25 de març de 2026. El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Josep Tomàs Salàs Darrocha, ha participat avui a la jornada 'El compliment normatiu com a eina de sostenibilitat en salut', celebrada a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del Clínic Barcelona. L'acte ha reunit representants del sector sanitari, juristes i especialistes en bioètica per analitzar com els models de compliment normatiu poden contribuir a reforçar la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema.

El director d’Antifrau ha posat sobre la taula una dada contundent: "Antifrau va rebre l’any 2016 unes 150 denúncies; el 2025 n’hem rebut 2.100". Un creixement exponencial que ha volgut interpretar des d’una perspectiva positiva: "La bona explicació és que cada any ens coneixen més i ens fan més confiança."

Segons Josep Tomàs Salàs, aquesta és la lògica que haurien de seguir també les organitzacions sanitàries quan despleguen programes de compliment: generar sistemes que mereixin la confiança dels professionals i que ofereixin garanties de funcionament quan aparegui una alerta o una denúncia. "Quan arribi la primera alerta, els professionals han de creure que l’organització actuarà", ha assegurat.

Conflictes d’interès: un repte estructural del sistema sanitari

Preguntat pels conflictes d’interès en el sector salut, Salàs ha remarcat que es tracta "d’un tema especialment complex" perquè el sistema català combina una provisió pública amb una forta interacció amb la indústria sanitària. Ha recordat que és habitual que directius o responsables públics provinguin de l’àmbit privat i que hi tornin després: "Aquest trànsit públic-privat és molt fàcil en el sector sanitari, i això ens porta directament al risc de portes giratòries. Els programes de compliment normatiu i les normes d’incompatibilitats han de ser estrictes i efectius, amb el cost que tingui."

Salàs ha apuntat que Antifrau ja va elaborar un informe específic sobre conflictes d’interès en l’administració pública amb un apartat dedicat al sector sanitari.

Protecció dels professionals que alerten

El director d'Antifrau ha explicat que els canals interns sovint depenen de la pròpia direcció de l’organització, fet que pot generar desconfiança: "Les investigacions internes no sempre són ben acollides per les direccions. I això és un problema real."

Sobre el canal extern, que gestiona l'Oficina Antifrau, ha afirmat: "La pràctica ens demostra que en ocasions les persones alertadores estan molt exposades a represàlies, i que encara que després els donem la raó, han quedat retratades." Per això ha recomanat que qualsevol professional que es plantegi fer el pas "primer s’assessori i consulti", ja sigui a Antifrau o a través d’altres canals de suport.

Josep Tomàs Salàs ha remarcat la necessitat de la llei catalana de protecció de les persones alertadores, i ha expressat el desig que "solucioni moltes de les mancances actuals i permeti oferir una protecció real i efectiva".

"El tracte que donem a les persones alertadores és un indicador de qualitat democràtica"

El director de l’Oficina Antifrau ha acabat amb una reflexió: "Als anys 80 ens deien que la situació de les presons era un indicador de la qualitat d’un estat. Avui m’atreviria a dir que un dels indicadors de la qualitat democràtica és com tractem les persones alertadores. I ara mateix, no els podem garantir la protecció que necessiten."

La jornada ha comptat també amb les intervencions d'Esther Giménez-Salinas, Síndica de Greuges de Catalunya; de la magistrada Montserrat Comas; del comissari Ramon Chacón; i de Núria Terribas, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya. Tots han coincidit en la importància de reforçar la cultura de compliment i d’avançar cap a models preventius que redueixin la judicialització i millorin la seguretat pacient-organització.