Abstenció: Fet d'avançar-se a l'activació d'un conflicte d'interessos. Qualsevol responsable públic, en l’exercici de les seves funcions, decideix no intervenir en un assumpte en el qual directament o indirectament tingui interessos de qualsevol mena que comprometin la seva imparcialitat i, en particular, interessos personals, familiars o econòmics, i n'informa als seus superiors jeràrquics o a l'autoritat competent.
Conflicte d’interessos: El que es produeix entre els assumptes i els béns que són de tota la comunitat i els privats, vinculats als fins particulars de cada membre de la societat civil. L’evitació del conflicte d’interessos garanteix la imparcialitat dels agents públics per fer-se càrrec dels assumptes comuns sense que els seus actes beneficiïn o privilegiïn els interessos privats propis.
Corrupció: Tot acte de corrupció suposa l’incompliment conscient de l’obligació d’un decisor públic -o privat- qui, en oberta deslleialtat amb el mandat assumit legalment o contractualment, únicament persegueix la obtenció d’un benefici particular, al marge de la ciutadania o dels legítims interessos de tercers. Així entesa, la corrupció pública i la corrupció en el sector privat comparteixen els següents trets caracteritzadors:
a) Qualsevol conducta corrupta implica sempre la infracció d’un deure institucional, de tal manera que qui es corromp transgredeix, activament o passivament, la responsabilitat inherent al càrrec que ocupa o a la funció que exerceix, incomplint l'encàrrec conferit.
b) Es produeix en un marc normatiu concret que li serveix de referència, ja sigui de caire legal (vg. legislació sobre incompatibilitats) o bé contractual (vg. normes de responsabilitat social corporativa o inherents al risc reputacional).
c) Està sempre vinculada a l'expectativa d'obtenir un benefici extrainstitucional, generalment econòmic, però també, eventualment, polític, professional o una combinació de profits de naturalesa diversa.
d) Té lloc de manera subreptícia o reservada, tant en la seva execució com, en el seu cas, simultàniament o successivament a l'ocultació del guany il·lícitament obtingut, la qual cosa dependrà sempre de l'estratègia utilitzada o del grau d'eficàcia de les institucions de control.
Entrevistes personals: Converses mantingudes amb qualsevol persona que pugui proporcionar informació rellevant, que concretin, ampliïn o aclarin fets que siguin objecte d'actuacions de l'Oficina Antifrau, prèvia convocatòria per qualsevol mitjà adequat i amb suficient antelació.
Favoritisme, nepotisme: El favoritisme dins l'àmbit de l'Administració i el sector públic suposa atorgar una preferència subjectiva i injustificada per sobre del mèrit, la competència i la capacitat d'un adjudicatari d'un contracte, prestació, subvenció o lloc de treball. El nepotisme corporeïtza aquest abús de poder quan l'afavoriment obeeix a raons purament familiars o d'amistat.
Informant: Persona física que posa en coneixement de l’Oficina fets dels quals té o ha tingut coneixement, bé per iniciativa pròpia o bé per haver estat citada prèviament en el curs de la tramitació d’un expedient. La normativa reguladora de l’Oficina Antifrau estableix mecanismes de protecció del denunciant o informant de bona fe (conegut també en l'àmbit internacional de la regulació de la integritat dels treballadors públics i privats com a whistleblower), ja sigui preservant la seva identitat o prestant-li assistència i assessorament i promovent o exercint, davant les autoritats competents, les accions correctores o de restabliment per les represàlies de què hagi estat objecte com a conseqüència de la seva col·laboració amb l’Oficina.
Mesures cautelars: En qualsevol moment de les actuacions dutes a terme per l’Oficina Antifrau, el director o directora, a proposta del funcionari o funcionària encarregat de la investigació i mitjançant ofici i tramesa d’un informe justificant-ne la necessitat, pot sol·licitar a l’òrgan competent l’adopció de qualsevol mesura cautelar o anticipada de les previstes a la normativa que resulti aplicable. En els mateixos termes, l’Oficina Antifrau podrà sol·licitar que les mesures adoptades siguin deixades sense efecte en atenció a les noves circumstàncies concurrents. L’Oficina podrà demanar a l’òrgan competent que li sigui notificat sense dilació l’acord que hagi pres com a conseqüència de la seva sol·licitud respecte la iniciació o no de procediment, l’adopció de la mesura, la ulterior ratificació, les modificacions, les pròrrogues, la inscripció en registres o el seu aixecament, així com també la interposició de recursos contra el mateix. La iniciació del corresponent procediment administratiu en què siguin acordades les mesures sol·licitades ho serà sens perjudici de les actuacions de l’Oficina, les quals podran continuar fins a la seva finalització, amb comunicació del resultat a l’òrgan competent.
Potestat indicativa: S'entén referida a les recomanacions que l'Oficina Antifrau adreça a les administracions públiques, les propostes que emet i l'atenció a les consultes no vinculants que li siguin formulades.
Probitat: Referida en general a la rectitud d'obrar, la integritat de consciència, l’honestedat. Aplicada a l’àmbit administratiu consistiria en l’observança, per part dels servidors públics, d’una conducta irreprotxable i un exercici honest i lleial del càrrec, amb preeminència de l’interès general sobre el particular. Antònim de corrupció.
Represàlia: Té aquesta consideració qualsevol forma de càstig, sanció o discriminació, en forma d'acció o omissió, per haver denunciat presumptes actes de corrupció o pràctiques administratives irregulars que generin situacions de corrupció.
Versemblança, avaluació de: Anàlisi o examen previ a la iniciació d'un expedient a fi de contrastar les dades, fets o conductes que siguin objecte de denúncia o que fonamentin la sol·licitud raonada d'altres òrgans.
