas no seria la seva responsabilitat tenir accés a aquesta informació. Per poder denunciar aquests fets, que són d'interès general, s'han de sostreure d'alguna manera. Pensem en els correus de Blesa, les targetes black, el cas Snowden, el cas Luxleaks, la corrupció en les entitats, en totes les administracions europees, en tots aquests casos no tindrien protecció. Per la qual cosa, aquesta llei està feta per cobrir un expedient europeu, però no està feta amb una voluntat de protegir les persones que informen i, en conseqüència, de lluitar seriosament contra la corrupció i altres abusos sistèmics.
En el sentit que vostè deia, l'entitat de la societat civil Win, de la qual Xnet és membre actiu, s'ha adreçat a la Comissió Europea per assenyalar precisament alguns d'aquests efectes de la transposició en la normativa interna, en la legislació espanyola. Concretament, a quins aspectes es refereixen?
Quan vam veure que la transposició anava tan malament, vam demanar a Win, la nostra federació europea, d'ajudar-nos i ens van escriure. El board és un consell directiu molt competent de persones de tot el món, amb moltíssima experiència en temes d'alertadors i d'informants. Van escriure una carta a la Unió Europea amb nou punts, poso tres exemples. Primer, es deixa fora l'abús d'autoritat i això és particularment greu perquè és una cosa que passa molt sovint, perquè és la porta d'accés a altres tipus d'abús. Segon, les persones alertadores no sempre poden fer servir els canals fixats perquè moltes vegades no arriben a temps o no són cap garantia de protecció, per la qual cosa la limitació a uns canals molt específics no ajuda a que les persones puguin denunciar. Tercer, no hi ha una protecció a actors importants, com les organitzacions civils com la nostra, que som intermediàries de persones que moltes vegades es troben soles i necessiten ajuda per alertar.
No sé si en aquest comunicat que s'ha fet a la Comissió Europea en algun moment es parla de quines característiques ha de tenir l'autoritat competent en la protecció dels alertadors?
En aquest document no, però nosaltres que portem treballant molt temps amb aquest tema pensem que, evidentment, la independència de l'autoritat és fonamental. Pensem que la protecció dels alertadors significa protegir una persona que està portant proves per demostrar que el propi sistema està sent corromput o, en tot cas, comet abusos. És molt important que aquesta autoritat no tingui dependència del propi sistema que ha de protegir, perquè si no el mecanisme no funciona. La independència de l'autoritat és fonamental.
Al Parlament de Catalunya estan a punt d'aprovar la Llei d'acompanyament dels pressupostos, avui 10 de març. En aquesta Llei d'acompanyament figura el reconeixement de les competències que ha de tenir l'Oficina Antifrau com a autoritat de protecció dels alertadors. De fet, el Parlament, amb aquesta mesura, serà el primer parlament que fa aquest pas. Què li sembla, aquesta decisió?
Està previst que es pugui dependre de la central, però aquí tenim una autoritat històrica, Antifrau i, fins i tot en la proposició de Llei que vam fer fa temps, tant l'autoritat Antifrau a Catalunya com la de la Comunitat Valenciana estan fent una funció de protegir les persones que li fan arribar informació en casos de corrupció. És natural que l'autoritat Antifrau vegi ampliada les seves competències per poder ser també l'autoritat que garanteixi la protecció dels alertadors informants. Normalment l'ampliació és també perquè quan parlem d'alertadors informants no és només en casos de corrupció, pot ser que això canviï una mica certa part de les competències de l'autoritat perquè entren altres abusos, com els mediambientals. Però hem de pensar que aquí la funció és la de protegir la persona que denuncia o que fa arribar la informació, no és la investigació sobre els temes sinó decidir si la persona mereix o no aquesta protecció.
El Parlament de Catalunya també atorga a aquesta autoritat independent, en aquest cas a l'Oficina Antifrau de Catalunya, la potestat sancionadora i també d'executar aquestes sancions. A Catalunya estem anant per bon camí?
Sí, sense potestat sancionadora no es podria dur a terme l'activitat. És fonamental que les dues coses vagin conjuntament, donar aquesta responsabilitat a Antifrau i al mateix temps donar-li la possibilitat que es respectin les seves decisions. Ara bé, nosaltres vam demanar una esmena molt important que no s'ha aplicat, vam defensar que és important posar uns límits perquè en la transposició de la llei no existeixen aquests límits. I es permet a l'autoritat encarregada de protegir alertadors i informants fer requeriments i, fins i tot, escorcolls sense mandat judicial. Per a nosaltres això és extrem, sobretot si pensem que aquesta autoritat no ha d'investigar els fets. La protecció de l'alertador o informant consisteix en decidir si aquesta persona realment està proveint una informació útil i per això mereix una protecció. No se la pot protegir només si aquesta informació porta a algun lloc. La decisió és prèvia. Permetre un excés, extralimitar-se en la potestat, pensem que no és correcte, però la potestat sancionadora és indispensable.
Tornem al Parlament de Catalunya, on també han acordat tirar endavant la llei de protecció dels alertadors catalana. Recordem que vostès l'any 2019 van presentar una proposició de llei de protecció dels alertadors a la qual es van sumar tots els grups parlamentaris menys el Partit Popular. Creu que és un bon punt de partida per debatre aquesta llei futura?
Sí, perquè tota la feina estava feta. Nosaltres vam participar en la creació de la directiva. Vam fer una plantilla, vam fer aquesta proposició per a l'estat espanyol, i per a Catalunya. Aquí a Catalunya va tenir tot el suport dels partits que has esmentat. Va haver-hi un debat en comissió, va haver-hi compareixença de moltes de les parts. Pràcticament la feina estava feta. Seria molt sorprenent que no es partís d'aquesta feina, que no era només nostra, sinó de moltíssims actors, per exemple l'Oficina Antifrau, amb qui en aquests anys vam treballar colze a colze per donar aquest marc d'una manera consensuada, en el que gairebé estem tots molt d'acord, des de la societat civil, nosaltres, l'Oficina Antifrau, l'oficina de l'Ajuntament de Barcelona, que va ser pionera en col·laborar amb nosaltres per oferir als ciutadans una bústia anònima de protecció. Hi ha uns actors que ja hem fet la feina i seria sorprenent que tota aquesta feina es deixés de banda i es tornés a començar.
Vostè com s'imagina aquest procés d'elaboració de la llei? S'imagina un procés participatiu on tinguin en compte aquestes veus, que han treballat durant molt temps aquest tema de protecció dels alertadors?
Jo col·laboro sovint amb l'administració, crec que dels processos participatius a vegades se’n fa un abús metodològic. Les entitats que hem treballat són les que he anomenat abans, Xnet, Antifrau, alguns actors com la directora de Transparència de l’AMB, la Gemma Calvet. Els actors que hem fet la feina fins ara són clars i s'hauria de treballar el text que ja estava debatut amb aquests actors. A partir aquest text es podria obrir un procés participatiu i no a l'inrevés, perquè no totes les opinions són tan informades i competents com les que portem 4-5 anys treballant-hi. I treballant justament com transposar aquesta llei al context de Catalunya.
Com que fa molts anys que treballa amb aquest aspecte, quin creu que són els temes més claus que aquesta futura llei catalana no es pot deixar?
A Catalunya crec que tenim la possibilitat de corregir els errors de la llei de l’Estat. Com hem fet amb la llei de transparència. O sigui, una llei de transparència espanyola molt escassa, aquí podem millorar-la, perquè hi ha les competències, perquè aquests actors que he anomenat estem alineats amb allò que s'ha de fer. També a nivell de les autoritats hi ha aquest consens d'aconseguir un nivell de garantia molt més alt, una qualitat democràtica millor, per corregir els errors i mancances de la llei espanyola. I també tenim un fet diferencial, aquí a Catalunya, nosaltres vam implantar la primera bústia anònima que després es va adoptar utilitzant el software de Global Leaks, la primera bústia anònima a nivell europeu dintre d'una autoritat va ser a l'Ajuntament de Barcelona, després la d’Antifrau de Catalunya, i després es va replicar en altres dotze institucions catalanes. Som pioners a Catalunya de com s'han de fer les bústies perquè realment garanteixin l'anonimat i la protecció integral de la persona que denuncia, de manera que pugui fer arribar informació fonamental per millorar la governança i l'interès general. Sense haver d'exposar quin és l'objectiu. Crec que la llei és una oportunitat de posar en valor aquesta eina que tenim ja consolidada. A més, la llei espanyola té un dèficit molt important perquè no defineix com han de ser. Nosaltres portem denunciant diversos anys que hi ha molts abusos de bústies que es diuen anònimes i no ho són, això és molt perillós perquè la persona que denuncia creu que ho fa anònimament però s’està enregistrant la seva IP. Aquí a Catalunya som garantia que això no succeeixi, crec que la llei catalana ho ha de posar en valor.
A l'Oficina Antifrau ens ha quedat clar que l'anonimat funciona, vam passar d'una mitjana de 160 denúncies a més de 500 l’any passat. Creu que encara hi ha reticències amb l'anonimat o ja s’ha superat?
Sempre hi ha reticències però cada cop menys, quan nosaltres començàvem amb vosaltres a posar en pràctica tot això, recordem que dèiem: "però això és increïble, com pot ser fins i tot legal", i ara és obligatori. Ara l'autoritat diu que l'anonimat no és perillós. Les persones que ho practiquem veiem que realment l’anonimat posa més ordre, impedeix el desordre, la calúmnia i el caos d'una informació que circula sense tenir un camí ben delimitat, o és per experiència o és per autoritat. Crec que paulatinament això s'està assumint com una normalitat, encara però hi ha molta reticència, no està resolt del tot.