29 de gener de 2026. La directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Olinda Anía, ha impartit avui una ponència en el marc del curs ‘Protección a los informantes: curso avanzado y formación de formadores para la Administración Pública (WHIPATT)’, organitzat per l’Institut Nacional d’Administració Pública (INAP) i integrat dins el projecte europeu OPWHI, del qual Antifrau en forma part. La sessió també ha comptat amb la participació del cap d’Àrea de Formació de l’Oficina, Jordi Tres, que ha intervingut puntualment per aportar aclariments i complementar diversos aspectes de la ponència.

La sessió ‘Medidas de protección y apoyo a los denunciantes. Enfoque de género’, ha permès a la directora adjunta d’Antifrau aprofundir en els mecanismes institucionals i jurídics que garanteixen la protecció de les persones alertadores, així com en la necessitat d’incorporar una perspectiva de gènere en l’anàlisi i la prevenció de la corrupció.

Continguts de la ponència

Durant la seva intervenció, Olinda Anía ha presentat el mapa institucional de la Generalitat de Catalunya en matèria d’integritat pública i ha detallat les funcions de l’Oficina Antifrau, amb especial atenció al seu paper com a Autoritat Independent de Protecció de les Persones Informants.

La ponència ha abordat diversos blocs temàtics:

• —Dades sobre corrupció i gènere, amb referència al Baròmetre 2024: La corrupció a Catalunya i al Barómetro Global de la Corrupción, que evidencien diferències en la percepció i l’impacte de la corrupció segons el gènere.
• —Sistemes interns d’informació i la seva importància per garantir canals segurs, confidencials i eficaços.
• —El funcionament del canal extern de l’Oficina, així com la supervisió dels Sistemes Interns d’Alertes (SIA), incloent el registre de responsables i la gestió de consultes.
• —El procediment de protecció de les persones alertadores, amb dades actualitzades sobre sol·licituds, mesures adoptades i tipologies de casos.

“Gènere, poder i corrupció”: reflexions de la directora adjunta

En el marc de la sessió, Anía ha desenvolupat una anàlisi detallada sobre la relació entre gènere, poder i corrupció, tot subratllant que “el gènere importa” a l’hora d’entendre l’impacte diferencial del fenomen:
“Coneixem bé la relació entre dos dels vèrtexs del triangle que formen el gènere, el poder i la corrupció. Disposem de menys informació, però, sobre com el gènere travessa el fenomen de la corrupció. Les dades conclouen que les dones la pateixen de manera més acusada, la perceben en major mesura i s’hi involucren de manera diferent.”

Anía ha remarcat que les dones són més vulnerables a la corrupció tant en contextos de corrupció sistèmica —per la seva major dependència de serveis públics essencials— com en entorns on la corrupció no és estructural, a causa de la persistència de desigualtats socioeconòmiques i professionals.

També ha assenyalat que les dones participen menys en intercanvis irregulars per motius diversos: menor presència en espais de decisió, estereotips de gènere, o dinàmiques informals masculinitzades. La directora adjunta ha destacat, igualment, que les dones acusades de corrupció reben un tracte més sever en l’esfera pública i judicial, així com l’existència de formes de corrupció que les afecten de manera específica, com la sextorsió, que combina l’abús sexual i la lesió de la integritat institucional.

Pel que fa a les barreres per denunciar, Anía ha remarcat que la perspectiva de gènere és essencial per detectar obstacles específics i garantir canals que siguin accessibles, útils i segurs per a tothom.

Tot seguit, ha explicat les actuacions que l’Oficina Antifrau de Catalunya ja ha desplegat per incorporar aquesta mirada, com ara:

• —la promoció de la investigació i la formació en integritat i gènere,
• —la segregació de dades per disposar d’informació fiable,
• —la consolidació de canals de denúncia inclusius i sensibles al gènere,
• —la sensibilització a operadors jurídics i personal administratiu,
• —i la necessitat de visibilitzar referents femenins en la integritat pública.

Propostes de millora normativa per reforçar la protecció de les persones informants

En la part final de la seva exposició, la directora adjunta ha plantejat diverses propostes de reforma de la Llei 2/2023, amb l’objectiu d’augmentar l’efectivitat del sistema de protecció i reforçar el paper de les autoritats competents. Entre les recomanacions, Anía ha destacat:

• —Reforçar el paper de les autoritats independents per fer efectiva la prohibició de represàlies.
• —Facultar-les per dirigir requeriments, tipificant com a infracció el seu incompliment.
• —Atorgar legitimació activa a aquestes autoritats per actuar judicialment.
• —Dotar-les de capacitat per requerir el cessament de represàlies, amb conseqüències en cas de desatenció.
• —Explicitació de la funció de supervisió i inspecció dels canals interns per part de les autoritats independents.
• —Eximir els municipis de menys de 5.000 habitants de l’obligació de disposar d’un Sistema Intern d’Informació (SII).
• —Incloure les persones responsables dels sistemes interns dins el col·lectiu potencialment protegible.
• —Desenvolupar canals externs sectorials que complementin els actuals mecanismes de denúncia.

Segons Olinda Anía, aquestes modificacions contribuirien a reforçar la seguretat jurídica, millorar la protecció efectiva de les persones informants i adaptar el sistema espanyol als estàndards europeus més avançats.