20 de febrer de 2026. La Comissió Assessora en Ètica (CAE) de l’Oficina Antifrau de Catalunya ha celebrat la tercera sessió del Cicle de converses sobre integritat i actualitat, dedicada a examinar l’impacte de les demandes estratègiques contra la participació pública, conegudes com a SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation). 

La sessió ha estat conduïda per Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals, Visibilitat i Participació d’Antifrau i membre de la CAE, i ha comptat amb les intervencions de Pau Esparch, periodista i autor de l’informe ‘SLAPPs, les sigles que volen fer callar el periodisme’ elaborat per Mèdia.cat, i Inés Díez, responsable de l’àrea jurídica de Greenpeace-Espanya.

Les SLAPP: un mecanisme de pressió i silenciament

Pau Esparch ha iniciat la sessió explicant què és una SLAPP i per què constitueix una amenaça directa per a la integritat democràtica. Ha remarcat que es tracta de demandes impulsades per actors poderosos —grans empreses, figures polítiques o institucions— amb l’objectiu de generar por, desgast i autocensura en persones o entitats que treballen en l’esfera pública.

Segons Esparch, el denominador comú és el desequilibri de poder: "El poderós és qui presenta la demanda contra el petit per promoure el silenci informatiu". Aquest mecanisme busca que la part més vulnerable es plantegi si val la pena continuar informant o denunciant, davant del risc econòmic i emocional que comporta un procés judicial.

Durant la seva intervenció, Esparch ha repassat diversos casos recents que il·lustren aquesta dinàmica. Aquests exemples, ha subratllat Esparch, demostren que les SLAPP no són episodis aïllats, sinó un problema global que afecta la qualitat democràtica i la integritat informativa.

La perspectiva de les organitzacions socials: un problema global amb conseqüències greus

Inés Díez ha aportat la visió de Greenpeace-Espanya, una de les organitzacions que més sovint es troba exposada a litigis intimidatoris. Ha explicat que darrere d’una SLAPP "sempre hi ha una gran corporació o una administració pública" que actua contra periodistes, activistes o persones que participen en la vida pública.

Díez ha destacat l’asimetria i la desproporció entre les parts: grans empreses amb recursos pràcticament il·limitats davant de persones físiques o entitats petites que sovint no poden assumir els costos d’una defensa jurídica prolongada. Ha recordat casos com el de Greenpeace als Estats Units, on una demanda per 660 milions de dòlars, un import inassumible que podria obligar a tancar una de les seves seus més emblemàtiques.

Segons Díez, aquestes demandes no busquen obtenir justícia, sinó atemorir i dissuadir. "El fi intimidatori és l’objectiu", ha remarcat, assenyalant que sovint les demandes es retiren abans de sentència perquè el propòsit real és generar por i desmobilització.

Les conseqüències per a les persones individuals poden ser devastadores: desemparament, risc de privació de llibertat, ruïna econòmica i una afectació emocional profunda. Ha citat el cas del Regne Unit, on una sentència impedeix parlar d’una petroliera concreta, fet que limita la capacitat de Greenpeace per complir la seva missió fundacional.

Díez ha alertat que qualsevol persona pot veure’s afectada per una SLAPP, especialment en un context de vulnerabilitat i por que pot desmobilitzar la participació ciutadana i erosionar els valors democràtics. A més, ha subratllat que la durada dels procediments —sovint molt llarga— "posa la vida de la gent en pausa". També ha remarcat la necessitat que el sistema judicial conegui millor el fenomen de les SLAPP i que els advocats tinguin un paper actiu en la seva identificació i prevenció.

Una directiva europea amb marge de millora i reptes en la transposició estatal

Díez ha coincidit amb Esparch en assenyalar que la directiva europea és un pas endavant, però encara insuficient. Ha explicat que "té molt marge de millora" i que la seva aplicació pràctica dependrà en gran mesura de com es faci la transposició als estats membres.

A Espanya, ha advertit, no hi ha encara cap text de transposició, i preocupa que es pugui fer de manera incompleta. La transposició implicaria modificar diverses normes, incloent-hi el Codi Penal i la Llei de seguretat ciutadana. Ha recordat que els delictes d’injúries, calúmnies o contra l’honor —incloent-hi els relatius a la Corona— no s’han revisat des de 1995 i que, segons Díez, "haurien de desaparèixer fa molt de temps".

Una transposició rigorosa, ha afirmat, comportaria una revisió en cadena de diverses lleis, però "falta voluntat per aplicar tot això".

Integritat, ètica i defensa de l’interès públic

La sessió ha conclòs amb una reflexió compartida: les SLAPP són una amenaça directa a la integritat, a l’ètica pública i al dret de la ciutadania a rebre informació veraç. Per això, és imprescindible continuar generant espais de debat, sensibilització i formació que permetin identificar aquestes pràctiques i reforçar la protecció dels col·lectius més exposats.

Amb aquesta tercera sessió, la CAE reafirma el seu compromís amb la promoció de la integritat i la defensa de l’interès públic davant de noves formes d’assetjament i pressió.