Entrevistem la directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Begoña Ballvé, que va prendre possessió del càrrec el mes d’abril passat. La presa de possessió va coincidir amb la decisió del Parlament de Catalunya d’atorgar a l'Oficina Antifrau les competències com a Autoritat independent de protecció de les persones alertadores. Unes competències que deriven de la Directiva Europea de l'any 2019 i que s'han transposat a l'ordenament jurídic amb una llei aprovada pel Congrés dels Diputats el 20 de febrer passat. Una llei que també atorga a l'Oficina Antifrau de Catalunya les competències, entre d'altres, de la responsabilitat del registre de sistemes interns o de ser el canal extern d'alertes.
Què representa per a l'Oficina Antifrau haver assumit competències en la protecció de les persones alertadores?
Per a l'Oficina aquest ha estat un moment molt important. Penseu que Antifrau feia temps que reivindicava aquestes competències, sobretot en la persona del director. En aquest sentit agraïm moltíssim que el Parlament, de seguida que es va aprovar la llei, va atorgar aquestes competències directament a l'Oficina Antifrau. Encara que les nostres normes internes sí que ho preveien, ara tenim aquestes competències plenes i estem ja com altres institucions, que fan una feina com la nostra a tot el territori estatal –en referència a les altres agències i oficines antifrau d’altres comunitats–, que sí tenien aquestes competències perquè tenen lleis més recents.
I com han organitzat aquestes noves competències des que tenen la protecció de les persones alertadores?
Aquesta llei ens ha atorgat les competències en protecció de les persones que alerten. El Parlament ens ha atribuït aquesta competència, però el que no s'ha fet de moment és una atribució de persones i recursos per poder-ho dur a terme. En tot cas, l'Oficina Antifrau s'ha reorganitzat internament. Com a directora adjunta, una de les primeres feines que he assolit dins l’organització ha estat la creació d'una àrea específica, altament especialitzada, sobretot per la sensibilitat del que representa la protecció de les persones alertadores, i molt diferenciada d'altres àmbits de la pròpia oficina, com són la prevenció o la investigació d'infraccions. Estem treballant per donar aquesta prestació a les persones de la forma més eficient i eficaç.
Qui pot rebre aquesta protecció? Quines característiques s’han de complir per venir a Antifrau i demanar aquesta protecció?
La llei el que fa és protegir les persones que alertin en el seu àmbit laboral i en sentit ampli, perquè la llei fa tot un ventall de possibilitats per aquest concepte. En aquest sentit, és per a totes aquelles persones que hagin rebut informació o creguin que tenen informació que poden revelar o comunicar, perquè pot ser una infracció greu o molt greu administrativa o penal. Quan la persona té la percepció que podria tractar-se d'una irregularitat, quan faci aquesta alerta, en qualsevol àmbit.
Estem parlant d’informacions en el marc de l'àmbit laboral i, temporalment, després de l'entrada en vigor de la directiva. Això també és molt important, quan tenim algun cas d'abans de la directiva, aquests quedarien fora de la protecció de la llei. La llei específicament esmenta que és a partir de la seva entrada en vigor, però també amb l'entrada en vigor de la directiva.
I un cop han vingut aquí i han sol·licitat la protecció, quines mesures de suport i d'acompanyament reben o poden rebre aquestes persones informants?
Tenim dues línies d'actuació bàsiques. La primera d'elles és que un cop escoltem les persones i verifiquem ràpidament que compleixen amb els requisits, el que fem és donar-los el certificat de persona protegida i ho comuniquem a l'organització on treballen. Aleshores fem un acompanyament i vetllem per aquesta relació laboral i tutoritzem què passa en aquella organització respecte a aquesta persona. També ens coordinem amb altres administracions públiques i això ho fem cas per cas, per exemple, amb forces i cossos de seguretat, amb inspecció de treball, o amb altres administracions. L’ajudem, l'acompanyem per recordar a les administracions que com a persona protegida hem de donar-li el màxim suport.
Des que va entrar en funcionament aquesta nova llei i tenen aquestes noves competències, Antifrau a quantes persones ha protegit?
Com deia abans, a través del Reglament ja fèiem protecció a persones de forma més incomplerta que ara amb la nova llei. Però des de l'entrada en vigor de la llei, al febrer, en portem ja 19.
Si les institucions no fan cas o no fan cas del tot a les indicacions de l'Oficina Antifrau teniu potestat sancionadora?
Sí, la potestat sancionadora està prevista a la llei, i, com sempre diem, estem en un sistema que és preventiu i aquesta ha de ser l'últim esgraó. Per a nosaltres és molt important fer el seguiment, comunicar-ho a l'organització, estar pendent que no es produeixi cap acte que sigui contrari o que pugui ser constitutiu d'una represàlia. I, arribat el cas, si cal, encetar la potestat sancionadora, perquè aquella organització no ha trobat la manera de fer les coses ben fetes. Però, com insisteixo, aquí s'ha de fer molta prevenció per intentar no arribar a fer-la servir. I si s'ha de fer servir, òbviament, iniciar-la.
No se n'ha parlat gaire, però la llei també contempla una figura que és la de l'afectat. Aquesta figura, a qui es refereix?
Aquest és un aspecte que també ens interessa molt per una sèrie de garanties que també atorga la llei. De fet, hem tingut sempre al nostre sistema a les persones que estan afectades en el sentit d’investigades, dintre del que és l'alerta o la denúncia. Aquí hi ha drets com el de la confidencialitat o el dret de defensa d'aquella persona, o la presumpció d'innocència. Durant tot el temps en el que dura una investigació, aquella persona ha de tenir la possibilitat de fer tots els actes de defensa que consideri. Però també la directiva està pensant en les denúncies falses. Si una persona és víctima d'una denúncia falsa també se la pot protegir.
Ara anem a un altre aspecte d'aquesta llei, que és el sistema intern d'informació. En què consisteix?
El sistema intern d'informació, en el fons, és una mena d'infraestructura, un instrument que es posa al servei de les organitzacions per promoure la cultura de la integritat. Dit això, el que fa la llei és aconseguir que s'hagi de crear una bústia interna a les organitzacions per a que les persones puguin comunicar aquestes irregularitats, perquè això també té a veure amb la reputació i la marca de l'organització. I en aquest sentit se li dona l'oportunitat de poder gestionar, investigar i prendre mesures en la línia de corregir les irregularitats o del que s'hagi de fer.
I quines entitats estan obligades a tenir aquest sistema?
Aquesta bústia interna l’han de tenir totes les organitzacions, ha d'estar a totes les organitzacions privades i públiques, en un sentit ampli. Quant a organitzacions privades, a totes les persones jurídiques, i en l'àmbit públic, a totes les entitats del sector públic. Fins i tot a fundacions, sindicats, partits polítics, tota mena d'entitats. I en aquest sentit es posa el focus especialment en les que tenen més de 50 treballadors. Per implementar i crear aquest sistema entre les organitzacions, totes tenen fins al desembre d'aquest any, del 2023.
Quin paper té Antifrau en la implementació d'aquest sistema intern?
La pròpia llei ha configurat l'Oficina Antifrau com el canal extern i també com l'autoritat de protecció d'alertadors, en el sentit que nosaltres tenim facultats de supervisió i control d'aquests canals interns, que s'implementin correctament i que el seu funcionament sigui correcte. Òbviament també, com a última opció, hi ha una potestat sancionadora, però és en aquells casos en què les organitzacions no disposin d’aquest canal o no facin la investigació o les investigacions corresponents.
En el context actual, com es pot fomentar la cultura de l'alerta i la cultura de la integritat?
Insisteixo en aquesta concepció de la prevenció. Tot el treball que fem a l'Oficina Antifrau de Catalunya, on tenim una Direcció de Prevenció que es dedica a treballar i a promoure aquesta integritat al sector públic i també al privat, tenim molta experiència en aquest àmbit. Amb dades del 2022, hem fet més de 3.500 hores de formació. Tenim en funcionament un servei que és innovador, que és el DialÈtic, que serveix per a que treballadors de les administracions públiques puguin plantejar dilemes ètics que es troben per ajudar-los amb la nostra experiència a resoldre’ls, perquè està clar que qualsevol persona pot tenir un dilema ètic al llarg de la seva vida professional. No passa res, simplement s'ha de gestionar.
Treballem també fent tota mena d'esmenes i propostes a normatives locals, autonòmiques, estatals, també a la directiva, i fins i tot fem recomanacions a les entitats, com ara recentment hem fet als electes a les eleccions municipals. Treballar la cultura de la integritat és bàsic per dissuadir comportaments, irregularitats, fins i tot aquells comportaments en l'administració que després, com a Oficina Antifrau, estem obligats a investigar.
Abans d’arribar a que es perpetri qualsevol irregularitat ens agrada treballar tot el que és la integritat. Un sistema intern, dintre d'una organització, li serveix a aquesta per fer aquestes polítiques d’integritat. No cal arribar a una situació complexa davant de jutjats o d'altres entitats de control, sinó que puguin treballar internament el foment de l'ètica i els valors públics.
La desaparició d'algunes agències o oficines en els darrers temps està sobre la taula, ha estat titular de mitjans de comunicació i és com una moneda de canvi a l'hora, en algunes comunitats, de fer pactes de govern. Quin posicionament tenen amb aquesta situació, amb aquest joc polític d’agències i oficines antifrau que s'està fent?
Partim de la base que la corrupció és un fenomen global, que s'ha de tractar de forma coordinada per tots els agents que tenim, fins i tot de l'àmbit geogràfic i en el funcional. Cal que totes les agències estiguin coordinades i que treballem en fer polítiques de prevenció en la lluita contra la corrupció. En aquest Estat tenim diferents agències i diferents oficines que es coordinen en aquesta línia perquè no hi ha una entitat d'àmbit estatal que s'hi dediqui.
Quan veiem que succeeix això, creiem que s'està donant un pas enrere en la lluita contra la corrupció i lamentem moltíssim que això sigui una moneda de canvi de pactes postelectorals, perquè creiem fermament que totes aquestes entitats haurien de formar part de l’ADN de la societat. Perquè la corrupció no només és una lacra, sinó que, a més a més, afebleix moltíssim l'estat social i l'estat de dret i atempta contra els valors democràtics. Per tant, nosaltres no estem còmodes amb aquesta situació. No ens agrada, demanem que es valorin i es prenguin altres tipus de mesures, i que facin passes enrere en aquest sentit.
