14 de juliol de 2021. L’Oficina Antifrau de Catalunya, juntament amb altres 25 organismes que formen part de la NEIWA, subscriu la Declaració per a l’establiment de canals interns de denúncia i la Declaració per a l’establiment de canals externs de denúncia, ambdues fruit de la trobada d’Utrecht i dels resultats dels grups de treball constituïts en el si de la NEIWA i en els quals ha participat l’Oficina Antifrau. Aquestes declaracions incorporen una sèrie de recomanacions per a la implementació efectiva de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019 sobre la protecció de persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió Europea. Les institucions que subscriuen les declaracions es van reunir virtualment el passat 4 de juny i donen així continuïtat a les reunions de la Haia (Maig 2019), París (Desembre 2019), Roma (Juny 2020) i Brussel·les (Desembre 2021), així com a d’altres sessions organitzades en el marc dels treballs de la Xarxa.

Durant la reunió, el president de l’Autoritat de protecció de les persones alertadores dels Països Baixos i amfitrió de la trobada, Wilbert Tomesen, va donar la benvinguda a una nova institució integrant de la xarxa NEIWA: la Comissió búlgara anticorrupció i per a la confiscació d’actius il·legals. L’Agència de Prevenció de la Corrupció de Montenegro també hi va participar com a observadora.

A la trobada, també hi va participar una representant de la Comissió Europea, Christel Mercade Piqueras, que va informar de les darreres novetats en les tasques de transposició de la Directiva europea. La Comissió està treballant en un document adreçat als estats membres sobre “preguntes freqüents” en relació amb la interpretació de determinats preceptes de la Directiva. A data d’avui encara no s’ha comunicat per part dels Estats membres de la UE cap llei estatal que transposi la Directiva europea.

Com a conclusió de la reunió d’Utrecht els membres de la NEIWA, amb l’esperit de compartir millors pràctiques, recomanen els punts recollits en les següents declaracions i que, s’adrecen als governs, les administracions i altres interlocutors involucrats en la implementació de la Directiva.

 

Declaració per a l’establiment de canals interns de denúncia

1. Establiment de canals interns

1.1. Les entitats jurídiques del sector públic i privat haurien d’establir procediments interns adequats per rebre i fer un seguiment de les denúncies sobre irregularitats. Els canals interns tenen com a objectiu la revelació d’irregularitats en els llocs de treball que d’una altra manera romandrien ocults, sovint per por a represàlies.

1.2. Les entitats obligades a implementar canals interns de denúncia hauran de fomentar una cultura de denúncies internes i valoraran la denúncia interna com un acte de lleialtat i com una oportunitat per conèixer les irregularitats internes i solucionar-les.

2. Confidencialitat i denúncia anònima

2.1 Les persones alertadores sovint poden no tenir confiança en l’eficàcia dels canals interns de denúncia, fet que pot dissuadir-los d’informar d’una irregularitat. La salvaguarda de la confidencialitat de la identitat de la persona alertadora i de la investigació és, per tant, una condició clau per al sistema de denúncies, garantint que la presentació d'una denúncia no comporti cap risc professional ni personal per a la persona denunciant.

2.2. Els canals de denúncies interns han d'oferir confiança i evitar que el personal no autoritzat tingui accés al seu contingut. Les entitats que externalitzin els seus canals interns de denúncia haurien de comprovar prèviament que la tercera part garanteixi que les denúncies internes siguin custodiades de manera confidencial i que només les persones autoritzades puguin accedir al seu contingut.

2.3. El canal de denúncies intern hauria d'incloure que una investigació adequada sobre la denúncia d'una irregularitat s'hauria de dur a terme d'una manera rigorosa.

3. Procediments de denúncia interna i de seguiment segons la Directiva de la UE:

3.1. En funció de la naturalesa i la dimensió de les entitats, els canals interns podrien ser gestionats per una persona o departament imparcial responsable de rebre i fer un seguiment de les denúncies i mantenir la comunicació amb la persona informant. En qualsevol cas, la seva funció ha de ser la de garantir la independència, evitar conflictes d’interessos i que rebi la confiança dels empleats.

3.2. Els procediments clars i definits de recepció i seguiment de la denúncia són essencials per generar confiança en l’eficàcia del sistema global de protecció de les persones alertadores. S’ha de donar un seguiment adequat a una denúncia presentada internament en un termini de temps raonable per informar a la persona denunciant, d'acord amb l'estàndard mínim de la Directiva de la UE. S’ha d’informar la persona denunciant sobre el termini i els procediments de la comunicació bidireccional.

3.3. Les persones que considerin denunciar infraccions haurien de poder prendre una decisió informada sobre si volen denunciar i sobre com i quan fer-ho. És essencial per a les entitats jurídiques del sector públic i privat, i les que tinguin un canal intern de denúncia, proporcionar informació clara i de fàcil accés sobre els procediments per denunciar internament, així com la possibilitat de denunciar externament a les autoritats competents.

3.4. La persona denunciant hauria de poder triar el canal d’informació més adequat (intern o extern) en funció de les circumstàncies individuals del cas. Tanmateix, se la podria encoratjar a utilitzar en primer lloc els canals interns de denúncia i denunciar davant el seu propi ocupador si aquests canals es troben disponibles i se’n pot esperar raonablement el seu funcionament.

4. Prohibició de represàlies

4.1. Les persones que denuncien internament haurien d’estar protegides contra qualsevol forma de represàlia, ja sigui directa o indirecta, que hagi estat presa, encoratjada o tolerada pel seu ocupador o client o destinatari de serveis i per persones que treballin o actuïn en nom d’aquests, inclosos els companys de feina i directius de la mateixa organització o en altres organitzacions amb les quals la persona denunciant està en contacte en el context de les seves activitats relacionades amb el treball.

4.2. Una clara prohibició legal de represàlies tindrà un efecte dissuasiu important i es reforçaria encara més amb disposicions sobre responsabilitat personal i sancions per als autors de les represàlies.

4.3. L’atorgament d’un estatut de protecció a una persona denunciant, quan la legislació nacional preveu l’atorgament d’aquest estatut, implica que les autoritats competents s’han d’assegurar que la persona alertadora no pateixi cap tipus de represàlia, directa o indirecta. Les autoritats competents haurien de disposar, si escau, d’eines dissuasives per evitar qualsevol forma de represàlia, inclosa la possibilitat d’imposar una sanció a l’organització que adopti mesures de represàlia.

4.4. Fins i tot si no es coneix la identitat de la persona denunciant (anònima), ni hi ha dades que permetin identificar-la en aquell moment, la seva identitat es pot revelar o deduir en una etapa posterior. Per tant, si la persona alertadora ha denunciat d’acord amb la normativa, pot tenir dret a les mesures de protecció que ofereix la Directiva, quan la legislació nacional prevegi l’atorgament d’aquestes mesures.

4.5. Les autoritats competents i les entitats obligades a establir canals interns de denúncia han de vetllar per solucionar qualsevol situació en què la persona alertadora pugui haver estat objecte de represàlies i avaluar com evitar futures situacions similars.

 

Declaració per a l’establiment de canals externs de denúncia

1. Assegurar que els canals externs de denúncia, establerts per les autoritats competents, proporcionin una confidencialitat estricta a les persones alertadores i a les seves denúncies, així com a les investigacions de les autoritats competents que en facin el seguiment, envers qualsevol tercer, i assegurin la seva protecció amb l’atorgament de l’autonomia organitzativa i financera necessària perquè aquests canals puguin desenvolupar les seves funcions adequadament així com proporcionar-los els recursos suficients.

2. Considerar la possibilitat de designar una autoritat reconeguda i posicionada com a autoritat principal, central o fonamental dins de l'estat membre o la regió i que doni a la Directiva i a la legislació nacional d'aplicació un nom, una cara i un número de telèfon.

3. Disposar que aquesta autoritat exerceixi, no necessàriament en exclusivitat i en funció de la legislació nacional, una o més de les funcions previstes per la Directiva, que podrien incloure, en particular, investigar les denúncies de represàlies i proporcionar informació i estar disponible per a la consulta o assessorament de les persones alertadores i, si escau, remetre-les a l'autoritat competent que correspongui.

4. Considerar la possibilitat que aquesta autoritat sigui competent per dur a terme el seguiment de les denúncies d’infraccions, almenys com a últim recurs quan cap altra autoritat sigui competent o no hagi donat el seguiment adequat a un informe, d'acord amb el marc nacional aplicable.

La NEIWA, representada actualment per 22 estats membres, va ser creada al maig de 2019 per tal d’oferir una plataforma per a la cooperació i per a l’intercanvi de coneixements i experiències en l’àmbit de la integritat i de l’alerta. Actualment centra els seus esforços en la transposició i implementació de la Directiva europea de protecció de les persones alertadores que els estats membres de la UE han de realitzar abans del 17 de desembre d’enguany. De fet, s’ha proposat una reunió a Dublín els propers dies 9-10 de desembre (abans de la data límit de transposició de la Directiva) si la situació epidemiològica millora.